Les grans oblidades per l’Acadèmia Sueca

Toni Pou
2 min
La física austríaca Lise Meitner no va rebre el reconeixement pels seus estudis sobre la fissió nuclear.

Al llarg de la història dels premis Nobel, l’Acadèmia Sueca ha donat preferència als homes respecte a les dones. El premi Nobel de física s’ha atorgat a 205 homes i a 2 dones. El de medicina, a 202 homes i a 12 dones, i el de química, a 174 homes i a 4 dones. Malgrat el biaix, hi ha hagut sempre candidates de primer nivell.

Investigar la matèria fosca

Tot i que el primer a parlar de matèria fosca va ser el suís Fritz Zwicky el 1933, el treball de l’astrònoma estatunidenca Vera Rubin està considerat una de les proves més robustes de l’existència d’aquesta matèria encara misteriosa. El 1975 Rubin va presentar les conclusions a què havia arribat després d’estudiar el moviment d’estrelles a l’interior de 60 galàxies. Uns resultats que indicaven que les estrelles més allunyades del centre galàctic es movien molt més ràpidament del que s’esperava. Això significava que les galàxies havien de contenir per força molta més matèria de la que es veia. En cas contrari, aquestes estrelles que es movien tan de pressa no s’haurien pogut mantenir lligades a la galàxia. Una explicació senzilla hauria sigut suposar que aquesta matèria invisible estava formada per material que no emet llum, com ara pols, gas i trossos de roca. Tot i que, efectivament, els astrònoms han certificat que aquest material existeix, no permet explicar les velocitats observades per Rubin.

Avui es pensa que un 85% de tota la matèria de l’Univers és matèria fosca. Només el 15% restant és matèria ordinària com la que hi ha a la Terra i als planetes pròxims. La matèria fosca és, doncs, un dels enigmes oberts de la ciència actual.

Explicar la fissió nuclear

El procés de fissió nuclear és el mecanisme en què es basen les bombes nuclears i també el que permet generar energia a les centrals nuclears. La física austríaca Lise Meitner va formar part de l’equip que el va estudiar per primera vegada el 1938. Després d’uns experiments, va explicar al seu col·lega Otto Hahn com es trencava l’àtom d’urani per formar bari i criptó. El 1944 Hahn va rebre el premi Nobel de química pel descobriment de la fissió nuclear i Meitner va quedar sense reconeixement.

stats