Botigues de poble, servei i ànima de la comunitat

GironaLa proliferació de supermercats i grans superfícies comercials, amb una oferta àmplia i preus competitius, sumada a la millora de les comunicacions per carretera i a la dificultat que quan tanca una botiga de queviures en un poble petit sigui substituïda per una altra, ha anat fent que cada cop hi hagi més poblacions petites sense un comerç de proximitat que permeti comprar-hi els productes més bàsics. Una situació que en alguns pobles ha ajudat a resoldre l’ajuntament i, en menys, la iniciativa privada.

“T’adones de la importància de tenir una botiga en un poble quan et quedes sense”, assegura Joan Sabartés, alcalde de Cantallops, on fa un parell d’anys la dona que portava l’única botiga que hi havia al poble es va jubilar i, per tant, es van quedar sense. Des d’aleshores, els veïns han d’anar a la Jonquera -la població amb serveis més pròxima- o altres llocs per comprar qualsevol cosa. “Una botiga és un servei bàsic, molt necessari per a un poble. I si no en tens cap, llavors és un problema”, afegeix Sabartés.

Iniciativa privada

Cantallops és una excepció, perquè aquesta situació durarà poc. En les pròximes setmanes s’hi obrirà una botiga nova que portarà Sònia Barragan, una veïna del poble de 42 anys que durant 15 anys va treballar en una empresa de transports de la Jonquera. Després que el propietari es jubilés i de diversos trasllats dels seus llocs de treball, Barragan va decidir plegar i apostar per obrir una botiga al garatge de 60 metres quadrats de casa seva. “A Cantallops tothom està encantat, perquè haver de portar fins i tot el pa de fora és molt incòmode, sobretot per a la gent gran, que és la que normalment no té capacitat de desplaçar-se”, diu la futura botiguera. “He capitalitzat l’atur, cosa que m’ha permès no haver de demanar un crèdit. Tampoc no hauré de pagar lloguer i el meu home, que és constructor, ha fet les obres. Fins ara tot són punts a favor, així que endavant”, afegeix. També remarca que la nova ocupació li permetrà conciliar millor la vida laboral i la personal. “No em faré milionària, però si abans hi havia hagut dues botigues al poble i se’n sortien, molt serà que no em pugui guanyar un sou”, diu.

A diferència d’altres pobles, en el cas de Cantallops l’alcalde explica que si l’Ajuntament no es va plantejar cap solució municipal per pal·liar la falta d’aquest servei va ser perquè durant aquests dos anys gent de fora del poble va intentar dos cops obrir una botiga però, “o bé perquè no trobaven local o pel que fos, el projecte no es va acabar de concretar”. “Per això -afegeix-, quan la Sònia em va dir que volia obrir una botiga em vaig posar molt content, i més perquè és algú del poble i coneix millor les necessitats”. “Espero que li vagi molt bé”, desitja Sabartés.

Fins que Barragan no obri la seva botiga, Cantallops seguirà sent un dels 17 pobles de les comarques gironines sense botiga -són 97 a tot Catalunya-. En el cas de Cantallops hi ha 350 habitants censats i unes 200 cases en què hi viu gent. Però en caps de setmana i períodes de vacances el nombre de veïns augmenta molt, i aquest és un altre dels factors que han ajudat Barragan a decidir-se a fer el pas. “Tindré els productes més bàsics, però tant la carn envasada com els embotits seran de qualitat. I el pa serà el mateix que hi havia abans, que és de flequer”, afegeix. “El problema que em puc trobar és que Cantallops és massa a la vora de la Jonquera, per tant, soc conscient que la gent farà la compra grossa allà o a Figueres. Però els preus que posaré seran competitius, com en un súper”, assegura.

La Rectoria d’Albanyà

Albanyà també es va quedar sense botiga el setembre del 2016. Cal Músic, un establiment gairebé centenari -havia obert el 1922- i que a més de botiga també era bar, va tancar per jubilació del propietari. “Vam quedar totalment orfes, perquè Cal Músic era l’essència del poble”, explica Joan Fàbregas, alcalde d’Albanyà. “Com a ajuntament, de seguida vam veure que havíem de fer alguna cosa per suplir Cal Músic”, afegeix.

Primer van proposar als propietaris de la fonda del poble si acceptarien fer una mica de botiga i allargar l’horari per fer el servei de bar fins al vespre, però no s’hi van avenir. Aleshores l’Ajuntament va comprar al bisbat de Girona l’antiga rectoria per fer un espai polivalent que és alhora alberg, bar-restaurant i que, en qüestió de poques setmanes, també tindrà una mica de botiga amb articles bàsics, encara que el servei ja el fa ara si a algú li falta alguna cosa.

“Hem fet un esforç important per comprar la rectoria i arreglar-la, però s’havia de fer alguna cosa més que una botiga, perquè amb botiga i prou a Albanyà no t’hi pots guanyar la vida”, diu Fàbregas. Albanyà és a 24 quilòmetres de Figueres i “tothom quan ve d’avall va carregat de gairebé tot el que ha de menester”. “Però, esclar, sempre algú es pot trobar que li falta alguna cosa, com ara sal o ous”, afegeix. A un quilòmetre del poble hi ha un càmping que té un petit supermercat que “ha suplert aquestes petites mancances durant uns mesos, però volíem tenir alguna cosa al centre del poble que donés vida i fos un punt de trobada”, explica l’alcalde.

“L’objectiu del primer any era aguantar i s’ha sobreviscut”, diu Jordi Ponjoan, que porta La Rectoria. “De seguida s’ha consolidat com el centre per a la gent del poble, però també s’ha convertit en una parada de senderistes que fan el GR-11. Molta gent ja sap que existim i es planifiquen l’etapa per fer nit aquí”, afegeix Ponjoan.

Botiga municipal per fer el servei

A Serra de Daró ja fa anys que va tancar l’última botiga. “Potser fa vint anys o més, ja no me’n recordo”, diu Josep Puig, alcalde des del 1995. “Hi va arribar a haver tres botigues i totes tiraven, però en va tancar una, després l’altra i quan es va jubilar l’última propietària es va acabar el tenir botiga”, afegeix. Aleshores l’Ajuntament va decidir posar cada dilluns un taxi per portar la gent gran del poble a mercat a Torroella de Montgrí. “Ho vam fer per a persones que quan eren més joves hi anaven en bicicleta o d’una altra manera, i va durar dos o tres anys, fins que el van deixar de fer servir”, explica Puig. Aleshores va ser quan l’Ajuntament va decidir ajudar aquests veïns obrint una petita botiga amb productes bàsics al Casal. “L’objectiu només és donar un servei, no pretenem guanyar res, els preus són de cost. Només que no s’hi perdi res és suficient”, diu Puig.

Des del principi, fa set anys, el porta Nuri Plaja, una treballadora municipal que atén la botiga i compra periòdicament en una gran superfície, aprofitant les ofertes “sense IVA”, per aconseguir els productes a més bon preu. “Hem d’anar a comprar nosaltres a fora perquè, si no fas una despesa mínima, els distribuïdors, encara que passin pel mig del poble -que és el que passa-, no s’aturen”, diu. A Serra de Daró hi ha poc més de 200 veïns empadronats i, segons Plaja, el servei el fan servir “entre unes 15 o 20 persones que no tenen manera de desplaçar-se als pobles del voltant”, com Torroella de Montgrí o la Bisbal d’Empordà. “En general tothom compra fora i cadascú s’espavila perquè avui tothom té cotxe. Només ho fem per aquestes persones més grans”, conclou Puig.