OBSERVATORI
Portada 30/03/2015

La proesa de demanar llet i que no et duguin gel (sense imposicions)

i
Mercè Pinya
3 min
L'Obra Cultural Balear ha convocat una concentració aquest dijous davant el Consolat de Mar.

PalmaVaig començar a ser conscient que podia viure perfectament sense prendre cafè quan, l'any 2010, la direcció de RTV Mallorca m'encomanà el repte de conduir el matinal d'Ona Mallorca, el 'Mallorca Matí'. Començar el jornal a les 5 h del matí no dóna molts marges per a grans berenars i he de reconèixer que vaig aprendre ràpidament a sacrificar el cafè per deu minutets més de son, que a les quatre tanmateix encara no han posat els carrers.

De llavors ençà, confés que el que ha succeït la decisió de no prendre més cafè ha suposat més un suplici que no un avantatge per al meu sistema digestiu.

- Bon dia, un te negre amb llet, per favor.

- ¿Qué?

- Un-te-amb-llet, gràcies.

- ¿Un cortado?

- No, un te. Un te amb llet a part.

Al cap de dos minuts, damunt la taula hi tenc una tetera, una tassa, la sucrera i un tassó amb gel. I me'l bec, exercitant l'art de la paciència.

I l'endemà, en un altre bar:

- Bon dia, un te negre amb llet, per favor.

- ... [assentiment amb el cap]

Al cap de dos minuts, damunt la taula hi tenc un tallat. I l'oferesc a qui el vulgui, que jo ja no bec cafè.

I l'endemà, en un altre bar:

- Bon dia, un te negre amb llet a part, per favor.

- ... [Rialles]

- ... [Cara d'estupefacció]

- ¿Un qué?!

I me'n vaig sense prendre res, cercant un altre bar seguint el meu viacrucis particular.

I l'endemà, en un altre bar.

- Bon dia, un te negre amb llet, per favor.

- ¿Un te? [amb to desafiant]

- Sí, gràcies. Amb un poquet de llet a part.

- ¿Hielo? [amb to desafiant]

- No, gel no. Llet, llet. Basta que sigui natural, gràcies.

- ... [mirada de pocs amics]

Totes aquestes situacions, reals, em passen dia sí i dia també al lloc on visc: Palma. I, a hores d'ara, ja quasi he esgotat tots els bars del barri, on no em dóna la gana de tornar-hi si cada dia he d'aguantar males cares; que ja en tenc prou amb la meva quan m'aixec de matí i em mir al mirall.

El cas és que, en un lloc turístic com és Mallorca, la majoria d'aquests cambrers o propietaris de bars i cafeteries es defensen perfectament en anglès, alemany, i segurament molts d'ells també han après algunes paraules de rus, darrerament. Emperò el català els sembla un idioma estranyíssim, com d'una altra galàxia. I no entenen que llet és 'leche', que gel és 'hielo', que coca-cola és coca-cola, que cafè és 'café', que cervesa és 'cerveza' i que te és 'té'. És superior a ells i no poden entendre que un poc és un 'poco', o que 'què val' és 'qué vale'. Impossible! Dificilíssim! És que, a més, aquí parlam molt tancat, home. Per això és molt més fàcil 'schwarzer Tee mit Milch, bitte' que el meu accent manacorí, on vas a parar!

Ara bé, el pitjor no és això, sinó el menyspreu amb què pensen que poden tractar els catalanoparlants per atrevir-se a demanar en una llengua proscrita.

Més que el desconeixement, em preocupa el menyspreu. Em preocupa l'hostilitat amb què persones que fa anys que regenten un negoci o que acaben d'arribar a l'illa per guanyar-se la vida responen a un fet natural com és demanar a un establiment en català. Em deman què hem fet malament com a societat per arribar a aquest fracàs social.

I entremig de cafès i tes, pens que la decisió del Govern d'apagar el Canal 33 i el 3/24 és només una part de la cobertura institucional d'aquesta violència estructural contra la presència pública del català. Bauzá vol evitar que els infants de les Illes continuïn mirant en Doraemon o en Son Goku en català central perquè vol evitar que visquin amb normalitat i entenguin, de manera natural, que parlam la mateixa llengua. Cal cremar ponts, tallar relacions, desconnectar canals de televisió i tancar repetidors, si fa falta, per aconseguir l'aïllament total i deixar així que els indígenes parlem la nostra llengua dels padrins només quan feim panades o menjam porcella en família. Però tot en la intimitat, que fa pagès parlar així quan anam a Ciutat i nosaltres volem esser gent de món i parlar idiomes.

Ara us he de deixar, que me'n vaig a fer un te... amb gel, que el temps ha girat i ja fa més caloreta. En femení.

stats