OPINIÓ

Dos pardals d’un tret

El director del centre d’acollida Oikia de Girona reflexiona sobre les externalitzacions de serveis

Ja fa més de 30 anys que les externalitzacions van arribar als serveis a les persones. L’administració, de manera creixent, va canalitzar les externalitzacions en l’anomenat tercer sector, estratègia motivada per la voluntat de millorar la gestió i l’eficiència, en tant que les organitzacions del tercer sector eren especialistes en l’àmbit a externalitzar. Ara bé: quins són els límits de les externalitzacions en els serveis públics? 

La dificultat més important que l’administració presenta té molt a veure amb els ritmes en què pot posar en marxa un servei. La lentitud s’explica per les dificultats pressupostàries, les limitacions en la gestió dels recursos humans, els engranatges complexos, etc. Ningú ha dit que fos fàcil. Però s’ha de donar resposta a una necessitat social que és urgent, que no pot esperar el temps de “ las cosas de palacio”. La solució? Davant les dificultats, el que fa l’administració és externalitzar i, de retruc, allunyar-se del problema (que alhora també queda externalitzat). Dos pardals d'un tret.

I el tercer sector com ho entoma, això? Doncs el tercer sector també té mancances. La més evident és l’excessiva dependència del sector públic. Les estructures de les organitzacions del tercer sector depenen fortament del finançament públic. Aquest fet provoca una manca d’independència de les entitats i fa perillar la seva raó de ser: esdevenir un agent de canvi, de transformació i de millora de la societat. 

Així, el que ens trobem és que l’externalització fa que l’administració s’allunyi dels problemes reals de la gent. Externalitza el servei i el problema; se’n despreocupa. Quin posicionament assumeix l’administració quan el que fa és licitar els serveis públics que estan destinats a cobrir les necessitats bàsiques de la ciutadania? ¿No són les necessitats bàsiques de la gent situacions que responen a l’interès general? 

I les organitzacions del tercer sector ¿com poden liderar la transformació social i ser crítiques amb les administracions des d’una dependència econòmica més pròpia d’un proveïdor que d’un agent de canvi?

D’altra banda, potser sí que l’externalització de determinats serveis podria estar justificada en casos molt excepcionals en què l’administració no pugui prestar el servei. Això sí, obligant les organitzacions a equiparar els drets laborals dels seus treballadors als dels treballadors del sector públic. 

El que ens mereixem és poder disposar d’una administració forta, empoderada i àgil, que doni resposta a les necessitats que ens anem trobant com a societat, i unes organitzacions del tercer sector amatents, vigilants i amb veu alçada, que vetllin per una societat més justa i equilibrada. Posem realment el focus en la qualitat i l'eficiència dels serveis i no en els costos. 

Aquest no és un debat ideològic d’esquerres-dretes, situem-lo en l’àmbit d’igualtat d’accés de la ciutadania i en el de la qualitat del servei i de les condicions dels seus treballadors. Perquè un dels objectius centrals de la nova Catalunya ha de ser proporcionar els millors serveis públics en condicions d’eficiència i equitat per a tothom.

Més continguts de