Compra conjunta per impulsar l’energia solar

GironaMés de cinc-cents particulars, empreses i ajuntaments de les comarques gironines, el Moianès i el Bages s’han inscrit en el Col·lectiu Solar, una associació temporal que té com a objectiu fer una compra a l’engròs d’instal·lacions solars directament a fàbrica. D’aquesta manera es podran estalviar entre un 30% i un 40% del preu habitual. El 30 de novembre es va presentar a Celrà aquesta iniciativa, pionera a Catalunya, i fins a finals de març han fet desenes de xerrades per presentar el projecte, conscienciar la gent i explicar els avantatges de l’energia solar.

“L’energia solar és neta, sostenible i segura, i permet un estalvi important en el rebut de la llum”, explica Lucinda Carod, coordinadora del col·lectiu. “Hi ha gent que s’hi ha apuntat perquè vol saber com va i començar a tenir energia solar a casa seva o a la seva empresa, i n’hi ha que s’hi han sumat perquè volen desconnectar completament de la xarxa elèctrica”, afegeix.

Set col·lectius territorials

Tot i que en un principi l’objectiu era trobar els cinc-cents particulars dels pobles de la zona Ter-Gavarres, la veu va anar corrent i finalment s’hi ha inscrit gent d’arreu de les comarques gironines, més el Moianès i el Bages, i s’han creat set col·lectius territorials: Girona, Ter-Gavarres, Alt Empordà, Costa Brava Sud, la Vall de Llémena, Olot - la Vall d’en Bas i Moianès-Bages, que integren el Col·lectiu Solar. La xifra de cinc-cents es va fixar com a límit perquè si n’hi hagués més costaria trobar un fabricant a Europa que pogués servir una quantitat així en un termini curt.

Actualment hi ha uns 570 inscrits -més de 470 són de les comarques gironines-, i hi ha una llista d’espera per si algú que s’hi va inscriure en el seu moment finalment no fa el pas. “No sabem què farem després perquè tenim peticions d’arreu de Catalunya, València, Sevilla i Mallorca”, diu Carod.

Pas per a la sobirania energètica

Els municipis gironins on s’ha inscrit algú, ja sigui particular, empresa o ajuntament, són els següents: Celrà, Bordils, Cervià de Ter, Flaçà, Juià, Madremanya, Medinyà, Sant Joan de Mollet, Sant Jordi Desvalls, Sant Julià de Ramis, Sant Martí Vell, Sarrià de Ter, Viladasens, Banyoles, Caldes de Malavella, Cassà de la Selva, Girona, Llagostera, Santa Coloma de Farners, Begur, Calonge, Palafrugell, Palamós, Pals, Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Empuriabrava, l’Escala, l’Estartit, Figueres, Roses, Torroella de Montgrí, Vilafant, Vilamalla, Canet d’Adri, Sant Aniol de Finestres, Sant Gregori, Sant Martí de Llémena, la Vall d’en Bas i Olot. Hi ha 34 ajuntaments inscrits, dels quals una vintena llarga són de les comarques de Girona.

Un d’aquests és el de Celrà, dels primers que van donar suport a la iniciativa. “Ja fa temps que hem anat prenent mesures perquè entenem que hem d’anar cap a la sobirania energètica”, diu l’alcalde, Dani Cornellà. “Els panells solars complementaran les calderes de biomassa que tenim, que funcionen amb biomassa de les Gavarres”, afegeix.

Col·locats en tres mesos

“Tenim una pàgina web que ho explica tot [www.collectiu-solar.cat]. Després un tècnic visita la casa per veure quants panells es podrien col·locar i altres aspectes tècnics”, afegeix. La instal·lació que es farà és la necessària per garantir el consum elèctric diürn d’una casa o indústria, i si es volgués cobrir també la nit, la resta de la instal·lació que cal, com ara les bateries de liti, no entrearien en aquesta compra massiva.

La iniciativa l’ha promogut l’empresa Revosolar SL, de Juià, que des de fa quinze anys es dedica a la instal·lació d’energies renovables, i que amb aquesta operació pràcticament no hi guanyarà res perquè assegura que treballarà gairebé a preu de cost. El gerent de Revosolar i artífex del projecte, l’enginyer holandès Sjoerd Gaastra, explica que la instal·lació acabarà sortint “a cost zero” per als inscrits, perquè els estalvis mensuals en la factura de l’electricitat -que per a una casa es calculen 55 euros- permeten retornar-la en un termini d’entre quatre i cinc anys. “Vam pensar què podíem fer per incentivar l’aprofitament de l’energia solar. Volem que la gent en faci un primer tast, que vegi com li va, i que progressivament es vagi desconnectant”, diu Gaastra.

A partir de l’1 de maig començarà la instal·lació dels panells i en tres mesos ja estaran tots col·locats. “Tenim deu equips d’instal·ladors i estem formant persones dels pobles interessats. Això també representarà un benefici des del punt de vista laboral -afegeix-. En quinze anys hem fet un miler d’instal·lacions i ara en tres mesos en farem cinc-centes”. Gaastra admet: “Amb aquesta iniciativa estem reactivant el negoci per a nosaltres, però també per a les altres empreses que es dediquen a implantar l’energia solar. A mi em sembla perfecte: com més gent ens hi dediquem, millor”.

Impuls legal

L’energia fotovoltaica ha rebut un nou impuls després que l’any passat el Tribunal Constitucional aixequés la prohibició a l’autoconsum en edificis i instal·lacions d’ús col·lectiu arran d’un recurs de la Generalitat. Per a particulars individuals mai ha estat prohibit, el que continua sense permetre és que s’aboqui l’energia sobrant a la xarxa. “Això ho hem resolt mitjançant un inhibidor que ho evita; així complim la legislació vigent a l’estat espanyol”, explica Gaastra. En aquest sentit, l’enginyer holandès s’exclama per l’anomenat impost al sol imposat pel govern espanyol. “És insultant, no hi ha cap altre estat que tingui res similar. Però el Parlament Europeu va dir que és il·legal i que en un any s’ha d’eliminar -assegura-. A més, la UE vol augmentar el consum d’energies renovables i que el 2030 sigui del 35%. Entén que l’autoconsum és un dret dels consumidors”. Per això també critica que el govern espanyol ha volgut crear una certa confusió respecte a l’ús de l’energia solar, amb l’objectiu que la gent s’hi interessés menys. “A Alemanya, Holanda, Bèlgica i altres països del nord d’Europa hi ha moltes més plaques solars que aquí, que és el millor país d’Europa. Això no té cap sentit! A Holanda, d’invertir en l’energia solar en diem «posar els estalvis a la teulada»”, afegeix Gaastra.

Per a un habitatge mitjà, un equip solar ha de tenir una potència d’uns 2.200 W. La instal·lació necessària per cobrir aquestes necessitats costaria més de 4.500 euros i amb la compra unificada pot sortir al voltant dels 2.800 euros. Es calcula que la reducció en el rebut de la llum seria del voltant d’una tercera part i que la inversió s’amortitzaria en un període d’entre 4 i 6 anys.