POLÍTICA

La tasca quàntica de Joe Biden: revifar la ciència als Estats Units

El nou president ja ha començat a capgirar l’acció de Trump

3 min
Joe Biden ha començat el mandat amb accions per potenciar la recerca científica i el paper dels científics en la presa de decisions polítiques.
Disponible en:

“Garantir que la nostra nació pugui continuar aprofitant tot el poder de la ciència i la tecnologia en nom del poble nord-americà”. Això ha escrit Joe Biden a la carta que ha adreçat al pioner de la seqüenciació genètica massiva Eric Lander, nomenat director de l’Oficina de Política Científica i Tecnològica i assessor científic del president. El nomenament és una de les primeres decisions que ha pres el nou president dels Estats Units per encarar una tasca que es pot qualificar de quàntica: és fàcil i difícil alhora. Fàcil perquè no sembla gaire complicat millorar l’acció científica de Donald Trump. I difícil perquè pot costar esmenar l’impacte de les decisions de l’expresident.

Els cinc reptes de Lander

Què podem aprendre de la pandèmia per millorar la salut pública? Què pot fer la ciència per lluitar contra el canvi climàtic? Com poden els Estats Units ser líders mundials en tecnologia? Com podem garantir que els resultats de la ciència es distribueixin equitativament? Com podem assegurar la salut de la ciència a llarg termini? Aquests són els reptes que Biden planteja a Lander, un home avesat als grans desafiaments. Matemàtic de formació, va ser una figura clau en el Projecte del Genomà Humà dels anys 90. Qualificat sovint de brillant, visionari o genial, se’l considera l’encarnació del triomf de la Big Science en biologia perquè abans del Projecte del Genoma Humà només la física feia servir grans infraestructures com els acceleradors de partícules, on treballaven milers de científics amb un objectiu comú.

El prestigi acadèmic de Lander és inqüestionable. El 2011, per exemple, tenia més articles científics entre els més citats que cap altre investigador de qualsevol camp en els dos anys anteriors. Malgrat aquest currículum, Lander ha protagonitzat alguna polèmica. El 2016 va publicar a la revista Cell un article titulat Els herois del CRISPR en què escrivia la història de la famosa tècnica d’edició genètica. Curiosament, en aquesta història no esmentava les investigadores Jennifer Doudna, de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, ni Emmanuelle Charpentier, de l’Institut Max Planck de Berlín, que justament van guanyar el premi Nobel de química el 2020 per haver desenvolupat el CRISPR. En aquell article que va inflamar les xarxes Lander sí que lloava el rol de Feng Zhang, investigador del Broad Institute del MIT i la Universitat de Harvard, del qual ell mateix és president. A més, Cell no va esmentar enlloc que el Broad Institute i la Universitat de Califòrnia estaven empantanegats en un litigi per unes patents relacionades amb CRISPR, la qual cosa, tal com indiquen els manuals d’estil de les revistes científiques, constituïa un conflicte d’interessos que calia posar en coneixement dels lectors.

Sigui com sigui, Lander no ho tindrà fàcil per respondre les cinc preguntes del president. L’oficina que començarà a dirigir ha passat de tenir 150 membres amb l’administració Obama a sols 50. Però l’ombra de Trump s’estén molt més enllà. A banda de voler retallar els pressupostos de l’Agència de Protecció Ambiental (EPA), els Instituts Nacionals de Salut (NIH) i altres agències científiques, l’expresident havia començat el procés per retirar els Estats Units de l’acord climàtic de París i havia anunciat la sortida de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Per capgirar aquestes decisions, Biden no només ha escrit una carta sinó que també ha posat fil a l’agulla. A més d’anunciar la tornada a l’Acord de París i a l’OMS, ha renovat càrrecs clau. Al capdavant de l’operació Warp Speed per desenvolupar vacunes i medicaments contra el covid-19 hi ha posat David Kessler, un pediatre amb trajectòria acadèmica i de gestió pública, en substitució de l’immunòleg Moncef Slaoui, que procedia de la indústria farmacèutica. Pel que fa a la direcció de l’Agència de Protecció Ambiental, n’ha fet fora l’advocat Andrew Wheeler, conegut per relaxar les lleis ambientals aprovades per l’administració Obama, i hi ha posat Michael Regan, que ha treballat des de l’administració per endurir la regulació de contaminants químics i per descontaminar zones afectades per centrals tèrmiques de carbó. Al departament d’Energia, Biden ha mantingut la mateixa línia: en surt Dan Brouillette, que va ser vicepresident de Ford i ha protegit la indústria del carbó, i hi entra Jennifer Granholm, que té experiència política en impulsar inversions en vehicles més nets.

Caldrà temps per veure els resultats d’aquestes mesures. Biden ha demostrat voluntat però encara s’ha de veure fins on arriba el rastre de Trump.

La carta de Joe Biden a Eric S. Lander
stats