Menjar bacon liofilitzat per sentir-te com un astronauta

L'Observatori Fabra commemora el 50è aniversari de l'arribada a la Lluna amb un sopar espacial

Sopar a l'Observatori Fabra pel 50 aniversari de l'arribada a la Lluna: aliments liofilitzats. / Manolo Garcia

Arròs salvatge cruixent amb pell de pollastre a l'ast, dins un cilindre que sembla un Calipo, bacon liofilitzat dins una bossa de plàstic o un tub que sembla de pasta de dents amb formatge fresc per a la galeta de civada. "El liofilitzat que està tan de moda, la NASA ja el feia" fa mig segle, diu Ferran Fisas, de l'Institut Culinari de Barcelona.

La mateixa nit que es complien els 50 anys de l'arribada de l'Apol·lo 11 a la Lluna, una setantena de persones a Barcelona recordaven l'efemèride amb un sopar digne d'un astronauta. No era ben bé el mateix que van sopar Neil Armstrong, Buzz Aldrin i Michael Collins aquella nit de fa mig segle, però ho podia haver estat, perquè estava elaborat seguint les receptes enviades per la NASA.

L'agència espacial nord-americana va enviar a Barcelona fins i tot les coordenades de la primera petjada d'Armstrong perquè l'Institut Culinari la reproduís en unes plaques de xocolata que fa llàstima d'encetar.

A les naus Apol·lo tot el menjar estava liofilitzat, una tècnica de deshidratació exhaustiva, i envasat en bossetes de plàstic dobles perquè no se n'escapés res. I és que no va ser fins a l'Skylab, la primera estació espacial nord-americana del 1973, que no hi va haver una primera cuina rudimentària a l'espai.

Tornem a la Lluna 50 anys després

Certament, no era un sistema gens ecològic. Alguns d'aquests plàstics on s'envasaven els aliments encara són a la Lluna. De fet, la primera cosa que va reposar sobre la superfície de la Lluna, després del mòdul lunar, no va ser el peu d'Armstrong, sinó una bossa de deixalles que havien acumulat els tres astronautes en el seu trajecte de quatre dies cap al nostre satèl·lit natural.

No era una bossa de "merda", com s'ha repetit molt aquests dies: en realitat, no contenia defecacions, sinó restes netes d'envasos i instrumental descartat. Ho aclareix Rafael Clemente, enginyer i autor del llibre 'Un pequeño paso para [un] hombre', que va ser el responsable de la conferència que acompanyava aquest sopar tan espacial.

L'Observatori Fabra, en un dels seus sopars amb estrelles impulsats per la Fundació La Caixa, va voler dedicar l'àpat de la nit del 20 de juliol a la Lluna. En el mateix moment que la CBS nord-americana reemetia el directe de l'arribada de l'Apol·lo 11 a la Lluna, a la serra de Collserola Clemente també reproduïa la simulació que fa 50 anys aquella cadena va preparar per retransmetre l'allunatge, amb l'històric periodista Walter Cronkite al capdavant.

"La simulació preparada per la cadena a partir del pla de vol es va avançar un minut i mig a l'allunatge real, que s'havia retardat: va ser un minut d'infart per als realitzadors de la CBS", relatava Clemente sobre l'arribada a la Lluna en aquella retransmissió en directe que va durar més de 17 hores i que ell mateix va seguir per la CBS als Estats Units, el 20 de juliol del 1969. "Diuen que és l'única vegada que Cronkite es va quedar sense paraules", bromeja Clemente.

Les 5 coses que has de saber sobre l'arribada a la Lluna

A Barcelona ja era de matinada quan Armstrong va dir la seva mítica frase 'Un petit pas per a un home, un gran salt per a la humanitat', i Jesús Hermida era el Cronkite espanyol. En total, més de 650 milions de persones de tot el món van veure en directe aquelles imatges. 

Però en realitat no va ser bacon liofilitzat la primera cosa que es va menjar a la Lluna, tal com explica Clemente al seu llibre: van ser vi i pa consagrats. No es va sentir en la retransmissió en directe, però quan el mòdul lunar va tocar terra hi va haver uns segons de silenci en què el presbiterià Buzz Aldrin va voler oficiar una breu cerimònia religiosa, per a sorpresa del mateix Armstrong, que no en sabia res.

Anècdotes que no apareixen als llibres d'història però que alimenten la llegenda d'aquell primer vol espacial a la Lluna. Malgrat que, tal com admetia dissabte el mateix Clemente, sembla que cada cop són més els qui s'apunten a les teories de la conspiració que asseguren que en realitat no es va arribar a la Lluna i tot va ser un muntatge de Stanley Kubrick, alimentats per l'efecte viral de YouTube i les xarxes socials. "El que no s'adonen els negacionistes és que Kubrick era enormement perfeccionista –ironitza Clemente–, fins al punt que va voler rodar les imatges en la seva localització real".

Més continguts de