CELOBERT
Comarques Gironines 01/02/2018

Democràcia plena

i
Toni Sala
2 min

L’ALTRE DIA, PARLANT de la repressió amb una coneguda, vaig dir-li que no descartava l’exili. Estic mentalment preparat per a l’exili, vaig dir. I ella em va contestar: doncs jo estic preparada per quedar-me.

Vaig trobar que la seva resposta era tota una lliçó. Estem vivint el que han viscut tants catalans en els moments històrics, ens descobrim el cos. I una capacitat que ara notem és la de la resistència. Estem deixant la sorpresa que anava de l’eufòria a la depressió per establir-nos en la roca de la resistència. Què va ser durant el franquisme, la cultura catalana, sinó resistència? I abans. I fins avui. Un formiguer a sota terra.

He buscat al diccionari la definició de dictadura. “Concentració de tot el poder en les mans d’un sol individu o d’un únic grup polític i eliminació per la força de tota expressió de discrepància i oposició”. Em sembla clar que el partit únic és més a Madrid que a Barcelona, on el Parlament es divideix entre republicans i monàrquics. Sobre qui està fent servir la força, o sigui la violència, i en totes les seves variants, tampoc hi ha discussió. No dic que una manera de funcionar sigui millor que l’altra des del punt de vista del profit que en treuen els seus practicants. Però són formes diferents de cultura política.

Les dictadures són molt selectives, en un mateix país. Com titulava ahir Le Monde, “La crisi catalana podria costar-li a Espanya l’estatut de «democràcia plena»”. Deixant de banda gallecs i bascos, sobre els quals sabem poc, a l’Espanya no catalana, amb la seva tradició i el seu sistema mediàtic, la idea d’estar a tot just 0,08 punts d’una “democràcia imperfecta” potser els sorprendrà. La corrupció no n’és la causa, d’una dictadura, sinó una de les seves conseqüències -com les retallades a la llibertat d’expressió, com el foment de la por.

L’ANC, Òmnium i els mateixos CDR estan espantats. Gaziel va escriure que Catalunya és “una ànima en pena que busca neguitosament un cos polític on encabir-se amb comoditat”. Per això, vista la dificultat institucional, és tan fortament presidencialista. Les estructures són molt més controlables, un home té blindades les parets del crani. Això va permetre que dimarts Puigdemont digués, al vídeo, que Catalunya no s’ha rendit. I és així, perquè la cultura política catalana és defensiva, és a dir, resistent. Van ser resistència les manifestacions, va ser resistència el pas al costat de Mas, va ser resistència l’1-O i ho van ser, definitivament, les eleccions del desembre. Per això l’Estat vol impedir que se’n respectin els resultats.

stats