Així sona el vent a Mart

La sonda InSight enregistra sense voler el so del vent al planeta vermell

Vols saber com sona el vent a Mart? La NASA ha gravat so per primer cop des del planeta vermell. No ho ha fet intencionadament, sinó que tot plegat ha sigut un accident. I és que la sonda InSight, que va aterrar a Mart a finals de novembre, no té cap micròfon. Però un instrument dissenyat inicialment per mesurar les tremolors i els sismes ha capturat les vibracions de l'aire.

Els sons, que s'han d'escoltar preferiblement amb auriculars, registren un vent d'entre 16 i 24 km/h, segons recull el 'New York Times'. Els sons són greus perquè els instruments amb els quals s'han gravat no són prou sensibles per recollir les freqüències més altes. A més, el vent a Mart és 100 cops menys dens que el de la Terra i això afavoreix les freqüències més baixes.

Quina és la missió de la InSight?

En els pròxims mesos, la InSight començarà a estudiar la composició de les entranyes de Mart. L’objectiu és ajudar els científics a comprendre com es va formar el planeta, unes dades que també podrien aportar llum a la recerca dels orígens de la Terra. La nau escoltarà els terratrèmols de Mart i recopilarà dades que s’aniran emmagatzemant per generar un mapa de l’interior del planeta.

La InSight va aterrar a l’anomenada regió d’Elysium Planitia, a prop de l’equador, a l’hemisferi nord del planeta. Els científics de la missió van dir que la zona s’assemblava a una àrea de pàrquing o a l’estat de Kansas però “sense el blat de moro”. Pocs minuts després, la primera fotografia feta per la InSight apareixia a la pantalla, fet que va provocar una nova ronda d’aplaudiments.

La imatge estava parcialment enfosquida per la brutícia que cobria la tapa de la lent transparent, però n’hi havia prou per comprovar que el paisatge de la fotografia era, en efecte, pla i avorrit. Però la intenció dels científics ja era aquesta: van triar el lloc més pla perquè la nau espacial pogués aterrar de manera segura. L’objectiu de la missió no són els terrenys rocosos ni les postes de sol impressionants.

La nau de la InSight carrega dos instruments principals: la caixa amb forma de cúpula que conté els sismòmetres -que servirà per mesurar els sismes i que han sigut claus per enregistrar aquests sons- i una sonda amb sensors de calor que s’hauria de submergir uns 16 peus de profunditat
  
Durant les primeres cinc o sis setmanes a terra, els gestors de la InSight han de comprovar sobretot l’estat de la nau espacial, i també del seu braç robòtic. I després d’aquesta fase el braç aixecarà la cúpula que conté els sismòmetres de la nau espacial i la col·locarà a terra. Serà aleshores quan es desplegui la sonda amb sensors de temperatura que trigarà fins a 40 dies a endinsar-se una profunditat de 16 peus.

Dos anys sobre el terreny

La principal missió de la InSight és aguantar gairebé dos anys a la superfície del planeta vermell. Però quan la recerca es posi en marxa també intentarà respondre a una gran quantitat de preguntes: amb quina freqüència es sacseja el sòl amb els terratrèmols d’aquest planeta? Com és de gran el nucli fos de Mart? Com és de gruixuda l’escorça? Quanta calor està generant la descomposició dels elements radioactius que hi ha a l’interior del planeta?

La NASA s’ha gastat 814 milions de dòlars en la missió de la InSight, però França i Alemanya també van invertir 180 milions de dòlars per construir els dos instruments indispensables que porta la nau.