La naturalesa de la ciència es debat a les places de Barcelona

La ciència no és només un conjunt de dades o de fets. Tampoc és un mètode i prou. És més aviat una sèrie de relacions que es desvelen aplicant la imaginació al mètode i a les dades. Però aquest procés de revelació pot ser lent, erràtic i ple de carrerons sense sortida. I el resultat sempre és provisional. Si la naturalesa transitòria i el funcionament temptatiu de la ciència estigués més interioritzat socialment, ens hauríem estalviat molts malentesos i frustracions durant la pandèmia. I estaríem més preparats per entomar els reptes que obren, per exemple, l’edició genètica o la intel·ligència artificial.

Per això és interessant que un esdeveniment com la Biennal Ciutat i Ciència 2021, que se celebra a Barcelona del 8 al 13 de juny, inclogui activitats sobre la naturalesa de la ciència. No n’hi ha prou, mai, ni a l’escola, ni a la universitat, ni en l’àmbit de la divulgació o el periodisme, amb transmetre resultats científics purs si no s’explica com s’hi ha arribat i quines característiques tenen aquests resultats.

Aquests dies, a més d’activitats sobre alimentació, salut, medi ambient, art i ciència i molts altres àmbits científics, s’han celebrat tres taules rodones sobre el funcionament i la rellevància social de la ciència. Una sobre el progrés científic, una sobre el mètode científic i una altra sobre la cultura científica, allò que Gabriel Ferrater deia que era la veritable cultura, perquè la literatura, segons ell, serveix bàsicament per recordar-nos que som parents de les bèsties.

Dos dies més d’activitats: dissabte

Encara queden dos dies de Biennal farcits d’activitats. Dissabte a les 11 h, a la plaça de Joan Coromines, té lloc el diàleg sobre transhumanisme entre Julian Savulescu, el neurocientífic i filòsof titular de la Càtedra Uehiro d’ètica pràctica de la Universitat d’Oxford, i la periodista Mònica Terribas. Savulescu i Terribas parlaran de les possibilitats que obre l’aplicació de tècniques de bioenginyeria i intel·ligència artificial en la millora del cos humà. Si es fa per evitar malalties, és a dir, un empitjorament, ¿per què no es pot fer per millorar les característiques humanes i superar les limitacions biològiques que imposa el cos? A les 17 h del mateix dissabte i a la mateixa plaça, se celebrarà un diàleg sobre la presa de decisions col·lectives. El model d’organització social actual deixa en mans dels polítics aquest procés, però en aquest espai es discutiran algunes alternatives: ¿per què no les poden prendre directament la ciutadania mitjançant processos de participació? ¿O persones expertes designades directament pels ciutadans? ¿O, fins i tot, sistemes d’intel·ligència artificial capaços d’analitzar grans quantitats de dades i detectar patrons i vies d’optimització que no estan a l’abast del cervell humà?

Dissabte també hi ha dues activitats relacionades amb la pandèmia: una sobre la permanència dels canvis que ha provocat la situació a la vida quotidiana de les persones, a les 11 h a la plaça Ramon Torres Casanova, i una altra sobre l’ús de dades personals i sanitàries en la gestió d’una crisi global de salut pública, a les 19.30 h a la mateixa plaça.

En un altre àmbit d’actuació, a les 19h de la tarda es podran degustar paperines de llegums amb diversos condiments al mercat de Fort Pienc. Aquesta activitat, emmarcada en la capitalitat de l’alimentació sostenible que acull Barcelona el 2021, reivindicarà el gran valor nutricional d’aquests aliments, que poden funcionar perfectament com a font de proteïna alternativa a les habituals.

Dos dies més d’activitats: diumenge

Durant tot el diumenge es podran veure al CosmoCaixa quatre obres d’art inspirades per la recerca en física de partícules. El mateix diumenge a les 11 h, els investigadors José Ignacio Latorre, Maite López, Marcel Cano i Júlia Pareto debatran sobre la regulació dels sistemes d’intel·ligència artificial a la plaça de Joan Coromines. La conversa se centrarà en quins valors han de guiar aquest procés normatiu perquè siguin efectius en un món globalitzat i al mateix temps garanteixin els drets de les persones.

A la mateixa plaça, a les 17.30 h, els científics Cristina Xifra, Juli Peretó, Sara Walker, Guillem Anglada i Ricard Solé discutiran sobre l’estat actual de la recerca de vida extraterrestre, i a les 19.30h a la plaça Ramon Torres Casanova, els politòlegs Graham Smith, Yves Sintomer i Núria Font parlaran d’una agosarada proposta per fer front a l’emergència climàtica: que un grup de persones triades a l’atzar pugui trobar-hi solucions realistes i efectives.