GironaEl diumenge 9 de juny va finalitzar la 12a temporada d’Ibercamera a l’Auditori de Girona amb un recital del Cor Madrigal, que va presentar un repertori variat i modern, amb una ambientació força propera i familiar.
El públic gironí va gairebé omplir la Sala de Cambra, portat potser pel record –inoblidable– del magnífic 'Rèquiem' de Mozart que aquesta formació barcelonina va oferir l’any passat, en companyia de l’Orquestra Nacional d’Hongria. L’agrupació ocupa un lloc prominent i capdavanter en el panorama coral català, i també és reconeguda actualment com una de les principals de tot Europa.
Aquest posicionament no és gens aliè a la labor incansable de la directora Mireia Barrera, que condueix el Madrigal des del 1993: quasi tres dècades d’intensa dedicació que visiblement ha produït els seus fruits. I, de fet, s’ha d’esmentar que és un plaer rotund observar de prop la directora, irradiant somriures, amb els gestos alhora tendres i resoluts de qui òbviament estima la música com el gran tresor que és.
El cor va oferir una primera part amb pentagrames d’importants compositors del segle XX, com el txec Leos Janácek, l’alemany Paul Hindemith i l’ànglès Benjamin Britten. Per facilitar l’enteniment, un cantant i una cantant relataven, amb afabilitat i un cert aire de radionovel·la, breus traduccions de les obres, de manera que esdevindran més properes.
S’evidenciava que la sala es feia petita per la industriosa potencia de les veus, les quals, amb certesa, es beneficien molt més, en termes acústics, de sostres de mig punt. En realitat, a la segona part es va notar una lleugera reducció de la projecció vocal. Aleshores, tot i que continuant en les nostres proximitats temporals, el programa va fer un gir cap a la música cantada en català, amb conegudes obres d’inspiració bucòlica d’Eduard Toldrà, la cerimoniosa ‘O vosoOmnes’, de Pau Casals, o la popular ‘Margarideta’, segons l’arranjament de Manuel Oltra, entre d’altres. Es tracta manifestament d’un repertori al qual el Cor Madrigal consagra molt d’afecte.
Per concloure distesament la vetllada, es va presentar ‘Les Estellasianes’, de la compositora Mariona Vila, sobre poemes del valencià Vicent Andrés Estellés. La peça va fer vibrar el públic, sigui per les hedonistes al·legories eròtico-culinàries del text, sigui per la riquesa harmònica de la partitura, amb certes modulacions a l’estil de Broadway, i l’acompanyament llaminer del piano.
De cara a l’any vinent, Ibercamera ja està preparant la seva nova temporada, que arrencarà amb la veterana pianista lisboeta Maria João Pires i inclourà també el desitjat retorn de l’Orquestra Mariïnski de Sant Petersburg.
