Vilafranca no demana el requisit de català per als mestres substituts de l'escoleta municipal

PalmaEls ajuntaments continuen oferint places públiques sense el català com a requisit, tot i el canvi de Govern a les Illes Balears. És el cas de l'Ajuntament de Felanitx, governat pel Bloc, El Pi i PSOE, que ha fet una convocatòria per una borsa de feina d'administratiu, com publica aquest dimarts el Butlletí Oficial de les Illes Balears. Entre els requisits, hi figura tenir el títol de Batxillerat, FP de segon grau, grau mitjà o equivalent, entre d'altres, emperò en cap cas no se sol·licita l'acreditació de coneixement de la llengua catalana. L'oferta publicada sí que exposa que valorarà com a mèrit, entre 0,25 i 1,50 punts, “estar en possessió de certificats de coneixement de la llengua catalana expedits per la Junta Avaluadora de Català, l'Institut d'Estudis Baleàrics, l'Institut Balear d'Administració Pública o qualsevol altre organisme competent en la matèria”.

Especialment significatiu és el cas de Vilafranca, on l'Ajuntament ha creat una borsa de treball per a la provisió de places de personal docent a l'escoleta municipal d'Educació Infantil Cucarells per cobrir necessitats urgents, com substitucions per baixes o vacances que puguin sorgir a la plantilla de l'escoleta. En aquest cas, i tot i que es tracta d'una plaça per a personal docent, una de les excepcions que fixava la llei modificada per José Ramón Bauzá, l'Ajuntament tampoc no fixa l'acreditació del coneixement de català com a requisit, com consta en l'anunci publicat en el BOIB aquest dissabte passat.

Per poder participar en la convocatòria, els interessats han d'estar en possessió del títol de mestre amb l'especialitat d'Educació Infantil o títol de grau equivalent en el cas del borsí de mestre d'Educació Infantil; i del títol de tècnic superior en Educació Infantil o d'alguna de les titulacions equivalents, en el cas del borsí de tècnic d'Educació Infantil. Ben igual que a Felanitx, el català es considera com un simple mèrit que es puntua amb un màxim de 2 punts.

Ciutadella demostra que sí que es pot demanar

Aquests casos contrasten amb el de Ciutadella, que en la convocatòria publicada aquest dimarts de la creació d'una borsa de feina per a la cobertura de vacances i substitucions de mestres contractats pel Patronat Municipal d'Escoles Infantils, sí que demana com a requisit “acreditar el coneixement adequat, oral i escrit, de la llengua catalana i, en concret o bé estar en possessió del certificat C1 de coneixements mitjans orals i escrits de la Direcció General de Política Lingüística o de qualsevol altre que sigui equivalent”. En cas que hi hagi aspirants que no tinguin la titulació o el certificat corresponent, l'Ajuntament de Ciutadella organitzarà una prova de català del nivell C1 abans de les proves específiques i “sols les persones que siguin aptes es podran sotmetre a la resta de proves”.

Els casos de Felanitx i de Vilafranca se sumen al de l'Ajuntament de Manacor, que aquest estiu també va convocar una borsa de feina per a zelador municipal sense fixar com a requisit el català. Des de l'equip de govern municipal, format

per MÉS–PSIB–Volem, van justificar-se aleshores al·legant que no podien exigir aquest requisit ja que el Consistori no tenia aprovada la relació de llocs de feina.

Els ajuntaments poden aprovar mitjançant un acord de ple o per decret de batlia fixar les excepcions que estableix la llei. La llei aprovada per Bauzá preveu, de fet, exceptuar que el coneixement de la llengua catalana no serà requisit per accedir a la funció pública en els casos de la funció pública docent; per accedir a llocs de treball amb funcions d'assessorament lingüístic; per ocupar tots els llocs de feina que tinguin com a funció principal la informació i l'atenció al públic; per ocupar llocs de feina que tinguin com a funció principal la recepció al públic o l'atenció telefònica o l'atenció a l'alumnat en els centres educatius; o per ocupar llocs de feina en què, ateses les característiques especials de les seves funcions, es motivi que és imprescindible exigir el coneixement d'un determinat nivell de català, “la qual cosa es farà mitjançant la relació de llocs de treball.”

El Govern encara no ha aprovat la derogació de la modificació que féu Bauzá

El Govern anuncià a final de juliol que iniciava la tramitació per modificar la Llei de funció pública perquè el català torni a ser requisit per accedir a una feina a l'Administració. Tres mesos després, el projecte de llei per derogar la modificació de la norma que féu José Ramón Bauzá per deixar fora el català de l'Administració no ha estat aprovat encara pel Consell de Govern.

L'STEI ha demanat recentment a l'Executiu que modifiqui amb caràcter d'urgència la Llei de funció pública per tornar a exigir el requisit de català a les distintes administracions de les Illes Balears. “Aquesta modificació és imprescindible perquè, ara per ara, encara es publiquen convocatòries d'ocupació pública a les diferents administracions territorials de les Illes Balears sense aquest requisit”, apuntaven. De fet, el 18 de setembre el sindicat registrà un escrit per sol·licitar al Govern que concreti la modificació legislativa, i que no ha passat de simple anunci i que “mentre no es modifiqui aquesta llei, es consent que els ciutadans de les Illes Balears puguin ser discriminats en funció de la llengua oficial en què s’adrecen a les administracions”.