L’ENTREVISTA

Carme Vilà: “La figura dels polítics està desprestigiada, però fan una tasca importantíssima i difícil”

Presidenta de l’Associació de Politòlegs de les Comarques Gironines

Carme Vilà presideix l’Associació de Politòlegs de les Comarques Gironines, constituïda al desembre amb l’objectiu de generar sinergies i dinàmiques socials entre els professionals del sector. Vilà, que fa un any es va graduar en ciències polítiques i de l’administració a la Universitat de Girona, té una llarga trajectòria dins el cos de l’administració pública catalana. Animada a presidir l’associació pels seus companys de facultat, afronta el repte amb il·lusió però recorda que qui ha fet real el projecte és l’equip de membres fundadors d’APCOGI. Comença un any ple de nous propòsits, com ara “posicionar l’associació dins del panorama gironí i ser un element que sumi al debat i contribueixi a la reflexió”.

¿La ciència política té poc de ciència i molt de política?

La ciència política estudia i analitza el comportament del món públic i la política, des dels fenòmens socials fins a l’estructura de les administracions. La ciència política vol aprofundir en com ens governem, en la gestió del bé comú i en tots els actors o factors que hi influeixen. Per tant, no és que tingui molt o poc de ciència, és que és una ciència!

Corren mals temps per als polítics.

No exclusivament per als polítics, també per als mateixos sistemes polítics. Els grans desequilibris i desigualtats que ha provocat la globalització, la corrupció, la desafecció política i la crisi de la democràcia representativa són clars indicadors dels límits i les contradiccions d’aquests sistemes. Si bé és cert que la figura del polític s’ha vist desprestigiada, no deixen de fer una tasca importantíssima i difícil. Crec que és important reivindicar-la també en moments complexos, quan calen lectures serenes i voluntat política per afrontar els nous reptes que els temps reclamen a tots els nivells.

¿La figura dels politòlegs també està desprestigiada?

No ho crec. Estem enfeinats analitzant un món tan convuls i de transformacions tan ràpides... A més, molts politòlegs no treballem sota aquesta etiqueta, sinó com a estadístics, acadèmics, investigadors, treballadors públics, assessors... I ho fem a la universitat, al govern, en consultories, a l’administració... Per tant, hi ha molts politòlegs en actiu però no necessàriament exercint com a tals. Precisament, un dels motius per crear l’APCOGI és treballar per reconèixer la figura del politòleg.

¿Hi ha massa prejudicis i estereotips en aquest sector?

Jo diria que més aviat hi ha molt desconeixement. Com comentava abans, abasta un espectre de coneixement molt ampli i heterogeni de professionals que estan col·laborant i treballant amb molts col·lectius de la nostra societat, cosa que fa d’aquesta professió una activitat multidisciplinària.

Per què heu creat l’APCOGI?

Aquesta associació és fruit de la voluntat d’un grup de graduats en ciències polítiques i de l’administració de la UdG. La nostra idea era crear una xarxa i unes sinergies entre professionals d’aquest àmbit. Vull aprofitar l’ocasió per convidar tots els professionals de les comarques gironines i els acabats de graduar a participar-hi Ens poden trobar a les xarxes socials: a Twitter com a @APCOGirona i a Facebook com a Associació de Politòlegs de les Comarques Gironines. El nostre correu electrònic és apcogirona@gmail.com. Ara per ara tots els socis fundadors estem treballant activament per donar a conèixer l’associació en la demarcació.

Ara fa quasi un mes, la presentació de l’entitat al Centre Cívic Ter va reunir força públic.

Sí, hem començat amb ganes i força. El 12 de desembre, a l’acte de presentació, vam comptar amb la presència de Gemma Ubasart, doctora en ciències polítiques per la UdG; Salvador Martí, també catedràtic de la UdG i coordinador del grau de ciències polítiques; Jaume Parés, politòleg i periodista, i Daniel Tarragó, sociòleg i cofundador de la consultoria Neopolis. Tots quatre ponents van parlar de la situació de la ciència política a la demarcació de Girona.

A quina conclusió van arribar?

Tots ells van posar de manifest l’exercici multidisciplinari de la professió i el caràcter transversal de la figura del politòleg, que als inicis feia que fos qüestionada i que avui permet que s’hagi convertit en un valor afegit.

Quin és el vostre principal objectiu?

L’objectiu és crear un espai de debat, pedagògic i social a l’entorn de la ciència política. Per dur-lo a terme proposarem activitats com conferències, debats, tallers i també col·laboracions amb el col·legi de politòlegs i sociòlegs de Catalunya, amb la UdG i entitats gironines. En aquests moments estem treballant per establir un calendari d’activitats per al 2020, que anirem fent públiques a través de les xarxes socials.

Què aportareu a la societat gironina?

Un espai de reflexió i crítica, basat en la divergència i el debat, sempre sota principis democràtics i respecte pels drets fonamentals dels ciutadans. Volem ajudar a entendre els processos locals i nacionals a través de l’anàlisi del context polític, social, econòmic i cultural global. Ens agradaria crear i compartir coneixement que ajudi a entendre el que és polític.

Què cal per ser un bon politòleg?

És una pregunta difícil de respondre, però si ho hagués de dir amb alguns adjectius, diria que cal ser factual, analític, crític i allunyat dels apriorismes. Un politòleg també ha de ser capaç de generar espais comuns entre conceptes i alhora traslladar el marc teòric de la ciència a un llenguatge que sigui comprensible i accessible.

Quins voldria que fossin els principals atributs de l’associació?

Som una entitat molt nova i encara petita, formada per politòlegs que, com ja he dit, treballem en diferents sectors professionals. La nostra voluntat és fer una associació oberta, plural i crítica.

El + vist

El + comentat