Deu anys cantant per a la pau

GironaLa UAP!, que enguany celebra el desè aniversari, és un projecte educatiu que reuneix cada any més de 1.000 alumnes de secundària de diferents instituts de les comarques gironines, sota la direcció de Mercè Rigau i Mon Bover i amb l’ajuda dels professors de música de les escoles participants. Des que va començar l’any 2009, tots els beneficis es destinen als projectes d’Oxfam Intermón i Càritas. Coincidint amb el Dia Internacional de la Pau, els alumnes –repartits en diverses funcions- representen any rere any una història que és símbol de la lluita per la pau: els refugiats, l’activista Malala, Wonder, Sadako...

I la història d’aquest any descriu un món distòpic –no tan diferent de l’actual- en què un enorme poder, personalitzat en la metàfora del Gran Germà, ho controla absolutament tot. “Control sobre control”, proclama. El Gran Germà es procura que l’abundància i el consum regni sempre; tothom ha d’estar en tot moment localitzable, els treballadors de l’Estat han de jurar fidelitat i servei al sistema, es reescriuen la història i la veritat... En aquest context terriblement hostil, una jove, amb l’ajuda de la seva germana, aconsegueix escapar-se de les xarxes del poder i transmetre al poble el símbol de tot allò que s’havia amagat: la Veritat. L’autèntica veritat, que el poder ha encobert i amagat sota una falsa aparença manipulada. Aquesta veritat ens fa lliures i “invencibles”, tal com canten a l’uníson tots els joves al final de l’obra.

Aquesta història està inspirada en el cèlebre llibre '1984' de George Orwell, que, malgrat que va ser escrit el 1949, està carregat d’actualitat. Les xarxes socials i les possibilitats de les noves tecnologies, els mitjans de comunicació massificats i el poder de l’economia, entre d'altres, són alguns dels fets que actualitzen l’obra d’Orwell i la fan encara més pertinent. Aquestes idees també han estat tractades per molts pensadors, com el contemporani Byung-Chul, o per la sèrie televisiva d’èxit 'Black mirror'. Tanmateix, la potència de la UAP! rau en el fet que són els mateixos joves -a qui aquests temes afecten directament- els que alerten, emocionen i fan reflexionar els espectadors. Aquesta ha estat sempre, sens dubte, la força del projecte.

Amb una escenografia plena de pantalles i que sembla imitar la propaganda dels règims feixistes, la història es narra sobretot a través de les cançons, plenes d’energia i vitalitat. Són arranjaments i versions de temes d’estils molt heterogenis: des de la melodia central de 'Joc de trons' o la introducció de 'La La Land' fins a èxits del rock com ara 'Thunderstuck', cançons d'Ed Sheeran o 'Invencibles', dels Catarres. I és que aquest projecte i els joves cantaires van demostrar, altre cop, que són invencibles i incansables per seguir cantant i reivindicant, des dels instituts, la lluita per la pau. Que sigui per molts anys més.