L'ADN, la molècula de la vida , conté tot el que necessita un ésser viu per funcionar: el seu genoma. Aquest munt de dades, ben comprimides, es troben en l'espai reduït del nucli de la cèl·lula. És una manera molt eficient de guardar informació: en cada gram d'ADN hi caben uns 455 exabytes. Si pensem que un exabyte és un milió de terabytes i que els discos durs que comprem avui dia solen tenir un màxim de dos o tres terabytes, queda clar que la biologia guanya per golejada quan es tracta de memòria. A més, l'ADN és barat i no es quedarà mai obsolet. Per què no l'aprofitem per construir ordinadors millors?
Això és el que deurien pensar uns investigadors americans que acaben de publicar un article a la revista Science en què expliquen que han aconseguit guardar un llibre de 53.246 paraules i 11 imatges en un fragment d'ADN. El problema és escriure i llegir aquesta informació, un procés que actualment triga dies, mentre que els discos durs ho fan en mil·lisegons. La diferència s'anirà escurçant, però no prou perquè l'ADN substitueixi els xips.
Ara bé, és evident que com a opció d'emmagatzemament de llarg termini és immillorable: podríem tenir el contingut de tota una biblioteca en el cap d'una agulla. Potser és hora de començar a fer còpies de seguretat.
