Damià Mateu, una fortuna forjada en el comerç dels ferros

PeraladaCoincidint amb el 150è aniversari del naixement de Damià Mateu s’ha publicat la biografia d’aquest empresari, promotor i col·leccionista, que es va convertir en un dels personatges més significatius de la burgesia catalana del primer terç del segle XX. “Fins ara només hi havia petits articles i la referència que Francesc Cambó en va fer a les seves memòries, però hi havia un buit, no hi havia un llibre que expliqués la biografia de Mateu”, explica Inés Padrosa, historiadora i bibliotecària del Palau de Peralada i coautora del llibre juntament amb Jaume Barrachina, conservador i director del Museu del Castell de Peralada; Jordi Nadal, catedràtic d’història econòmica, i Miguel Canals, historiador i marquès de Casa Brusi. El llibre s’ha basat en part en la correspondència que Mateu va enviar al llarg de la seva vida -escrivia entre quatre i set cartes al dia, es calcula que en va deixar entre 15.000 i 20.000- i en els seus dietaris.

En Mateu dels Ferros

Damià Mateu i Bisa va néixer a Llinars del Vallès, en el si d’una família menestral de comerciants de ferros, per això el sobrenom de la nissaga era els Mateu dels Ferros. Va ser el segon descendent masculí de la família i va haver de posar-se al capdavant de l’empresa familiar amb 24 anys, per la mort del seu germà Miquel. Va ser quan l’empresa es va expandir, ja que va coincidir amb un període excepcional per la gran demanda de ferro que hi havia per diversos factors: per fer embassaments, funiculars, telefèrics, xarxa de ferrocarrils, etc. Aquells anys també es va substituir la biga de fusta per l’estructura de ferro, i amb el Modernisme les baranes, balcons i moltes portes i portals també van passar a ser de ferro. Mateu no es va quedar amb l’empresa familiar. El 1904 va fundar la Hispano-Suiza, que va destacar amb els cotxes de luxe i de competició, i amb els motors d’aviació. Va ser un home amb bona connexió amb el poder. Alfons XIII, amic personal, va ser accionista a la Hispano-Suiza, va ser membre de la Lliga Regionalista i un estret amic de Francesc Cambó.

Diversificació empresarial

Mateu també va formar part del consell d’administració del Banco Urquijo Catalán des de la seva fundació, el 1919. Quatre anys després, a petició d’Alfons XIII, va entrar a l’accionariat del Diario de Barcelona per reflotar-lo, aleshores immers en una crisi. També en la dècada dels anys vint va participar en la creació de FHASA, les Forces Hidroelèctriques d’Andorra, que posteriorment va subministrar l’energia elèctrica a la ciutat de Barcelona.

Mecenes i col·leccionista

Als anys 20 també va ser quan va comprar als hereus dels Rocabertí el castell de Peralada. Amb les obres d’art que hi havia es pot dir que va començar la seva col·lecció, que va incrementar moltíssim en els últims quatre anys de vida, amb l’objectiu de deixar a les seves filles un patrimoni en art -i també en finques- perquè no haguessin de dependre de la fortuna que poguessin tenir els seus marits. Pressionat perquè fes una col·lecció pública, va crear el Museu d’Art Xinès de Pedralbes, i va adquirir tresors visigòtics i diversa arqueologia mallorquina. El desembre del 1935 va morir, als 71 anys, sense saber que algunes obres que havia reunit tenien un gran valor, com La Verge de Granada, que es va catalogar el 1937.