Des de l’ADN fins a les estrelles de neutrons: les 10 troballes científiques de l'any

El 2017 ha deixat troballes científiques remarcables. Cada vegada tenim accés a llocs i esdeveniments més remots en l’espai, en el temps i en l’escala. Som a les portes de resoldre enigmes fonamentals sobre l’Univers i la matèria, i d’assolir la capacitat de manipular els nostres propis gens. Vet aquí deu dels descobriments científics més rellevants de l’any.

Astrofísica

Fusió d’estrelles de neutrons

Els dos detectors d’ones gravitatòries de LIGO, a Washington i Louisiana, i el detector Virgo, a Itàlia, van rebre el 17 d’agost ones gravitatòries procedents d’un cataclisme que no s’havia observat mai: la fusió de dues estrelles de neutrons. A més de tractar-se d’un senyal de 100 segons, molt llarg en comparació amb els que s’havien detectat abans, que procedien de la fusió de forats negres i no s’allargaven més enllà dels dos segons, la col·lisió va emetre també ones electromagnètiques de freqüències des dels raigs gamma fins a les ones ràdio, que també es van recollir a diversos telescopis de tot el món. Amb tota aquesta informació s’ha pogut calcular que les dues estrelles de neutrons tenien entre 1,1 i 1,6 masses solars i que es van accelerar fins a una tercera part de la velocitat de la llum abans del xoc. L’observació d’aquest esdeveniment ha inaugurat l’anomenada astrofísica de multimissatgers i ha permès validar un cop més la teoria de la relativitat d’Einstein, validar models de fusió d’estrelles de neutrons, confirmar el ritme al qual s’expandeix l’Univers, amb la qual cosa s’ha inaugurat també la cosmologia d’ones gravitatòries, i descobrir un mecanisme de formació d’elements pesants, com l’or i el platí, l’abundància dels quals encara no se sap explicar del tot.

Biomedicina

Manipulació de l’ADN humà

El 2017 també ha sigut l’any en què s’han modificat amb èxit per primer cop gens en embrions humans per evitar una malaltia. Concretament, s’ha reparat una mutació causant d’una malaltia cardíaca, la miocardiopatia hipertròfica, que afecta una de cada 500 persones. Aquest resultat suposa una fita important i, encara que el seu ús clínic és llunyà, augmenta les probabilitats que algun dia l’edició genètica pugui protegir els nadons d’una gran varietat de malalties hereditàries. Potencialment, la tècnica es pot aplicar en fins a més de 10.000 malalties causades per mutacions hereditàries. Aquest resultat és un èxit de l’enginyeria genètica que intensificarà el debat ètic sobre la possibilitat de dissenyar nadons amb certs trets determinats, com més intel·ligència o unes condicions atlètiques millors.

Exoplanetes

El sistema solar de TRAPPIST-1

En la llarga cursa per buscar vida fora de la Terra, aquest any s’ha fet un descobriment extraordinari: un sistema de set planetes de mida similar a la de la Terra que es troba a 40 anys llum de distància, relativament a prop en termes astronòmics. El sistema orbita una estrella petita i freda de la mida de Júpiter, a la constel·lació d’Aquari, batejada com a TRAPPIST-1. Almenys tres dels set planetes d’aquest sistema són en l’anomenada zona habitable (ni massa a prop ni massa lluny de la seva estrella) i podrien contenir oceans d’aigua líquida a la superfície, cosa que incrementa la possibilitat que puguin acollir vida. Aquests set planetes són fins a 80 vegades més grans respecte a TRAPPIST-1 que la Terra respecte al Sol, i això fa que quan passen per davant de l’estrella bloquegin una gran quantitat de llum que els fa especialment fàcils d’observar des de la Terra. Els astrònoms creuen que d’aquí un any podran donar més informació sobre la troballa, i en un termini de deu anys confien poder determinar si hi ha vida.

Evolució humana

Els primers ‘Homo sapiens’

Els nostres orígens potser no són els que crèiem fins ara. El descobriment d’uns fòssils al Marroc, fets públics aquest any, podrien trastocar tot el que en sabíem: sembla que la humanitat va evolucionar abans i en un lloc diferent del que es pensava. Fins a aquell moment, els fòssils més antics que es coneixien procedien d’Etiòpia i dataven de fa 195.000 anys. Les noves restes s’han trobat al jaciment de Jebel Irhoud, a uns 150 quilòmetres a l’oest de Marràqueix, i indiquen que ja hi havia Homo sapiens fa 315.000 anys, 120.000 anys abans del que es creia. Tot i que encara hi ha paleontòlegs escèptics, segons aquest resultat el nou bressol de la nostra espècie es traslladaria d’Etiòpia al nord d’Àfrica, cosa que indicaria que l’ Homo sapiens podria haver evolucionat com una xarxa de grups repartits per tot el continent africà.

