'El ninot de neu', de Raymond Briggs, no és un conte de Nadal. Per això, ara que ja ha passat un temps més que prudencial per desempallegar-nos de llumets, dinars eterns, companyies forçades i regals de darrera hora, ja en podem parlar. El ninot de neu no és tampoc un conte en el sentit d’una obra que consta d’un text amb unes imatges que l’acompanyen i que, normalment, transmet un o altre ensenyament del tipus “has de creure ta mare” o “no facis cas a desconeguts” o “espera que et salvi el príncep blau” i coses per l’estil.
Per començar, 'El ninot de neu' no té text: tot el que passa passa a través de les imatges. Unes imatges d’estil realista fetes amb llapis pastel que s’ofereixen a la mirada del lector en una seqüència de vinyetes de mida variable que es retallen sobre un fons blanc. Les imatges tenen com a protagonista un nen i un ninot de neu. I és que tothom sap que els dies que fa neu, el que toca és fer un ninot de neu. El que és menys habitual és que aquest ninot de neu cobri vida quan comeces a somiar a mitjanit i et saludi i entri a casa teva i quasi quedi fos per la ximeneia que està encesa o que quedi astorat davant la televisió i els interruptors que permeten encendre i apagar el llum i, de nou, quasi torni a fondre’s per culpa dels fogons del forn i que s’estimi més encalentir-se amb la fredor de la gelera. El que tampoc no sol passar amb els ninots de neu és que s’endinsin dins l’habitació dels pares, espiïn les intimitats (les dents postisses que naveguen dins un tassó d’aigua) i es disfressin per després desvestir-se i anar a jugar a la sala de joguines i facin un aladrull que gairebé desperti els pares. El que no ha fet cap ninot de neu dels que jo he conegut és baixar al garatge i fer veure que va d’excursió amb el cotxe i relaxar-se dins un refrigerador. Però el millor i més extraordinari de tot, i que tampoc no m’ha passat mai, és que el ninot de neu et tregui a volar enmig d’una tempesta de neu i et dugui a contemplar una ciutat amb cúpules com les que hi ha per Moscou per acabar en una mena de moll per veure sortir el Sol…El Sol? És hora de tornar a casa, perquè tothom sap que el Sol i la neu…
Definitivament, 'El ninot de neu' en té ben poc, d’esperit nadalenc. De fet, com assenyala el mateix Raymond Briggs, 'El ninot de neu' és una obra originalment concebuda per introduir la idea de mortalitat, no en un sentit macabre ni sentimentalista, sinó com un fet espatarrantment real i inevitable. Així idò, per quin motiu se l’associa al Nadal i tot el que l’envolta. La resposta possiblement radiqui en el curtmetratge animat de 26 minuts de duració que es va presentar per primer cop el 26 de desembre de 1982, i que des de llavors ençà es retransmet cada any el mateix dia 26. Una versió molt més edulcorada, segrestrada pel sentimentalisme més purament nadalenc de la qual no us podeu perdre la versió introduïda per David Bowie.
FITXA DEL LLIBRE:
‘El ninot de neu’
Títol original: ‘Snowman’
Autor: Raymond Briggs
Editorial: La Galera
Pàgines: 32
