La temporada castellera puja de nivell

Amb el mes d'agost arriba el primer castell de deu pisos

Els Castellers de Vilafranca van coronar dissabte el primer castell de deu pisos que prova enguany qualsevol formació. La festa major de Vilanova i la Geltrú va ser l’escenari més important de la jornada.

Si ens limitéssim a comptabilitzar els castells com qui apila caixes de cartró, aquest cap de setmana hauria estat el del primer tres de deu amb folre i manilles de la temporada o el de la primera construcció de nou pisos d'alçada a Andorra. La celebració, sense cap mena de dubte, hauria estat destacable, però els castells no són només números sinó una qüestió de voluntats. És aquest compromís social el que els fa incommensurables.

Enguany la temporada va començar amb dubtes després que la progressió incessant de l’última dècada presentés símptomes de desacceleració. Els Castellers de Vilafranca havien perdut un tron que ningú s’havia atrevit a qüestionar en molts anys, però a més les caigudes i el relleu generacional els col·locava en una situació delicada. Quan tot just començava el mes de juny una llenya al provar el seu segon tres de nou amb folre feia saltar les alarmes. Pocs haurien dit llavors que dos mesos més tard haurien remuntat el vol i es plantarien a Vilanova i la Geltrú per dibuixar la primera aleta de deu pisos.

Els vilafranquins no van deixar mai de creure-hi i han treballat durant mesos per fer que dissabte els números tornessin a brillar. Van obrir plaça amb el seu segon dos de nou emmanillat i van dubtar poc abans de plantar cara al tres de deu amb folre i manilles. Encara queda molta temporada, però els homes i dones de Toni Bach han complert ja totes les expectatives. Van coronar bé l’estructura més alta, però un parell de sacsejades en els moments culminants van fer cedir la construcció abans que la poguessin desmuntar del tot.

Les colles castelleres són com grans famílies o grups d’amics: la celebració d’importants esdeveniments en el seu si sovint generen efectes dòmino. La Jove Xiquets de Tarragona es presentava dissabte a Vilanova amb baixes substancials a causa d’un casament, però l’esperit casteller transforma el grup en veritables herois. La conjura dels tarragonins va servir per dominar el nou de vuit i les dues estructures bàsiques de nou.

Un dels castells més valorats, un altre fet que els números no poden explicar, va ser precisament el quatre de nou amb folre que arrodoniria l’actuació de les dues colles convidades. Els Bordegassos de Vilanova van aprofitar la cita per estrenar el primer quatre de vuit de la temporada i també van arrencar una forta ovació dels aficionats que omplien de gom a gom la plaça de la Vila.

Tot i no comptar amb cap colla pròpia fins fa cinc anys, a Andorra s’hi han alçat molts castells. Ja a meitats del segle XX, els Nens del Vendrell van actuar a la capital. Per al país dels Pirineus hi han passat algunes de les principals formacions del moment, però cal voluntat i compromís per alçar-hi una estructura de nou pisos. Si bé la seva actuació en conjunt no serà de les més destacables de l’any, el valor de plantar-hi per primer cop un castell d’aquest nivell es mereix un petit espai en la història. La Colla Joves Xiquets de Valls va descarregar dissabte el primer tres de nou amb folre que es construeix a Andorra. La col·laboració de la colla local i dels Castellers de la Vila de Gràcia va ser clau per assolir el repte amb seguretat.

A Vilafranca, els Castellers de Barcelona van completar el dos de vuit amb folre, i els Xicots, el quatre de vuit. La Colla Vella dels Xiquets de Valls va sumar dissabte a Vila-Seca un altre castell de nou pisos.

Més continguts de