Zoologia

Una nova espècie de gran simi

Un equip internacional de científics ha descobert aquest any a l’illa indonèsia de Sumatra una nova espècie d’orangutan. Fins ara es coneixien sis espècies de grans simis, els veritables cosins de l’espècie humana amb qui compartim més del 97% de material genètic: els goril·les occidentals i orientals, els orangutans de Borneo i Sumatra, el ximpanzé comú i el bonobo. Aquesta nova espècie d’orangutan viu en una àrea de poc més de 1.000 quilòmetres quadrats al nord de Sumatra i ha estat batejada amb el nom comú d’orangutan de Tapanuli i amb el nom científic de Pongo tapanuliensis. Només en queden 800 individus, cosa que la converteix en l’espècie de gran simi més amenaçada del món.

Exploració espacial

El suïcidi de la sonda Cassini

Després de set anys de viatge i tretze més d’exploració de Saturn i els seus satèl·lits, la sonda Cassini s’ha precipitat aquest any cap a l’interior del planeta anellat per autodestruir-se. Dades de la missió: 7.900 milions de quilòmetres recorreguts, 294 òrbites a Saturn, 635 gigabytes de dades i 453.048 imatges recollides, 3.948 articles científics publicats, 27 estats participants, 4.000 milions de dòlars invertits i 2 oceans descoberts. Aquesta fita de l’exploració espacial ens ha regalat imatges inoblidables de Saturn, i ha descobert, al satèl·lit Tità, un món solcat per rius que desemboquen en oceans de metà líquid a 183 ºC sota zero, i, al satèl·lit Encèlad, guèisers que podrien ser traces d’un hipotètic ecosistema submarí colgat sota 30 quilòmetres de gel.

Enginyeria genètica

L’ADN com a magatzem d’informació

La seqüència d’una euga galopant filmada el 1878 pel fotògraf britànic Eadweard Muybridge ha sigut la primera pel·lícula codificada a l’ADN d’una cèl·lula viva, que s’ha pogut recuperar i multiplicar indefinidament mentre l’amfitriona es dividia. Aquest avenç científic, assolit aquest any, és l’exemple més recent de l’enorme potencial del genoma com a magatzem d’informació. L’emmagatzematge de dades s’està convertint en un problema cada vegada més preocupant. No només es generen quantitats molt elevades de dades, sinó que la tecnologia utilitzada per emmagatzemar-les de seguida esdevé obsoleta, com va passar amb els disquets. En canvi, l’ADN no passa mai de moda.

Astrobiologia

Ingredients de la vida en una estrella

Dos equips internacionals d’astrònoms han descobert aquest any en un conjunt d’estrelles a 400 anys llum de la Terra la presència d’una molècula orgànica que està considerada un dels maons fonamentals amb què es construeix la vida tal com la coneixem: l’isocianat de metil. Es tracta d’una molècula formada per dos àtoms de carboni, tres d’hidrogen, un d’oxigen i un de nitrogen, que està involucrada en la formació de pèptids i aminoàcids amb els quals es construeixen les proteïnes, que són la base de la vida. El fet que s’hagi detectat en estrelles que estan en una etapa primerenca de la seva formació indica que els blocs a partir dels quals es construeix la vida poden ser presents al lloc on es formen els planetes, fins i tot abans de la seva formació.

Astronomia

Europa fa un pas de gegant

L’Organització Europea per a la Recerca Astronòmica a l’Hemisferi Sud (ESO), que agrupa 15 països europeus i el Brasil, ha posat aquest any la primera pedra d’un projecte colossal: el Telescopi Europeu Extremament Gran (E-ELT). Serà el telescopi òptic més gran del món: ocuparà un espai tan gran com un camp de futbol i serà tan alt com l’Hotel Vela, de gairebé 100 metres. Entrarà en funcionament a finals del 2024 i comptarà amb un mirall de 39 metres de diàmetre, que multiplicarà per 15 la superfície col·lectora de llum del telescopi òptic més gran que funciona actualment, el Gran Telescopi Canàries. L’E-ELT permetrà detectar i caracteritzar exoplanetes, observar l’Univers primitiu i estudiar-ne l’expansió, així com observar els forats negres supermassius que s’amaguen al cor de moltes galàxies.

Medicina

Èxit de la vacuna contra el VIH

La recerca en VIH ha fet aquest any un pas de gegant. Per primer cop, cinc pacients han pogut controlar el virus sense haver de prendre cap tractament antiretroviral durant un període de fins a set mesos, quan fins ara només s’havia aconseguit durant quatre setmanes. Tot i que es tracta d’un assaig clínic i, segons els investigadors, encara falten entre 10 i 15 anys per obtenir una vacuna eficaç per a tota la població infectada, l’estudi fet a l’Hospital Trias i Pujol representa una primera prova de concepte molt exitosa.