Què és el que ens fa feliços? En què consisteix l’amistat? Abusam d’allò que la natura ens ofereix a canvi de res? Per què som tan ambiciosos? Aquestes i d’altres qüestions són les que planteja Shel Silverstein (Chicago, 1930-1999) en el clàssic per a totes les edats ‘L’arbre generós’, publicat per primera vegada al 1964 sota el títol ‘The Giving Tree’ i recentement publicat en català per Kalandraka.
Amb una excel·lent austeritat de mitjans tant visuals com textuals, Silverstein aconsegueix articular una història tendra, emotiva i agredolça sobre l’amistat i la generositat, sobre el sentit d’allò que pensam necessitar i el valor d’allò que de veres estimam. Des del punt de vista textual, podríem parlar de dues parts diferenciades: a la primera un narrador ens explica a partir d’oracions molt breus la relació entre els dos protagonistes, un arbre i un nin; a la segona, ens trobam amb un text més llarg, dialogat i repetitiu: l’arbre convida el nin a jugar; el nin, que ja s’ha fet gran, li diu que no perquè té d’altres maldecaps; l’arbre li ofereix la seva ajuda, el nin l’accepta i desapareix. Visualment, Silverstein utilitza una característica estètica entre minimalista, per l’escassetat de mitjans, i una altra pròpia de les vinyetes, per l’expressivitat dels personatges.
Dos llenguatges, l’escrit i el dibuixat, que Silverstein sap encaixar a la perfecció. Tant text com imatge es despleguen sobre l’espai de la doble pàgina i semblen posar-se al servei de la història, una història sobre dos amics. Dos amics inseperables, dos amics que s’estimem molt. Un nin i un arbre que de tant que s’estimen passen el dia jugant junts en una simbiosi perfecta: a l’arbre li cauen les fulles i el nin les agafa al vol; l’arbre té un tronc i el nin s’hi enfila perquè l’arbre té unes branques on cal arribar per poder menjar-se les pomes que no sabem si són vermelles o verdes però de ben segur que són bones. El nin s’estima l’arbre i l’arbre se sent feliç. El nin, però, deixa de ser nin, es converteix en un jove que ja no té temps ni per enfilar-se al tronc ni per jeure a l’ombra del seu company; ara el que necessita són diners. L’arbre no en té, de diners, però li ofereix allò que té, les pomes, que potser pugui vendre. L’arbre se sent feliç perquè ha ajudat el seu amic però també trist perquè el nin, que ja no és un nin sinó un jove amb massa preocupacions, ha partit i l’ha deixat sol, sol per molt de temps. Sol fins que un dia, quan el nin ja no és ni un jove, ni un home, sinó un vell trist, cansat i sol recorre a l’únic que no li ha mancat mai.
A la meves amigues.
FITXA TÈCNICA:
‘L’arbre generós’
Text i il·lustracions: Shel Silverstein
Títol original: ‘The giving Tree’
Editorial: Kalandraka
64 pàgines
A partir de 8 anys
