SOCIETAT

Col·lapse a les oficines de l’Estat per falta de funcionaris

Les cues habituals i els tràmits que s’eternitzen s’han agreujat amb el coronavirus i, segons els sindicats, vulneren el dret d’accés a l’administració

El nombre de funcionaris de l’Administració General de l’Estat a les comarques gironines ha disminuït un 27,2% des del 2011. En menys de 10 anys s’han perdut més de 390 places, segons dades del Boletín estadístico del personal al servicio de las Administraciones Públicas publicades el gener d’aquest any, abans de la pandèmia. Una situació que es viu arreu de l’Estat però, sobretot, a Catalunya i, especialment, a la demarcació de Girona. Aquí la mitjana d’edat dels treballadors de l’administració de l’Estat és de 55 anys, hi ha un degoteig constant de jubilacions i les places queden sense cobrir.

La secretària general de Comissions Obreres (CCOO) a les comarques gironines, Belén López, n’explica un dels motius: “La gent de les comarques gironines decideix opositar a la Generalitat o a administracions locals, que tenen millors condicions laborals”. I probablement a aquesta manca d’interès per concursar hi contribueix la desafecció vers les institucions de l’Estat d’una bona part de la població gironina, que vota majoritàriament partits independentistes. D’altra banda, com explica el president de la Central Sindical Independiente y de Funcionarios (CSIF) de Girona, Rafael Sánchez, també es tracta d’una qüestió d’arrelament familiar. Els funcionaris que venen d’altres territoris de l’Estat ràpidament demanen el trasllat: “Aquí hi ha gent que ve d’altres comunitats autònomes, la vida és més cara i el sou és el mateix. No els surt a compte. O equipares els sous o aquí hi ha places que no es cobriran mai”, comenta Sánchez.

D’aquesta conjuntura no només se’n ressent la plantilla de treballadors, que amb menys funcionaris han d’abastar més feina de la que els pertocaria, sinó també els ciutadans. “Abans de la pandèmia ja denunciàvem que l’Administració General de l’Estat estava a punt del col·lapse perquè s’estaven vulnerant drets bàsics com l’accés a l’administració pública per sol·licitar les mínimes prestacions”, assenyala la secretària de CCOO.

La crisi sanitària del coronavirus i els mesos de confinament han desbordat encara més, per exemple, l’Oficina d’Estrangeria de Girona, actualment amb menys d’una quinzena de treballadors, o la prefectura provincial de la direcció general de Trànsit (DGT), que només té 11 funcionaris. També administracions com el SEPE, en què s’han contractat interins per l’allau de persones afectades per un ERTO, o la Seguretat Social, per la demanda de la prestació de l’ingrés mínim vital.

Desbordats a Estrangeria

“La població d’estrangers ha anat augmentant i, en comptes d’incrementar el nombre de funcionaris, els han reduït. No sé com encara no està més col·lapsat”, apunta Maria Rieradevall, del despatx Estrangeria Advocats de Girona. El Síndic de Greuges ja va demanar l’octubre del 2019 al Defensor del Poble desencallar la situació de l’Oficina d’Estrangeria de Girona, que afecta els tràmits d’autoritzacions de residència per arrelament i els de sol·licitud d’asil. Arran d’aquestes demandes, des de la Subdelegació del govern d’Espanya a Girona van posar en marxa dues mesures. La primera, anomenada “deslocalització”, perquè oficines d’altres províncies tramitin els expedients d’aquí. Expedients de l’Oficina d’Estrangeria de Girona, per exemple, s’envien a Cáceres. “És una mostra més de l’abandó total que hi ha de l’administració de l’Estat a Girona. Ens sentim frustrats perquè no podem donar el servei que voldríem al ciutadà”, alerta el president del CSIF.

La segona mesura ha consistit en habilitar tots els tràmits per internet i permetre als advocats d’estrangeria, com ja feien alguns gestors, presentar expedients oficials per via telemàtica.

L’atenció personal desapareix

Un mes abans del decret d’estat d’alarma, a mitjans de febrer, l’Oficina d’Estrangeria de Girona, situada a la Gran Via de Jaume I, va tancar l’atenció al públic per falta de personal: “Ens trobem que el servei d’informació, que era presencial, no existeix. Els estrangers que no volen anar-hi amb un gestor o un advocat no tenen la possibilitat de ser informats per un funcionari”, indica Rieradevall. Tan sols pot entrar a l’oficina qui hagi d’entregar tràmits o qui tingui una cita prèvia, que a hores d’ara és difícil d’aconseguir. La resta de procediments s’han de fer online: “S’està obligant estrangers, que moltes vegades són analfabets, a tenir competències digitals, i no de les més bàsiques. És un problema greu i molts s’estan equivocant en el procediment”, afirma l’advocada.

Una mesura que, de retruc, posa al descobert la bretxa digital: “Hi ha gent que potser té un certificat digital però no té ordinador. L’administració pública, en principi, ha de tenir un punt d’informació amb ordinadors a disposició de la gent. A Girona no hi ha sigut mai. La gent, al final, ho acaba fent des de locutoris, un espai no gaire segur”, explica la responsable provincial d’immigració i refugi de la Creu Roja, Anna Serra.

Si bé actualment gestors i advocats poden tramitar expedients, hi ha qui no sap com obtenir un certificat digital i tampoc es pot permetre econòmicament aquest assessorament: “No poder tenir la documentació renovada o no poder tenir la primera documentació fa que les persones es trobin en una situació de vulnerabilitat per a tot: des d’obrir un compte corrent fins a poder renovar el contracte de feina, l’atur o cobrar una prestació”, afegeix Serra.

