"El registre de sinistres va a la baixa, però l'índex de lesions potencialment greus segueix pujant"

Entrevista a Dani Castillo, director mèdic i científic de la CCCC

Un cop acabada la temporada convencional es fan una sèrie d'anàlisis sobre quines han estat les millors colles, si s'han superat els registres anteriors o quines han fet un salt qualitatiu. Des de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, però, se segueix treballant per intentar disminuir el risc que poden provocar les caigudes d'aquests castells. Una de les persones que ho pot analitzar millor és Dani Castillo, director mèdic i científic de la Coordinadora.

L'any passat, des de la Coordinadora, ja vau avisar que, tot i el descens de caigudes, el percentatge de lesions potencialment greus s'ha anat incrementant. Aquesta tendència s'ha repetit, aquesta temporada?

Primer de tot cal dir que per a nosaltres la temporada castellera no s'ha acabat, ja que queden un seguit d'actuacions de colles universitàries. Ara com ara, però, s'han produït uns cinquanta sinistres més que l'any anterior. D'aquesta manera tornem a la normalitat, ja que la temporada passada va ser extraordinàriament baixa pel que fa a sinistres. Pel que fa a les lesions potencialment greus, continuem en la mateixa línia dels últims anys. El 2014 el percentatge era de 4,90%, i al llarg dels anys ha anat pujant al 5,65%, al 6,58%, al 6,83% i al 7,16% d'aquest any. D'aquesta manera, caient menys, baixen els sinistres però, alhora, l'índex de lesions potencialment greus segueix pujant.

Aquest any, a més, s'han realitzat força castells sense folre. És una tipologia de castell en la qual heu notat que hi ha més lesions?

El que normalment veiem és que els castells que causen més lesions són els que hi puja més gent. Els castells nets tenen més risc de caure i, per tant, de causar alguna lesió. Mirant les dades, però, observem que en les set caigudes de 2d8sf s'han produït vuit sinistres i en el 4d9sf, cap. Per tant, és evident que lesiona més un castell de deu, el 5d9f o el 4d9fa.

Aquest any també s'ha notat que força colles han perdut gruix de gent. Això s'ha traduït en un increment de lesions, tant a plaça com a assaig, per la reducció de la mida de les pinyes?

Això és molt difícil de valorar com a causa. Respecte als darrers dos anys, però, l'índex de lesions a l'assaig ha baixat. L'any passat el 30% dels sinistres van ser causats a l'assaig, mentre que enguany són el 22,5%, fet que normalitza la situació. Aquest fet va en contra del que dius, perquè si es notés que hi ha menys gent a l'assaig hi hauria més sinistres als assajos.

La sinistralitat per impactes a terra, però, és una causa que em preocupa des de fa anys, tot i que aquest any tampoc hi ha hagut un augment considerable respecte a l'any passat. Per mi segueix sent molt preocupant que hi hagi més de 25 castellers al llarg de l'any que vagin a parar a terra, però perquè un de sol ja m'ho semblaria. Tot i això, l'índex ha baixat.

Més enllà d'aquest aspecte, quines altres qüestions s'han millorat o han empitjorat respecte a l'anterior temporada?

Crec que ho estem fent igual de bé i igual de malament que l'any passat. No hi ha res que em faci pensar que el que fèiem malament l'any passat ho hem millorat. Els números mantenen la tendència de l'any passat. Això també comporta una part positiva, com ara que el mite que en any de concurs es cau més perquè s'arrisca més les dades ens diuen que no és veritat. En any de concurs ni es cau més ni la gent es fa més mal, i això és una dinàmica que ja es repeteix des del 2012. D'entrada podria afirmar que el concurs no influeix en la sinistralitat. Les dades segueixen sent bones, però hi ha coses en les quals hem de seguir treballant i hem de planificar estratègies.

Com ara quines?

