DAVID MARTÍ: “Els empresaris, com tothom, han de tenir un paper actiu a la societat i prendre partit”

David Martí, soci de la consultoria i agència digital Playbrand, va passar per la presidència d’Òmnium Cultural del Gironès i ara és el nou president de l’Associació d’Empreses de Noves Tecnologies de Girona (AENTEG), una entitat empresarial molt dinàmica que creix en associats i que manté que els empresaris han de tenir un paper actiu en la política i la societat.

Quantes empreses formen l’AENTEG i de quina tipologia són?

Tenim unes 90 empreses i estem tenint unes 5 o 6 altes de socis cada mes. Creiem que el context econòmic és bo per al nostre sector empresarial. El perfil majoritari és el d’empreses TIC més estàndards, com de programació, software, web i màrqueting digital, però a poc a poc ens volem obrir més a empreses de biotecnologia o fins i tot agroalimentàries, que són molt potents a la demarcació.

Què busca la seva associació?

Fem de lobi, evidentment, però també busquem la cooperació entre empreses petites i mitjanes per assolir projectes més grossos, el networking, compartir recursos. Afortunadament, en el sector tecnològic les sinergies són molt més habituals que en altres sectors. Creiem que les administracions no aposten prou pel nostre sector, que és molt transversal i genera eficiència. Fa anys que parlen de coses que ja haurien d’estar superades, com ara portar la fibra òptica als polígons. Podem exercir de tractors de l’economia. Som empreses petites però tenim altes capacitats.

Quina és la mitjana de treballadors?

Les empreses tenen unes 6 o 7 persones de mitjana, però és una xifra enganyosa perquè hi ha empreses de 50 i empreses de 3 o 4. Nosaltres, a Playbrand, som 15.

I pel que veig, a Playbrand hi ha moltes noies. No és habitual en empreses tecnològiques.

Nosaltres tenim un 70% de dones perquè ens dediquem més al màrqueting digital, però a Sixtemia, per exemple, l’empresa de programació amb la qual compartim despatx al Parc Tecnològic de la UdG, sempre han tingut només homes. Els costa trobar dones amb el perfil tecnològic que necessiten. Crec que hi ha un problema cultural, que comença amb l’educació dels petits i acaba amb l’elecció de les carreres, però l’hem d’anar corregint. Abans no hi havia cap dona a la junta de l’AENTEG i ara n’hi tenim dues.

Els bons enginyers marxen a l’estranger?

Cada cop menys. A Girona intentem fixar el talent al territori, que cada cop és més pol d’atracció, i hi ajuden altres aspectes, com la qualitat de vida o la millora de les comunicacions amb Barcelona. Poder viatjar a la capital de Catalunya en 37 minuts és un avantatge important. Cada cop més, hi ha estudiants que troben feina aquí fins i tot abans d’acabar la carrera.

El fet que el Parc Tecnològic de la UdG estigui en liquidació, ¿ha afectat les empreses que hi tenen la seu?

Puc dir rotundament que no. El parc compleix la seva funció: hi ha una activitat rica, es creen sinergies, hi ha empreses que fan investigació. El que sap greu és que per una mala entesa entre administracions s’hagi arribat fins aquí. Quan el cas sortia als mitjans de comunicació teníem trucades de clients preocupats, però ara tothom ha assumit que la vida continua i el Parc de la Universitat de Girona segueix millor que mai. De fet, actualment està pràcticament ple.

Va ser president d’Òmnium Cultural a les comarques gironines. ¿Creu que es podria arribar a il·legalitzar l’organització?

De ganes no en falten. Tenim el president a la presó, que no és poca cosa. Crec que avui no es podria crear una organització igual. És molt transversal i en els moments de polarització hi ha veus diverses dins l’organització.

¿Creu que Òmnium viu una època de desconcert?

De desconcert no, però sí de replantejament. Cal veure quina pot ser la seva funció d’ara endavant. Però hi ha una forta pressió externa que afecta l’organització.

L’AENTEG també ha pres partit políticament.

Els empresaris, com qualsevol altre col·lectiu, han de tenir un paper actiu a la societat i prendre partit. Quan va començar el Procés, vam ser la primera entitat empresarial que vam aprovar un acord en favor del dret a decidir i en favor de les decisions del Parlament de Catalunya.

¿Van acordar que les empreses de l’AENTEG no col·laborin amb la Fundació Princesa de Girona?

No. Qualsevol empresa és ben lliure de treballar amb qui li plagui. El que vam fer com a entitat és abandonar el programa Yuzz, on la FPdGi és partner local. Aquesta decisió es va prendre un cop sentit el discurs del rei d’Espanya després de l’1-O. La tasca que feien era bona però el discurs del rei va ser absolutament de part.

Tant l’associació com la seva empresa s’han implicat a fons amb la reforma horària. Quins resultats estan obtenint?

Molt bons. Ja tenim casos d’èxit on les empreses obtenen guanys d’eficiència i els treballadors guanyen en condicions laborals. Aquesta és una de les vies per tal de fidelitzar els treballadors i evitar que marxin.

Vostè que és pare d’una nena. ¿Com veu l’impacte de les noves tecnologies en les noves generacions?

Cal millorar l’educació. Estem tot just a les beceroles en l’ús de les noves tecnologies. Hem d’aprendre dinàmiques educatives diferents tant a casa com a l’escola. Crec que hi ha un excés de publicitat dels efectes negatius de les noves tecnologies i no es parla prou dels positius. També pot passar que no les utilitzem adequadament en l’educació. Des de l’associació, volem ajudar a generar continguts educatius perquè creiem que en això, com en la política, els empresaris també tenen una responsabilitat social que no poden eludir.