Cues per les empremtes

Les cues s’han convertit, a través de la cita prèvia, en virtuals. Però, a l’altra banda de la Gran Via de Jaume I, a l’altra seu de l’Oficina d’Estrangeria on s’expedeixen les targetes i els NIE, les cues per registrar les empremtes a la Policia Nacional són evidents. Com arreu, es van haver de tornar a agendar les cites prèvies programades per als mesos que va durar la pandèmia i s’han anat acumulant els expedients: “Les targetes no es poden fer online, cal cita prèvia i, a Girona, pràcticament ja se n’han donat fins a finals d’any”, constata l’advocada Rieradevall. Per assumir la demanda, a Girona han començat a obrir a les tardes. Tot i aquesta mesura, Rafael Sánchez, del CSIF, insisteix: “No han augmentat ni els mitjans ni el personal”. Hi ha qui opta per anar a les comissaries de Figueres o Lloret de Mar, on resulta més àgil obtenir cita.

Cita per a l’asil, a un any vista

Les portes de l’Oficina d’Estrangeria de Girona sí que són obertes per als demandants d’asil, que poden rebre una atenció presencial. El problema arriba a l’hora de demanar cita per fer l’entrevista per començar a engegar els tràmits per al permís d’asil. Segons la responsable provincial d’immigració i refugi de la Creu Roja, el criteri d’assignació de les visites sovint és arbitrari: “Ara estan donant cita per a diferents mesos, pot ser per al juny o l’octubre de l’any que ve. Però hi ha casos de persones que quan van a demanar la cita els fan l’entrevista al mateix moment”.

La celeritat o el retard depèn de si cal intèrpret: “No pot ser que et facin l’entrevista més ràpid perquè no necessites intèrpret. Si entra algú de Veneçuela o de Colòmbia, els poden fer l’entrevista de seguida, però si ets de Gàmbia o d’Ucraïna et donaran hora a mesos vista”. Actualment es concerten les visites per d’aquí un any: “Els demandants es troben en una situació estranya: tenen una cita però tampoc estan fent cap tràmit. No se’ls pot expulsar perquè estan pendents dels tràmits d’asil però legalment tampoc són residents aquí perquè no han formalitzat la sol·licitud de protecció internacional”, conclou. Més enllà de les visites, Anna Serra considera que les resolucions definitives d’asil s’han accelerat durant l’últim any, especialment per a demandants veneçolans i colombians.

L’examen de cotxe, un periple

L’Associació d’Autoescoles de les Comarques Gironines calcula que hi ha 7.500 alumnes pendents de fer l’examen pràctic. Des de la DGT rebaixen la xifra a 6.700. Malgrat el ball de números, les dades són prou significatives, i les raons, les mateixes: “És una situació molt injusta que ve dificultada per la manca d’examinadors i de personal administratiu de la DGT”, assegura el president de l’Associació d’Autoescoles de les Comarques Gironines, Joan Sala. Ara mateix hi ha deu examinadors per a tota la demarcació i les autoescoles consideren que n’hi hauria d’haver 15 com a mínim.

La pandèmia, que va obligar a suspendre els exàmens pràctics fins a mitjans de juny, ha exagerat un endarreriment crònic: “Cada vegada que has de presentar alumnes a examen has de mirar quins estan pendents que els caduqui la teòrica i quins l’expedient”, afirma Sala. Els exàmens teòrics també porten cua, perquè per mesures de seguretat s’ha reduït un 50% el nombre d’alumnes per aula i el nou sistema d’inscripció digital implantat aquest estiu, AUES, provoca moltes incidències i no es pot triar la data de les proves.

Sala explica que, des del moment de la inscripció, es triga entre dues i tres setmanes per fer la prova teòrica i que és “pràcticament impossible” fer l’examen pràctic en menys de tres mesos. L’Associació d’Autoescoles de les Comarques Gironines reclama el traspàs de competències de la DGT al Servei Català de Trànsit. Fonts de la Subdelegació del govern espanyol admeten que “la situació no és la desitjada” i que “s’està intentant que vinguin nous examinadors i operaris en interinatge”. A més, defensen que es va habilitar a l’agost de manera excepcional, tot i que amb la meitat de la plantilla d’examinadors, per poder fer exàmens.

Sense solucions a curt termini

La Subdelegació del govern espanyol manté que s’ha pressionat per corregir la situació de falta de funcionaris a Girona. Atribueixen el problema a la reducció de places orgàniques i a la manca d’oposicions mentre el PP va ser al govern. Tanmateix, reconeixen que les oposicions tenen una “incidència gairebé nul·la a Girona”. Una de les solucions que veuen a mitjà termini és fomentar interinatges vacants que donin feina a persones del territori en situació d’atur.

Des de CCOO insisteixen que es faci un convocatòria d’urgència: “Ja hi ha gent amb oposicions aprovades i que no pot incorporar-se a la feina. A Girona, amb un problema concret i específic, demanem que es busqui un model d’urgència per a la gent que estigui a l’atur”. CCOO va lliurar una queixa al Síndic de Greuges per les precàries condicions de la plantilla de l’administració estatal a Girona el desembre del 2019. La secretària general a la demarcació, Belén López, avança que preparen una concentració per reivindicar les condicions laborals dels treballadors de l’Estat i la millora dels serveis.

El + vist

El + comentat