La primordial és acabar amb els impactes a terra i la sinistralitat potencialment greu. Aquesta última potser no és tant una qüestió a millorar, perquè els números no són tan preocupants, però hem d'informar bé. Quan parlo de lesions potencialment greus parlo d'aquelles en què en els sinistres poden ser greus, tot i que afortunadament la majoria no ho acaben sent. Si la persona que entra el sinistre hi posa traumatisme cranioencefàlic, jo ho considero com una lesió potencialment greu. La majoria d'aquests acaben sent traumatisme cranioencefàlic lleu o una contusió, en els quals no hi ha un cop fort que pugui generar una hemorràgia cerebral. Per tant, poder afinar amb aquests diagnòstics ens faria tenir unes dades més fermes.
Seguim amb nivells baixos de lesions greus, però tots hem de tenir molt clar que el que fem té un risc. Hem de seguir conscienciant sobre aquesta qüestió, i que ningú vengui que no passar mai res. Normalment no passa mai res. Si ens protegim bé passarà poc, però a vegades passa. Els castells comporten un risc i no hem d'autoenganyar-nos ni enganyar a ningú.

Aquest any, primer els Castellers de Sants i després els Tirallongues de Manresa han publicat un breu informe mèdic dels seus castellers després d'alguna caiguda. Quina valoració en feu, d'això, a la Coordinadora?

Extremadament positiva. És una iniciativa que s'hauria d'universalitzar. No passa res per, després d'una caiguda, explicar que hi ha gent que ha pres mal i quin és el seu estat actual. Això ajuda a normalitzar un tema que hauria de ser normal i del qual no ens hem d'amagar.
Hem de tenir en compte que com a Coordinadora som model i referència per a molta gent. Ara mateix estic en contacte amb la Federació de Patinatge perquè ens volen copiar maneres de fer que tenim i que l'esport no té.

Aquesta temporada, però, s'ha vist que la iniciativa de la 'soca a l'antiga' s'ha estancat i l'han acabat duent a terme a plaça les mateixes colles que l'any passat. A les colles els falta invertir temps en seguretat a l'assaig?

Crec que sí i, a més, en any de concurs, perquè hi ha colles que no volen perdre temps tenint el concurs a tocar. Per mi és un error en dos sentits: s'ha vist que el fet de fer aquestes proves no afecta la dinàmica d'assaig i que invertir en seguretat no és perdre el temps. Per mi encara hi ha una manca d'atreviment i falta que la gent ho acabi de veure. Tampoc sé què els falta, perquè els resultats són molt bons i s'ha demostrat que es poden fer castells emmanillats amb 'soca a l'antiga'. Això, evidentment, requereix un treball, i segueixo fent una crida a les colles. És una iniciativa per la seguretat dels castells, per la gent de la pinya, que és qui més rep, per evitar lesions greus de traumatisme cranial i problemes de coll en gent de la pinya, i la inversió que s'ha de fer és mínima.

Finalment, en les últimes aparicions públiques ja heu esmentat que el protector cervical segurament acabarà arribant més tard, serà més car i protegirà menys del que voldríeu. En quina fase del procés es troba el projecte?

Estem a punt de saber coses i de tenir més informació. Primer de tot cal veure si és viable tècnicament, si es roba troba el material idoni. En aquesta qüestió soc optimista. El que sí que sembla és que, si el tenim, no serà en les condicions inicials que ens havíem imaginat. I això és així per diverses raons. La primera, i més important, és que els estudis que hem fet ens indiquen que cada vegada hi ha més lesions per compressió axial, és a dir, per un cop directament sobre el cap que no fa moure el coll però que esclafa la vèrtebra, que no pas lesions per mobilització de la columna cervical, que era el que teníem previst fins ara.

La idea que ens vam fer tots al principi era que calia de trobar un dispositiu que protegís aquesta mobilització, i ara, en canvi, ens hem de plantejar una altra cosa. Ara no hem de protegir només el moviment, sinó que hem de provocar una dispersió de l'energia que ens disminueixi el risc de la compressió axial. Això canvia radicalment l'estètica del dispositiu que teníem pensat. Això, alhora, pot fer que la combinació de materials no sigui tan barata com volem i que aquest dispositiu tingui un preu que no sigui el que hauríem volgut inicialment.

Més continguts de