De la Costa del Corall de Josep Pla a les vedes i el perill d’extinció

Girona“Jo crec que hauria sigut més adequat anomenar aquest litoral la Costa del Corall”, va escriure Josep Pla referint-se a la Costa Brava a Aigua de mar, recull de narracions publicat el 1966, quan les colònies de corall vermell encara no estaven en risc i les extraccions massives eren habituals. Cinquanta-quatre anys després, el comentari del gran prosista català del segle XX sona força extemporani. La comunitat científica sosté que la veda al litoral gironí és necessària perquè l’espècie pateix una sobreexplotació i, a més, és un animal amb un creixement “extraordinàriament lent”.

Un estudi elaborat per l’Institut de Ciències del Mar afirma que només un 4% de les colònies de corall vermell presenten un bon estat de conservació i que la majoria tenen una talla inferior a la mínima requerida per permetre’n l’extracció (set mil·límetres de diàmetre basal). “La moratòria permet donar una mica d’aire a les colònies encara existents perquè puguin créixer una mica. Quan els estudis mostrin una certa recuperació i els individus siguin prou grans per reproduir-se es podrà fer un pla de gestió molt regulat”, opina Kike Ballesteros, investigador del Centre d’Estudis Avançats de Blanes. Segons ell, la velocitat amb què s’estava extraient fins ara abocava a la pèrdua d’aquest recurs pesquer i, fins i tot, a una “extinció gairebé total”.

El corall vermell es troba a profunditats d’entre 50 i 200 metres en zones de corrents permanents, coves fosques i esquerdes. Fins a començaments del segle XIX es creia que era una planta petrificada que estava sempre en plena floració, però en realitat és un cnidari o celenterat colonial; una branca està formada per molts pòlips que construeixen una estructura calcària per protegir-se. Té una mida màxima de 50 centímetres i s’alimenta de plàncton per filtració.

Massa escafandristes

Una de les mesures per garantir la persistència de les poblacions de corall vermell és crear àrees marines protegides, apunten els científics. Dos exemples emblemàtics pel bon nivell de conservació assolit són la Reserva Naural de Scandola (Còrsega, França) i l’Àrea Marina Protegida de Portofino (Itàlia). Si es vol garantir l’efectivitat de les mesures de protecció, cal evitar una excessiva freqüentació d’aquestes zones. Els estudis sobre l’evolució de les poblacions a les illes Medes, dins el Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter, constaten una relació negativa entre el nivell de recuperació de les poblacions i el nombre de visites d’escafandristes. Malgrat que els danys són involuntaris i per simple contacte físic, tenen conseqüències importants per a la recuperació de les poblacions.

Durant les últimes dècades, en diverses zones de la Mediterrània s’han testat tècniques de cultiu de corall vermell. Basades en els trasplantaments de colònies senceres (o branques), poden ser una bona eina per restaurar poblacions afectades per la pesca. L’agost passat, per exemple, agents rurals i biòlegs van reintroduir al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter les 150 colònies de corall vermell comissades en una actuació contra els furtius al cap de Creus. Després de mantenir viu el corall comissat dins d’uns aquaris, es va unir la base del corall amb la roca mitjançant una massilla.

Joies, símbols i tractaments

El corall vermell, molt utilitzat en joieria, ha fascinat l’ésser humà des de temps prehistòrics. Se n’ha trobat a les tombes dels faraons, els romans l’utilitzaven com a talismà per combatre malalties i els cristians com a símbol de la sang del sacrifici de Jesucrist. A l’Edat Mitjana, algunes persones portaven trossos de corall en una bossa per espantar els mals esperits i les bruixes. Els metges el feien servir per tractar mals d’estómac, càries i fins i tot epilèpsies i hemorràgies. L’escriptor grec Dioscòrides Pedaci li atribuïa dues virtuts ben curioses: “Corregeix les blanques purgacions de les dones i desseca les llagues pútrides de la boca”.