Arxiven la causa contra els cinc càrrecs electes del Ripollès investigats pel tall del coll d'Ares el 8-N

El jutge envia el cas a la Subdelegació del govern central perquè iniciï un expedient sancionador 

El Jutjat d'instrucció 1 de Ripoll ha arxivat la causa contra els cinc càrrecs electes del Ripollès investigats per la seva participació en el tall al Coll d'Ares durant la vaga general del 8-N. La jutge, seguint la petició del ministeri fiscal, descarta el delicte de desordres públics perquè no es van registrar "actes violents sobre persones o coses". No obstant això, ha enviat el cas a la subdelegació del govern a Girona perquè iniciï un expedient sancionador perquè considera que podrien haver infringit la Llei mordassa.

Els cinc càrrecs investigats són les alcaldesses de Vallfogona i Pardines, Carme Freixa (ERC) i Núria Pérez (IdP); els regidors de Ripoll Roger Bosch (ERC) i Santi Llagostera (CUP) i la regidora de Campdevànol, Mariona Baraldés (CUP).

No hi va haver desordres públics

En la descripció dels fets, el fiscal explica que "nombrosos grups de persones, amb els seus vehicles i amb la col·locació de troncs de grans dimensions" van tallar la C-38 al punt quilomètric 25 al seu pas per Molló (Ripollès). Assenyala que, tot i que "no hi van haver danys a persones ni a coses", sí que els talls del trànsit van ser de "certa rellevància" perquè van causar "perjudicis als usuaris de la via, que va estar tallada durant catorze hores". 

El fiscal recorda que el Codi Penal defineix com a delicte de desordres públics "aquells que actuen en grup o individualment emparant-se en ell, alteren la pau pública executant actes de violència sobre les persones o coses o amenaçant a altres amb portar-les a terme" i que inclou penes de 6 mesos a 3 anys de presó. També fa constar que abans de la modificació del 2015 la redacció incloïa expressament els talls de carretera però que ara, amb la normativa vigent, aquest concepte ja no hi consta.

El fiscal conclou que en els fets narrats en l'atestat policial durant el tall a Coll d'Ares no hi van haver "actes violents sobre persones o coses" de manera que "no es pot imputar als manifestats i organitzadors un delicte de desordres públics".

D'aquesta manera, es tanca la via penal però es dona pas a la via administrativa en considerar-se que aquell dia els cinc càrrecs electes podrien haver infringit la coneguda com a Llei mordassa.

En l'escrit de petició de sobreseïment, el fiscal creu que el "comportament passiu" del tall de la carretera, que es va allargar durant catorze hores, va comportar una "alteració greu de la pau ciutadana per afectar a la possibilitat de desplaçar-se". I assenyala que l'article 36.3 de la Llei Orgànica 4/2015 de protecció de la seguretat ciutadana estableix com a una infracció greu aquelles conductes que comportin "desordres en les vies, espais o establiments públics, o l'obstaculització de la via pública amb mobiliari urbà, vehicles, contenidors neumàtics o altres objectes".

Una descripció que, segons el fiscal, encaixaria amb el que es va viure aquell 8-N al Ripollès per "l'alteració greu de la seguretat ciutadana sense necessitat d'atacs violents contra persones o coses que marcarien la diferència entre la infracció penal i l'administrativa".

Per tot plegat, la jutgessa envia el cas a la subdelegació del govern a Girona perquè iniciï un expedient sancionador per aquests fets.

"Manifestar-se no és delicte"

El passat 26 d'abril, la jutge va citar a declarar els cinc càrrecs electes per  un suposat delicte de desordres públics. Tres dels investigats, Freixa, Perez i Bosch, es van acollir al seu dret de no declarar; i els dos restants, Llagostera i Baraldés, es van quedar fora del jutjat i continuar fent "desobediència pacífica". I és que tots cinc van reivindicar "la legitimitat" de la protesta i van recordar que el 8-N "no van cometre cap delicte" perquè tenen "dret a manifestar-se". 

Uns dies després, el 15 de maig, la jutge va ordenar la detenció dels dos regidors de la CUP i els va obligar a comparèixer. Els dos es van acollir al seu dret de no declarar i després els va deixar en llibertat.

Etiquetes

Més continguts de

El + vist

El + comentat