Armengol signa el decàleg de l'OCB per recuperar l'estatus del català a l'administració, l'educació i IB3

PalmaL'Obra Cultural Balear vol que els partits polítics que es presenten a les eleccions autonòmiques es comprometin a tornar a la llengua catalana l'estatus que ha perdut durant la legislatura de José Ramón Bauzá. Per això ha elaborat un decàleg que ha fet arribar als principals partits polítics que s'hi presenten. El PSIB-PSOE ha estat el primer a fer pública la seva adhesió al manifest, “signat amb la intenció de complir-lo a partir del 24 de maig”, ha dit la candidata al Parlament, Francina Armengol, que l'ha rubricat juntament amb el candidat al Consell de Mallorca, Francesc Miralles.

“És un decàleg de mínims”, ha assegurat el president de l'OCB, Jaume Mateu, que pretén capgirar els retrocessos que l'Executiu de Bauzá ha fomentat en matèria de llengua. “S'ha marginat a l'administració, ho han intentat a l'educació i també ho han volgut fer als mitjans de comunicació; els tres pilars que des d'allò públic han de garantir l'ús del català”, ha afegit.

La candidata socialista ha mostrat la intenció de complir el decàleg per “restablir els acords perduts a les Illes Balears entenent que la llengua és un vehicle de comunicació i un tret d'identitat que ens fa sentir orgullosos i no és cap element de crispació ni discussió, com no ho havia estat durant molts anys en aquesta terra”, ha dit.

Replantejament de la televisió pública

El decàleg de l'OCB fa referència als mitjans de comunicació i, en aquest sentit, Armengol ha assegurat que el partit que representa té la “voluntat política de garantir la recepció” dels canals catalans que recentment el Govern ha apagat.

Quant als mitjans de comunicació públics, la socialista ha recordat que la legislatura començà amb el tancament de RTV de Mallorca [M] i que el seu partit impulsarà per a IB3 un “replantejament de la televisió pública en molts sentits: una informació veraç i plural que ara no es dóna", i pel que fa a la llengua pròpia, garantir que sigui "una eina de normalització que permeti fugir de les dèries del president”.

En aquest sentit, assegura que “garantirem que la UIB, tal com marca l'Estatut en un article que no ha estat derogat, sigui la que dicti la normativa” en matèria de llengua.

Decàleg signat:

1.- Garantir que els alumnes de les Illes Balears, en acabar els estudis obligatoris, siguin plenament competents en llengua catalana.

2.- Garantir que tots els empleats públics puguin atendre els ciutadans en la llengua pròpia del país.

3.- Donar exemple recuperant el compromís d'expressar-nos en llengua catalana sempre que actuem com a càrrecs públics, i demanar-hi els serveis als proveïdors de les institucions que gestionem.

4.- Posar els mitjans de comunicació públics i els espais de què disposin les institucions per compensar lingüísticament l'oferta que reben els ciutadans i assegurar la recepció de totes les emissions en llengua catalana.

5.- Establir mesures per elevar el nivell de formació de la població adulta i facilitar a les persones nouvingudes l'aprenentatge de la llengua catalana.

6.- Establir ajudes a la publicació i edició en llengua catalana tant en paper com en mitjans tecnològics o a la retolació.

7.- Protegir els ciutadans de les Illes Balears perquè puguin expressar-se en la llengua pròpia sense haver de patir cap tipus de discriminació.

8.- Donar suport a la cultura pròpia tradicional perquè constitueix l'ànima del nostre poble i ens distingeix i ens anivella amb la resta de pobles del món.

9.- Donar suport a la creació a partir de la nostra cultura, perquè els nostres creadors són els que ens llauren el futur, i coordinar-ne la difusió amb les altres institucions de terres de parla catalana.

10.- Finalment ens comprometem que, en cas que els recursos necessaris siguin mals de trobar en el pressupost disponible, reivindicarem sense descans i fermament els doblers dels nostres imposts que l'Estat ens plany.