SOCIETAT

Elogi i refutació del turisme de tardor en una ciutat delicada

Girona intentarà limitar els grups que col·lapsen el Barri Vell en visites llampec en benefici del visitant més reposat i conscienciat

Els grups de turistes que descarreguen els autobusos al Barri Vell constitueixen sovint un tap ben molest pels estrets carrerons de la Girona vella. També creix la consciència que aquest tipus de viatgers no aporten gaire res a la ciutat, ja que tenen poc interès pel patrimoni i, en la majoria dels casos, hi fan una despesa molt escassa. L’Ajuntament està estudiant la possibilitat de posar algunes limitacions a aquesta mena de turistes, que, segons el pla estratègic de turisme de la ciutat, “no aporten cap valor afegit (ni econòmic ni social) i originen conflictes de convivència amb els autòctons”.

La imposició de taxes als busos turístics o la sanció als guies que obstrueixin el pas o utilitzin sistemes de megafonia són una de les opcions que està valorant el consistori. Durant determinades dates d’estiu o durant la celebració de Girona Temps de Flors, la ciutat pateix sovint la sensació que està al límit de la seva capacitat, de manera que l’objectiu és potenciar un turisme més tranquil, durant tot l’any, que pernocti més temps i vulgui conèixer amb calma el patrimoni.

El pla estratègic de turisme, elaborat per la UdG i les consultories Ribera i Advanced Leisure Services, i que ha elaborat el seu diagnòstic a partir de més de 200 entrevistes, conclou que cal reduir el nombre de turistes que només es queda unes hores a la ciutat (2 de cada 5 visitants) i allargar l’estada dels que s’hi queden, que està fixada en una mitjana de 2,5 nits, amb una despesa de 50 euros en allotjament i 100 en restauració i altres conceptes.

L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, assenyala que Girona és una ciutat petita però amb un alt valor patrimonial, que ha d’aconseguir el nombre de turistes adequat per no atemptar contra el benestar dels ciutadans, que han de ser la preocupació primera del consistori. Darrere d’aquesta voluntat hi ha també l’afany d’allunyar-se de la turismofòbia que està afectant algunes ciutats amb una gran pressió turística. Amb tot, Madrenas és de l’opinió que “ens hem d’apartar de la turismofòbia perquè les dades avalen que no té cap sentit ni des del punt de vista demogràfic ni des de l’econòmic”. Per a l’alcaldessa, no es pot parlar només del turisme com una amenaça per a la ciutat perquè hi aporta molt i el gruix dels ciutadans el valoren i no tenen cap problema amb els turistes.

Limitar l’economia turística?

Segons l’estudi, el sector turístic suposa un 7% de l’economia de la ciutat. Per això hi ha empresaris que són reacis a prendre mesures per limitar l’afluència de turistes. Joan Carles Recasens, que regenta un dels establiments de venda de records que la seva família té al Barri Vell de Girona, prefereix el turisme de tardor i hivern que el de ple estiu. “A partir de l’octubre baixa notablement el nombre de visitants, però gasten més diners i en general s’interessen molt per la cultura i les tradicions de Girona”, explica en Joan Carles. “En un dia fem menys vendes que a l’agost, però els ingressos són iguals o superiors”, afegeix. Al seu establiment, al carrer de la Força de Girona, sempre transitat per turistes que enfilen cap a la catedral i el call jueu, en Joan Carles hi ven records de la ciutat. A ell li agrada explicar als turistes quina història o llegenda amaga cadascun dels records que té a la venda, com ara una figura del Tarlà o un pin d’una mosca. Això ho pot fer a la tardor i a l’hivern, quan a la seva botiga hi solen entrar turistes amb comptagotes però tots ells disposats a gastar diners i a preguntar sobre la relació dels souvenirs amb la història o el patrimoni de la ciutat. “Canadencs, nord-americans i alemanys solen ser els més cultes”, explica.

El turisme de masses ajuda

Lluís Sala, propietari de diverses botigues situades al carrer de la Força, també agraeix aquest tipus de turista més culte i selectiu, però admet també la necessitat de les allaus de visitants que omplen el Barri Vell a ple estiu. “Passat l’estiu, el turisme baixa i, en el nostre cas, els ingressos també. És el turisme que ve en massa a l’estiu el que ens ajuda a omplir el calaix”, diu Sala, que assegura que si la ciutat hagués de viure només del turisme selectiu de tardor i hivern, “la majoria de restaurants, bars i botigues haurien de tancar”.

El pla estratègic reconeix que el turisme és inherent a la ciutat de Girona. L’any 2016 va deixar-hi uns beneficis bruts de 18,1 milions d’euros (un 39,6% més que el 2012).

El soci director de la consultoria Ribera, Juan Manuel Ribera, precisa que, tot i els beneficis que comporta, Girona no s’ha d’obrir a qualsevol tipus de visitant. “Es tracta d’una ciutat petita amb un gran patrimoni, no només cultural sinó també gastronòmic o natural”.

El pla assegura que cal defugir el turisme “massiu” i de “consum ràpid”, i centrar-se a atraure aquells visitants que hi aporten “valor afegit”. Ribera explica que a Roma s’ha arribat a cobrar “fins a 1.000 euros” a un autocar de turistes per aparcar a la ciutat. L’aposta serà pel turisme cultural, gastronòmic, esportiu i de negocis. Tot i ser temporada baixa, el document calcula que entre gener i finals de març es fan 99.313 pernoctacions a la ciutat (hotels, apartaments, habitatges turístics, albergs, etc.) i que, per contra, hi ha 63.933 turistes “de masses” que només s’estan a la ciutat durant unes hores.

Ciutadans temporals

El pla proposa “facilitar” l’estada a aquesta tipologia de turisme que concep els visitants com a “ciutadans temporals” que el que fan és compartir els atractius i l’ús de la ciutat amb els seus habitants. També conclou que Girona és una “destinació en creixement” que -fent un símil amb el llenguatge aeri- pot actuar com a hub. És a dir, que aquells que s’hi allotgen poden aprofitar la seva proximitat amb la Costa Brava i Barcelona per gaudir també dels atractius d’aquests llocs.

Entre les debilitats de la ciutat es destaca la possibilitat que el turisme dificulti l’accés a l’habitatge (aquí, esmenta els apartaments d’ús turístic), que posi en perill la convivència veïnal (sobretot al Barri Vell) i que -com indica l’estudi- les empreses del sector inverteixin poc en els seus treballadors. Tot i haver incrementat plantilles, el cost mitjà per empleat turístic és més baix que en altres sectors. L’alcaldessa, Marta Madrenas, assegura que l’Ajuntament està decidit a encarar aquests reptes. El consistori ja està redactant el Pla Local de l’Habitatge i té previst crear un grup de treball centrat en els habitatges d’ús turístic. Madrenas assegura que les xifres actuals (a la ciutat n’hi ha entre 600 i 700 de registrats) a priori no són preocupants. A més, explica que es preveu obrir nous hotels i que això “no beneficiarà el mercat dels habitatges d’ús turístic”.

L’Ajuntament modificarà normes i ordenances per ser més restrictius i atacar la problemàtica de la convivència. “Tenim idees clares i concretes i les tirarem endavant”, diu Madrenas. En relació a la situació laboral, l’alcaldessa explica que, tot i que això no és competència directa seva, treballaran amb el SOC i altres administracions per impulsar la professionalització.

Més continguts de