S’ha parlat i escrit molt sobre la troballa, a l’atmosfera de Venus, de fosfà (o fosfina), una molècula possiblement indicadora d’activitat biològica. A la Terra la presència de fosfà a l’atmosfera s’associa exclusivament a activitat microbiana o antropogènica. Tanmateix, els investigadors de la Universitat de Cardiff que l’han detectat a Venus són prudents i no gosen afirmar que sigui una demostració que en aquell planeta hi hagi vida.
No és la primera vegada que semblen haver-se trobat indicis de vida fora de la Terra. El 1976, dins la missió Viking a Mart, a la superfície d’aquell planeta es van dur a terme alguns experiments amb l’ajut d’un robot. En mesclar una mostra de sòl marcià amb una solució de nutrients marcats amb carboni 14 es desprenia diòxid de carboni (CO 2 ), un resultat que alguns van interpretar com que s’hi produïen reaccions exclusives dels éssers vius. El bioquímic Joan Oró, col·laborador d’aquella missió, s’hi va mostrar escèptic perquè estava convençut que l’alt grau d’oxidació de la superfície de Mart era incompatible amb la vida. I va trobar l’explicació a la formació de CO 2 en una reacció no biològica que a la Terra és molt comuna: l’oxidació de l’àcid fòrmic, una substància present en la solució que es va barrejar amb terra marciana.
D’altra banda, fa més de cinquanta anys, el químic atmosfèric James Lovelock va adonar-se que Venus i Mart tenen una composició atmosfèrica molt semblant i en equilibri químic, mentre que l’atmosfera de la Terra és anòmala; els seus components principals no estan en equilibri químic i això es deu a la presència de vida. La composició de l’atmosfera de Venus, malgrat aquest fosfà que s’hi ha detectat ara, no sembla compatible amb l’existència de vida. Potser caldria buscar una altra explicació a la presència d’aquest compost.
