Ciutadans es prepara per ser la crossa del PP

PalmaEls missatges i ara també els candidats de Ciutadans basteixen un projecte que cerca el vot de l'electorat del PP desencantat i, a la vegada, convertir-se en una crossa dels populars per governar. No hi ha res en el seu discurs que el PP de José Ramón Bauzá no pugui acceptar si hagués de pactar-hi. El candidat autonòmic, imposat per la direcció estatal del partit, també va en aquesta línia. Aquest dilluns l'han presentat en públic. És Xavier Pericay, un escriptor català resident a Mallorca des de fa uns anys que quan vivia a Barcelona va ser un dels 15 intel·lectuals que va subscriure el manifest de creació de la plataforma Ciutadans l'any 2005, de la qual va néixer el partit.

Pericay ha estat l'home triat per Barcelona per encapçalar la candidatura de Ciutadans al Parlament per Mallorca. Qui havia d'ocupar aquest lloc, el coordinador del partit a les Illes, Pep Lluís Bauçà, s'ha conformat a ser el cap de cartell a Cort. No s'han realitzat les primàries que pretenia aquest perquè la direcció estatal del partit considera que no hi ha prou militància a Balears per dur-les a terme. Oficialment, l'elecció de candidats, segons ha explicat el número dos del partit d'Albert Rivera, Matías Alonso, s'ha fet de comú acord entre l'agrupació del partit a Balears i la direcció del partit a Barcelona. Ciutadans només es presentarà al Parlament per Mallorca, a l'Ajuntament de Palma i al Consell de Mallorca, on la seva candidata serà Catalina Serra, que va ser presidenta de la Fundació Patronat Obrer de Sant Josep. També es podria acabar presentant a Son Servera i Calvià. A Menorca i Eivissa no es presentarà ni en l'àmbit municipal ni en l'insular ni en l'autonòmic.

El candidat autonòmic triat, Xavier Pericay, és escriptor, filòleg i periodista. El seu partit el presenta com a “intel·lectual”. Ha defensat posicions contràries al nacionalisme català, ha col·laborat amb la fundació FAES, vinculada al PP, i amb la fundació gonella Jaume III, i ha estat molt crític amb les protestes dels docents de les Illes, als quals ha acusat de convertir l'ensenyament públic en un “vedat” on només regeix la “llei del nacionalisme pancatalanista”. Aquest dilluns ha intervingut sempre en castellà, excepte quan li han demanat en català per la seva posició en política lingüística. Ha defensat que no es mourà de les idees que ha reivindicat a la Fundació Jaume III i que són la “defensa de les modalitats”. En l'àmbit educatiu, ha defensat un model de 40-40-20, on les dues llengües oficials ocupin un 40% cada una de les hores lectives i la llengua estrangera el 20% restant (el model del TIL, en origen, plantejava un 33-33-33).

Ni en aquest punt ni en cap altre, el discurs de Ciutadans dificultaria acords amb el PP de José Ramón Bauzá. El programa del partit es desconeix i aquest dilluns només han avançat que la millora de l'educació serà un eix fonamental. Han insistit en la voluntat de governar i d'articular majories i han deixat clar que no arribaran a acords amb qui vulgui tapar la corrupció i que només els assolirien amb gent “neta de corrupció” i basant-se en programes. Com els candidats, els pactes no es decidiran aquí perquè la formació ha creat un comitè encarregat de decidir sobre els acords a escala estatal. Oficialment, Ciutadans es defineix com un partit de centre i no avança amb qui podria pactar, però sembla evident que si fos el cas a Balears només ho podria fer amb el PP.

Pericay ha reconegut que ha mantingut contactes amb Juan Antonio Horrach, que diumenge va dimitir com a candidat autonòmic d'UPyD i va deixar aquest partit. Ha assegurat que ni amb ell ni amb altres exmembres d'aquesta formació ha concretat res i ha mantingut que el projecte de Ciutadans està obert a noves incorporacions, però ha insistit que Horrach ha optat per deixar la política activa.