OPINIÓ

I tu... què vas fer?

Asturià i mestre de professió, així viu els castells el vicepresident del Cercle Català de Madrid

Madrid, 15 de maig de 2018, Plaza Mayor. Sant Isidre. 'Manolas' i 'chulapos', mantons, clavells, neules, 'parpusas' i armilles, lluint en un preciós matí de sol i orguenets.

Amb el micro a la mà, l' Albert saluda Madrid. Cinquanta anys aquí i accent de Reus des la primera paraula. No hi ha millor barreja per explicar el que passarà: tradició catalana al mateix melic de la festa més castissa.

I parla de castells, d'esforç, valor, equilibri, treball en equip, tenacitat, il·lusió, respecte, integració, diversitat, bona convivència, i de les nenes i els nens com el futur que cal cuidar.

I explica que tothom és necessari en una torre humana. Que no importen ni l'edat, ni l'estatura, ni la corpulència... que qualsevol persona té el seu lloc al castell, i que en el castell sempre hi ha un lloc lliure esperant a qui vulgui unir-se i fer pinya, sempre.

I el públic de Madrid mira amb atenció, somriu i gaudeix, i sent dir que en cada castell ens agrupem gent de Madrid, de Catalunya, de Galícia, de València, d'Astúries, d'Andalusia, del País Basc, de la Manxa, de les Illes Balears, d'Itàlia, de Xile…

I l'emoció i l'afecte viatgen des de la plaça fins a l'escenari, i des de l'escenari fins a la plaça. Quan la pinya abraça i sosté el segon del pilar de comiat, l'aplaudiment espontani de Madrid l'abraça també, abans fins i tot que soni el toc de gralles. I abraça el terç, i l'enxaneta, i duren les palmes i els crits d'alè durant tota la pujada i la baixada. Algú recorda algun pilar així?

Les ganes de conviure, de gaudir i d'estimar-nos poden amb tot. Quan passi el temps, quan algú ens pregunti "I tu? Què vas fer per millorar les coses?", podrem respondre: "Vaig fer castells".

Sou la millor colla del món. Amunt, gatos!

Més continguts de