Bioètica

Polèmica per la creació d’embrions híbrids entre micos i humans

Els científics han obtingut embrions de 19 dies i 10.000 cèl·lules amb un 7% de cèl·lules humanes

4 min
Imatge d'arxiu d'una persona interactuant amb un ximpanzé
Disponible en:

Un equip de científics liderat per l’espanyol Juan Carlos Izpisua, de l'Stalk Institute dels Estats Units, i el xinès Ji Weizhi, de la Universitat de Kunming, ha creat embrions de mico que contenen cèl·lules humanes. Dels 132 embrions creats, tres han sobreviscut 19 dies al laboratori i han arribat a formar estructures esfèriques d’unes deu mil cèl·lules, moment en el qual els científics n’han aturat el desenvolupament. El treball, publicat a la revista Cell, ha reobert la polèmica sobre la creació d’híbrids entre humans i altres animals, més encara per la utilització de micos, que gaudeixen d’una protecció superior a la d’animals com els ratolins en l’àmbit de l’experimentació científica.

Un embrió amb cel·lus de ximpanzé i humanes

Els autors de l’experiment argumenten que aquest tipus d’híbrids, coneguts com a quimeres, poden ser veritables laboratoris per entendre millor el desenvolupament embrionari i les manifestacions primerenques de diverses malalties. També diuen que poden servir com a models més realistes que els actuals per provar medicaments i, en un futur, per fer créixer òrgans que es puguin utilitzar en trasplantaments humans. "Com que hi ha experiments que no podem fer en humans, és essencial que tinguem millors models per estudiar de manera més acurada la biologia humana i les malalties que l’afecten", ha explicat Izpisua en un comunicat. Sobre la dimensió ètica de l’experiment, l’investigador espanyol ha remarcat que "la nostra responsabilitat com a científics és fer una recerca que segueixi totes les recomanacions ètiques, legals i socials". En aquest cas, ha assegurat que "hem fet consultes i hem rebut consell tant a nivell institucional com per part d’experts independents en bioètica, i aquest procés exhaustiu ens ha ajudat a guiar els experiments".

En els experiments, els científics van fertilitzar òvuls de macaco menjacrancs (Macaca fascicularis) i van fer que es desenvolupessin en un cultiu de laboratori. Sis dies després, a cada embrió format per 110 cèl·lules de mico se li van injectar 25 cèl·lules humanes pluripotents, és a dir, capaces de convertir-se en diversos tipus de cèl·lula del cos. Al cap d’un dia, hi havia cèl·lules humanes en 132 dels embrions. Deu dies més tard, 103 dels embrions seguien creixent. El dia 19 només en quedaven tres, que eren boles de deu mil cèl·lules amb un 7% de cèl·lules humanes. Tot i que la regulació varia en funció de cada país, a Espanya actualment no es poden desenvolupar embrions humans més enllà de 14 dies, que és quan comença a formar-se el primer esbós del sistema nerviós. Tot i que els experiments s’han fet a la Xina, se situarien en una zona difosa de la norma perquè els embrions es van desenvolupar fins a 19 dies, però les cèl·lules humanes s’hi van incorporar el dia 6. Consideracions reguladores a banda, aquests tipus d’experiment planteja qüestions que van més enllà. Fins a quin punt s’han de considerar humans aquests embrions? Quin hauria de ser el seu estatus moral?

El treball ha sigut rebut amb diversitat d’opinions en la comunitat científica. El biòleg Alfonso Martínez Arias, investigador ICREA de la Universitat Pompeu Fabra i professor de genètica de la Universitat de Cambridge, ha expressat els seus dubtes a l’agència Science Media Center: "En el treball només hi ha una imatge d’un embrió de 19 dies i no s’hi discerneix res, és impossible d’interpretar. Penso que les conclusions que presenten no estan avalades per dades sòlides. Els resultats mostren més aviat que aquestes quimeres no funcionen i que tots els animals experimentals estaven molt malalts". D'altra banda, ha afegit, "hi ha molts més sistemes basats en cèl·lules mare embrionàries humanes per estudiar el desenvolupament que són èticament acceptables". "Es tracta d’una àrea complicada sobre la qual la societat hauria de pensar i discutir abans de fer experiments. Hi ha el perill que treballs de baixa qualitat generin un rebuig que pot afectar la recerca", ha conclòs.

Ji Weizhi, i Juan Carlos Izpisua fotografiats als EUA

No es mostra tan crític Manuel Serrano, investigador de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRBB) que l’any passat va col·laborar amb Pierre Savatier de la Universitat de Lió en un projecte per crear embrions quimèrics de set dies entre macaco i humà. "Científicament no hi ha res revolucionari en aquest treball, perquè de quimeres humanes en ratolí, porc, vaca i mico ja se n’han fet", explica a l’ARA. En aquest treball, afegeix, "hi ha una millora tècnica important i això té mèrit científic". Pel que fa a la dimensió ètica de la recerca, Serrano apunta que "molts investigadors estan demanant que s’ampliï el marge dels 14 dies". Tot i constatar que "molts cops la investigació va per davant de la regulació ètica", assegura que "els científics volem que hi hagi regulacions ètiques, no volem estar en un buit legal". "Potser aquest treball i el seu impacte mediàtic serveixen perquè hi hagi un debat i s’ompli el buit regulador actual, que té en compte els embrions humans però no els de mico i menys encara els de barreges com aquesta", conclou.

A parer de Gemma Marfany, catedràtica de genètica i membre de l’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, "hi ha altres maneres de treballar amb embrions híbrids de micos i humans que aporten informació semblant i que no tenen problemes ètics perquè els embrions no són viables". Es refereix, entre altres, a un estudi publicat fa un mes a la revista Nature, en el qual es van crear embrions híbrids de ximpanzé i humà. "El cas de quimeres de porc i humà amb l’objectiu d’obtenir òrgans humanitzats per a trasplantaments no genera un problema bioètic greu, perquè el porc ja és un animal que es consumeix", considera. "El macaco, però, és més pròxim i no té la mateixa mida", diu, de manera que si l’objectiu és obtenir-ne òrgans, "tot i que es pot discutir, no tinc tan clar que sigui èticament acceptable". En qualsevol cas, "l’objectiu d’aquesta recerca era més aviat conèixer què ens diferencia i què ens fa humans", afegeix, i, a més, "aquests embrions fracassen perquè els macacos i els humans no som prou pròxims".

stats