Si demanam a tres persones que ens expliquin com cuinar una llauna de deliciosos ‘senyorets’ obtindrem, de ben segur, tres receptes. Tres receptes diferents amb elements especials marca de la casa. De receptes, n’hi ha tantes com persones. Qualque cosa similar passa amb els contes populars, aquells que s’han anat transmetent de generació en generació amb variacions, canvis d’entonació, eliminació d’episodis escabrosos i resta de floritures, que lentament han aconseguit articular un sistema de valors, uns models de comportament, uns estereotips femenins i masculins que, tot i ser ben qüestionables, disten molt d’estar superats.
Entre tots els contes populars versionats, explicats, interpretats, contats i dibuixats d’'Els tres porquets', no us podeu perdre, perquè us perdreu massa, 'Els tres porquets' de David Wiesner. Wiesner, però, no parla, o no parla sols de la superioritat de l’enginy per sobre de la força més animal; de fet, això només hi és present de manera molt residual. Wiesner comença el text amb el clàssic “Hi havia una vegada tres porquets que…”, mentre les imatges ens mostren un llop que d’amagat vigila el primer porquet, aquell que es fa la casa de palla. Al fons veiem el segon porquet carregat de branquillons per fer-se la casa de fusta. Però ben prest la història deixa de ser la clàssica. De fet, la història sembla no tenir importància. L’argument és sols una excusa, una excusa que encaixa a la perfecció per dur a terme una exploració dels límits de la realitat que constitueixen text i imatge. Wiesner empeny els personatges i la història fora dels límits que els corresponen: els porquets s’escapen del llop perquè boten, literalment, del marc que retalla cada imatge, i entren així dins una nova realitat, una realitat on tot és possible; on, superada la ficció, s’entra dins una metaficció en la qual els personatges s’entremesclen amb altres històries, personatges i estètiques. Alliberats dels límits de la realitat ficcional, poden construir-se un avió amb una de les pàgines que fa un segon llegíem, viatjar per un espai completament blanc, ser conscients de la nostra presència o entrar dins una altra història per rescatar el drac que de ben segur seria liquidat pel valent príncep.
Amb 'Els tres porquets', Wiesner va ser el guanyador de la Medalla Caldecott 2002, un premi que ja havia guanyat el 1992 amb 'Tuesday' i que repetiria el 2007 amb 'Flotsam'; és així un dels dos autors que han estat premiats tres cops amb un dels premis més prestigiosos dins l’heterogeni i complex univers que constitueix el món de la literatura infantil i juvenil.
Fitxa tècnica:
Títol original: 'The three little pigs'
Títol: 'Els tres porquets'
Editorial: Joventut
Pàgines: 32
Tapa dura
