L’ENTREVISTA

ERNEST RIERA: “És com si tota la meva vida m’hagués Estat preparant per traduir Pratchett”

Llibreter i traductor

Ernest Riera Arbussà (Cassà de la Selva, 1966) va descobrir de ben jove que el que li agradava més era llegir. Aquesta certesa, refermada amb el temps, l’ha dut a ser llibreter i traductor, dues activitats íntimament relacionades amb la vocació lectora. En els últims trenta anys ha traduït prop de 150 títols de narrativa i teatre, majoritàriament de l’anglès però també del francès, l’italià i el castellà, i des del 2013 regenta amb la seva dona, Olga Vila, la llibreria Sweet Books al Barri Vell de Girona. L’editorial Mai Més li ha encarregat la traducció al català de les 41 novel·les de Terry Pratchett, el seu autor favorit.

¿Això de traduir Pratchett és un somni fet realitat?

És un somni fet realitat, és la feina de la meva vida, és el cop de sort (professional) més gran que he tingut mai... Ara no recordo a quin llibre o pel·lícula ho deien, però és com si durant tota la meva vida m’hagués estat preparant per a aquest moment, i tot el que he fet i he après hagi estat per poder tenir prou capacitat per enfrontar-me a aquesta tasca monumental. Quins nervis!

Han sortit Guàrdies! Guàrdies! i Igualtat de ritus. Quin serà el tercer?

Si vols, et passo el mail dels meus editors, els hi preguntes a ells, i si t’ho volen dir, doncs perfecte. Fins que ells no ho autoritzin, soc una tomba.

Traduir l’obra completa de Pratchett és una feinada monumental.

Au va!, set o vuit mesos més i ja hauré traduït els tres primers capítols del següent... [Riu] És una feinada, sí, però si la fas de gust... I la veritat, no m’han hagut de convèncer a punta de pistola.

Com sona Pratchett en català?

M’he fet un fart de dir-ho a tothom que em volia escoltar: Pratchett i el català estan fets l’un per l’altre. En molts casos, falten models literaris en la literatura catalana que permetin traslladar un determinat gènere o estil al català. Doncs amb la fantasia, això no passa, perquè la fantasia beu directament de la literatura medieval, dels romanços, d’una tradició cultural estesa per tot Europa, Catalunya inclosa. Si tens un llibre com el Tirant lo Blanc de base, ja hi pots construir al damunt tot l’edifici de la literatura fantàstica contemporània. Però és que, a més, en català tenim una tradició literària satírica i festiva absolutament espaterrant, que va des de Sagarra fins a Monzó, des de Rusiñol fins a Sergi Pàmies, des de Pitarra fins a Trabal, Pere Quart, Tísner o Calders. Per dir-ho clar i català, sense tanta parafernàlia intel·lectual: si de petit vas créixer escoltant les cançons de La Trinca, tens un munt d’eines que et faran molt de servei quan hagis de traduir Monty Python... Res, home, res: si a les meves traduccions de Pratchett hi ha alguna cosa que no funciona, la culpa és meva, mai de la llengua.

Per què se’l considera un mestre de la fantasia?

Perquè agafa absolutament tots els temes, tòpics, tradicions i trucs de la fantasia i els capgira amb un sentit de l’humor demolidor... Pratchett va estar-se vint-i-cinc anys llegint fantasia i ciència-ficció abans d’escriure el primer llibre del Discmón, i això es nota: és com molts autors de gènere contemporanis, que abans que tot són lectors i devoradors de llibres. I això pot produir obres carregadíssimes de referències... i això és exactament el que fa Pratchett, però passat per una comicitat excelsa, un sentit del ritme tan precís com el de Buster Keaton i Charlie Chaplin, i una mala llet que no se l’acaba. Se’n fot del mort i de qui el vetlla, però sempre tracta els personatges amb respecte; si se’l mereixen, esclar: si no se’l mereixen, els passa per la trituradora.

A un ritme de dos llibres a l’any t’hi estaries vint anys. Penses treballar fins als 74?

Per traduir Pratchett penso estar-m’hi el temps que calgui; no hi ha jubilacions que valguin. A més, soc autònom, tampoc no em podria jubilar encara que volgués. I en cas de defunció, espero poder trobar la manera d’enviar les traduccions des del més enllà.

¿Traduir s’assembla més a llegir que no pas a crear?

Això em sona... ho dec haver dit més d’una vegada... Jo crec que sí, però ho diré d’una altra manera que fa quedar una mica millor els traductors: l’escriptor compon l’òpera i el traductor la interpreta. Això sí, és una mica cansat haver de tocar tots els instruments de l’orquestra i cantar els papers de la soprano, el tenor, la mezzo, el baix i el cor sencer... Encara sort que ens estalviem haver de fer de cos de ball!

¿Aquest plaer compensa la feina mal pagada?

Això mai! Però, ei, Mai Més Llibres paga el preu de mercat que toca, només faltaria, són uns dels editors més decents amb què he treballat. Però el preu de mercat de les traduccions en aquest país (i el país veí també, que Àfrica comença als Pirineus) és molt baix. Amb algunes feines t’ho passes millor que amb altres, però tots els traductors literaris som autònoms... i amb això ja t’ho he dit tot.

Deixant de banda Pratchett, quins autors t’ha agradat més traduir?

Sense que la llista sigui exhaustiva: Salinger, Zadie Smith, Michael Chabon, Roddy Doyle, Mark Twain, Harold Pinter, Alan Moore, Hugo Pratt...

¿Sweet Books està especialitzada en lectors voraços i llaminers?

Estem especialitzats en lectors de tota mida i condició, els voraços i els que tenen poca gana, els llaminers i els que són més de salat... Vull dir que qualsevol lector podrà trobar alguna cosa que li interessi a la nostra llibreria. Com diu Pratchett, una bona llibreria no és res més que un forat negre refinat que sap llegir. La gent es fa un fart de demanar Bolaño i Bukowski, per exemple; i en català, Rodoreda i Pla no fallen mai. Les llaminadures formen part del decorat, però són de debò i es poden menjar... Sweet Books és com aquella caseta del conte de Hansel i Gretel...

El + vist

El + comentat