Daniel Landry Albiol: “La rumba no és estrangera, és música autòctona creada per gitanos catalans”

Daniel Landry Albiol (Sabadell, 1979) és músic i educador social. Des de fa vuit anys encapçala el grup Landry el Rumbero, una proposta musical i educativa que busca transmetre valors i coneixements al públic infantil a través dels ritmes de la rumba. Landry viu molt implicat socialment i reivindica la música com una eina de canvi i transformació, tant per als més petits com per als adults. Actualment està treballant en el projecteLandry i la FM, un nou espectacle per a adults que va presentar amb èxit divendres passat al festival Rumb(a) Palamós.

Com va començar el projecte de Landry el Rumbero?

Fa gairebé 20 anys vaig començar a dedicar-me a l’animació infantil i la música ja jugava un paper molt important en els meus espectacles. Llavors vaig conèixer l’Antonio Ciscus Carbonell, un productor musical molt conegut dins el món de la rumba, que es va mostrar molt interessat en el meu producte i va voler editar-lo en un disc. Així va començar el projecte de Landry el Rumbero i, després de pràcticament vuit anys treballant junts, ja hem editat tres àlbums.

A banda del treball musical, és un projecte adreçat al públic infantil.

Efectivament. Intento prendre l’herència d’animadors infantils com Xesco Boix amb Ara Ba de Bo per transmetre valors i coneixements als nens a través de la música. La música és més natural i permet transmetre unes idees als més petits que des d’una altra perspectiva costen molt més de fer arribar.

I per què ha escollit la rumba catalana per fer-ho?

La rumba catalana és un gènere creat per gitanos i, malauradament, des de l’àmbit educatiu rarament s’ha tingut en compte el seu valor. La rumba té una potència pedagògica immensa, però, tot i això, ningú no l’havia aprofitada per fer espectacles infantils. I és per això que vam decidir apostar per aquest gènere combinat amb un contingut educatiu.

El públic infantil deu gaudir molt als seus concerts.

Els nens i nenes ballen entregats al ritme enèrgic de les cançons i, alhora, l’espectacle no és en absolut superficial, sinó ple de contingut.

¿Aquesta passió per la rumba li ve de lluny?

Jo soc del barri de Campoamor de Sabadell, on la comunitat gitana i la rumba catalana són molt presents. Tot i això, quan era molt jove no hi prestava gaire atenció i m’interessava només per les novetats musicals. Després al barri de Gràcia de Barcelona vaig conèixer els mestres de la rumba catalana i em vaig submergir en el gènere. He estat molt influenciat per Joan Garriga, de La Troba Kung-Fú, o per Ojos de Brujo, que fusionen gèneres però beuen indubtablement de la rumba catalana més original.

Com definiria la rumba de Landry el Rumbero?

Precisament busco retornar a aquests orígens de la rumba catalana i reformular-los des de l’òptica contemporània. Intento recuperar el so més tradicional dels gitanos catalans que van crear aquest gènere als anys 60. És un so de guitarra, palmes i bongo més net i despullat, que modelo amb tocs de modernitat i llibertat creativa. A més, tinc la sort de comptar en el grup amb músics que són fills o nets d’aquests creadors originaris de la rumba catalana. Artistes com Ciscus Carbonell, que a més de produir les cançons també forma part de la banda, o el percussionista Francisco Batista. Per a mi, treballar i aprendre amb aquests músics és una petita joia amb un valor incalculable.

Quina és la situació actual de la rumba catalana?

És evident que té un lloc important en el panorama musical català. Tanmateix, crec que el públic, els mitjans de comunicació i l’administració pública no s’han adonat de tot el seu valor cultural. Hi ha un cert prejudici amb la rumba, que la qualifica injustament de superficial i de classe baixa. Molta gent creu que prové del flamenc i que és música estrangera, però és música autòctona creada per gitanos catalans, fills d’antigues generacions d’immigrants. Per això té un valor cultural i sociològic que, sens dubte, cal reivindicar.

La setmana passada va actuar al Rumb(a) Palamós, un festival dedicat exclusivament a aquest gènere musical.

Sí. Va ser una experiència magnífica: un concert preciós amb un públic entregat. És un festival petit amb pocs mitjans, però molt ben administrats.

Ara bé, no hi va actuar amb Landry el Rumbero sinó amb una nova banda.

Exacte, amb Landry i la FM, que és un nou projecte que encara està en procés de formació. És un grup adreçat al públic adult i versionem temes coneguts de rumba catalana, música internacional i moltes cançons pròpies que he creat per a aquest projecte i d’altres que havia creat durant aquests anys i no s’adequaven al públic infantil. Tot i això, encara hi estem treballant, no hi ha res tancat i definitiu. El concert de Palamós va ser una prèvia; en farem tres més i ens estrenarem oficialment l’estiu que ve.

També és un grup rumber?

Evidentment té moltes característiques de la rumba, però m’agradaria obrir nous camins i tocar també altres tecles. Tot i això, com he dit, no hi ha res definitiu encara...

Com es presenta aquest final de temporada d’estiu?

Estic molt agraït per tota la rebuda que hem tingut amb Landry el Rumbero tant en l’entorn educatiu com en els festivals. I ara encetem una temporada d’estiu amb molt d’optimisme i segurament farem rècord de funcions. A més, clourem la temporada amb un concert molt especial, al passeig Lluís Companys de Barcelona, el dia de la Mercè. Vivim un moment dolç que demostra que val la pena apostar per aquest projecte.