5 coses que cal saber sobre la polèmica de la carn vermella

Les recomanacions d’organismes tan diversos com el ministeri d’Agricultura nord-americà o l’Organització Mundial de la Salut aconsellen al conjunt de la població consumir menys carn vermella. No obstant això, els autors de nous estudis publicats a la revista Annals of Internal Medicine adverteixen que no hi ha proves concloents que reduir el consum de carn vermella beneficiï un individu, cosa que ha desfermat una contraofensiva furiosa. A continuació, cinc conclusions d’aquest debat.

Els estudis dietètics i el rigor

La majoria d’estudis dietètics són observacionals. En el cas de la carn vermella, es pretenia esbrinar si les persones que consumeixen carn estan menys sanes que les que no. Tanmateix, saber què menja una persona és extremament difícil: a molts participants en estudis els costa recordar-se’n. A més, els que consumeixen carn poden presentar moltes diferències amb els que no en mengen, i aquestes diferències també poden incidir en la salut.

Per bé que els investigadors intenten corregir aquestes variacions, resulta difícil fer les anàlisis estadístiques, i molts experts consideren que no són particularment fiables aplicades a un sistema tan complex com la nutrició. En el millor dels casos, els estudis observacionals no demostren l’existència d’una causa i un efecte, tan sols suggereixen correlacions. Malgrat tot, sovint els dirigents polítics es basen en aquestes correlacions per fer recomanacions.

Els beneficis de menjar menys carn

Alguns dels resultats citats pels autors dels nous estudis sostenen que si la població reduís el consum de carn en tres racions a la setmana, hi hauria entre 1 i 6 infarts de miocardi menys per cada 1.000 persones. Això no obstant, la davallada del consum no tindria cap efecte en les morts degudes a malalties cardiovasculars o a qualsevol altra causa. Una cosa semblant passa amb els càncers de mama, de còlon, d’esòfag, d’estómac, de pàncrees o de pròstata.

Les implicacions personals

Frank Hu, professor i cap del departament de nutrició de l’Escola de Salut Pública T.H. Chan de Harvard, sosté: “Des del punt de vista de la salut pública, aquestes reduccions del risc no són poca cosa i podrien haver salvat centenars de milers de vides als Estats Units, atesa la prevalença de persones que mengen més carn vermella i processada. Petits canvis de dieta o d’estil de vida podrien aportar beneficis a la salut”.

Però el Dr. Dennis Bier, de la Universitat Baylor, assegura que els estudis sobre el consum de carn contenen tants defectes que és ingenu creure que les reduccions del risc són degudes a la disminució del consum de carn. “Els criteris científics de prova són els mateixos per a la física que per a la dietètica”, diu. Ara bé, a diferència del que passa amb els experiments en l’àmbit de la física, on es poden controlar les variables i determinar la causalitat, en el camp de la dietètica “l’experiment no es pot fer”.

Reafirmació de les recomanacions

Les societats nord-americanes del càncer i de cardiologia, entre d’altres, de seguida han reiterat que recomanen consumir menys carn vermella per gaudir de més bona salut.

Conviure amb la incertesa

“Les recomanacions es basen en articles científics que presumiblement asseguren que hi ha proves del que diuen. Però no n’hi ha. És la història de la nutrició”, afirma el Dr. Bier.

El Dr. David Allison, degà de l’Escola de Salut Pública de la Universitat d’Indiana a Bloomington, assenyala que hi ha una diferència “entre les proves per treure una conclusió científica i les proves per recomanar una mesura: en el primer cas, els criteris de prova són qüestions científiques i no haurien de dependre de consideracions extracientífiques”. “En el segon, els criteris són qüestions de judici personal o, en alguns casos, legislatives”, afegeix. I recomana: “La gent hauria de ser conscient de la incertesa i prendre les seves decisions a partir d’aquesta consciència”.

Traducció d’Ignasi Vancells