El millor pla de vacunació depèn de la situació epidemiològica
Donada l’escassetat actual de vacunes, molts investigadors s’han posat a pensar quina és la millor manera de prioritzar-les per assolir un control més eficaç de la pandèmia. Un grup encapçalat pels matemàtics Kate Bubar i Daniel Larremore, de la Universitat de Colorado a Boulder, acaben de publicar a la revista Science un estudi que analitza les diverses estratègies de priorització. Essencialment, n’hi ha dues: començar per vacunar directament les persones amb risc de patir una forma greu de la malaltia o bé protegir aquestes persones mitjançant, en primer lloc, la vacunació dels grups on circula més el virus. En el cas del covid-19, l’estudi fixa aquests dos grups com els que tenen més de 60 anys i la població d’entre 20 i 49 anys.
Segons aquests científics, el balanç òptim entre la protecció directa i indirecta depèn de l’eficàcia i la disponibilitat de vacunes. La protecció indirecta assoleix més bons resultats si es dona una de les situacions següents: que el virus circuli més aviat poc i les vacunes evitin la transmissió, que hi hagi una gran disponibilitat de vacunes o bé que les vacunes siguin molt eficaces en gent jove i no ho siguin tant en gent gran. La protecció directa és millor si les vacunes tenen eficàcies globals baixes, i també si, tot i tenir bons nivells d’eficàcia, la disponibilitat és limitada. En la situació actual, per tant, recomanen prioritzar la vacunació de les persones que tenen més de 60 anys.
L’estratègia catalana
Ahir mateix el departament de Salut va presentar l’estratègia de vacunació que se seguirà a Catalunya en els pròxims mesos. Un cop enllestit el procés a les residències i vacunat tot el personal sanitari que té contacte amb els pacients, es continuarà amb la resta de personal sanitari, els grans dependents, les persones d’edat avançada, els malalts crònics i els serveis essencials. En aquest últim grup, Salut hi considera policies i bombers, que segons va avançar la consellera Alba Vergés podrien començar a rebre la injecció la setmana vinent, però no mestres i professors. Un cop fet això, es començaria a vacunar la població general d’edats inferiors als 55 anys.
Aquesta estratègia coincideix a grans trets amb les recomanacions que va fer públiques un grup d’experts independents al mes de desembre. Promogut per l’Institut de Salut Global de Barcelona i el Col·legi de Metges de Barcelona, el Grup Col·laboratiu Multidisciplinari per al Seguiment Científic del covid-19 està format per metges i investigadors de diverses institucions sanitàries i de recerca. Després de revisar la literatura científica existent, el grup va arribar a la conclusió que “encara que alguns models indiquin que la intervenció més efectiva és vacunar la gent jove per tallar la transmissió, hi ha l’obligació moral de protegir directament els més vulnerables”, explica Silvia de Sanjosé, epidemiòloga de l’Institut Català d’Oncologia i primera signant de la proposta.
Residències i mestres
A diferència del que ha fet Salut, aquest grup proposava començar la vacunació pel personal sanitari de primera línia i després vacunar a les residències, perquè, segons Sanjosé, els sanitaris “estan esgotats, han patit molt i ofereixen un servei fonamental”. “No vam prioritzar les residències perquè pensàvem que seria molt complicat de fer, però al final s’han pogut superar les dificultats”, valora. Sobre el fet que, a més del personal sanitari de primera línia, les passades setmanes s’hagi vacunat també gent jove que investiga en l’àmbit de la biomedicina però que no està en contacte directe amb pacients, Sanjosé diu que “respon a la decisió de generar centres lliures d’infecció” i que no li sembla “escabellat”.
Pel que fa a la priorització dels serveis essencials, conclou: “Tot i que en el seu moment no vam entrar a analitzar cada grup, després ho hem discutit i hem arribat a la conclusió que la vacunació de mestres i professors hauria de ser prioritària”, explica l’epidemiòloga. “És un dels grups més essencials -afegeix-. La vacunació dels mestres facilita que els infants facin una maduració el més normal possible i, a més, permet que la gent pugui treballar”.
