PATRIMONI

Espais icònics del Barri Vell, desocupats i amb un destí incert

El rebombori generat pel projecte d’un König a l’antic teatre Odeon revifa el debat del pla d’usos

Convents, teatres, casernes, escoles... El Barri Vell de Girona conté uns quants edificis i espais emblemàtics que actualment estan desocupats i, malgrat tenir sovint la qualificació d’equipament, desperten l’interès d’inversors privats que els volen donar altres usos. L’últim exemple d’aquesta tendència, el projecte del grup König per convertir l’antic teatre Odeon de la pujada de Sant Domènec en un cafè restaurant amb capacitat per a 400 persones, ha generat crítiques dels veïns i dels partits de l’oposició fins i tot abans que hagin començat els tràmits per aconseguir la llicència d’obres.

“No hem rebut cap petició expressa per convertir l’antic Odeon en un restaurant”, remarca Lluís Martí, flamant regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Girona. Martí, convençut que en aquest afer hi ha “força rumorologia”, garanteix que si es rep alguna petició de llicència s’aplicarà estrictament la normativa. Aquesta icònica finca privada -entre el 1857 i el 1861 va acollir l’únic teatre de Girona i s’hi van representar comèdies, sarsueles i revistes musicals, a més de dur-s’hi a terme mítings polítics i altres actes socials- té la clau R que identifica els monuments declarats al Barri Vell. Qualsevol actuació que s’hi dugui a terme haurà de mantenir la integritat de la configuració original del conjunt, que està força deteriorat i inclou l’escenari, uns quants terres de fusta, els dos nivells de llotges amb baranes de ferro fos i una antiga pintura d’un passeig marítim. “Si ens arriba una petició de llicència tindrem una cura especialíssima per complir els procediments administratius establerts”, insisteix Martí. Després de clausurar-se l’antiga sala de teatre, el local, situat una porta més amunt del conegudíssim Le Bistrot, va ser ocupat per Cromats Ensesa i per la recentment tancada fusteria Lladó.

Límits i afectacions

“Volem que es valori l’afectació que tindria aquest negoci”, diu Megan Descayre, presidenta de l’Associació de Veïns del Barri Vell. Més contundent, l’escriptor Pau Planas recorda que a la Cort Reial i al carrer Ciutadans ja hi ha més d’una quinzena de restaurants i es planteja una sèrie de preguntes retòriques: “Un altre restaurant? Per a 400 comensals? A què juguen? No hi ha límits?” Planas opina que l’edifici “hauria de tenir altres usos més adequats al conjunt arquitectònic” i adverteix de “les molèsties que suposarien per als veïns unes noves obres, afegides a les que estan en marxa per rehabilitar pisos turístics”.

El gestor cultural Joan Pluma sosté que les característiques de l’immoble on es pretén obrir un restaurant per a 400 persones impossibiliten que es materialitzi el projecte: “Els accessos per a persones amb mobilitat reduïda no es podran fer adaptant les escales de Sant Domènec sense afectar-les, ni pel carrer del Sac, per on la finca no sembla tenir accés. Caldrà, doncs, fer-ho per la pujada de Sant Martí i connectar tot el conjunt, de dalt a baix. Això afectarà la configuració actual de la casa i de l’antic teatre, com ho faran també les exigències de seguretat, confort i les instal·lacions i serveis”. A més, observa Pluma, “la lectura de l’article 43 del pla especial del Barri Vell permet veure que no és possible complir la normativa de protecció de l’edifici amb les exigències d’explotació d’un negoci de restauració amb capacitat per a 400 persones en rotació contínua”.

Replantejar dinàmiques

Més enllà de la possibilitat que s’obri un König a la pujada de Sant Domènec, Megan Descayre incideix en la necessitat de replantejar dinàmiques: “La proposta de revisar el pla d’usos del Barri Vell a través d’un procés de debat, aprovada en els pressupostos participats del 2018 i dotada amb 17.545 euros, encara està encallada perquè l’Ajuntament no ha convocat el concurs. El pla especial del Barri Vell, que és del 1983, ha quedat obsolet. Cal posar-lo damunt la taula i convocar tothom que hi estigui interessat -veïns, administració, comerciants, hotelers i experts exteriors- perquè hi digui la seva. Evidentment, cal parlar de la manera d’orientar els espais urbans”, apunta la presidenta de l’Associació de Veïns.

“Estem d’acord que cal actualitzar el pla especial”, diu Lluís Martí, que fa tres setmanes, quan encara no era regidor d’Urbanisme, va assistir a la taula de debat del Barri Vell. “Aquell debat pot ser la llavor del que es faci a partir d’ara”, afegeix abans de destacar que no tot depèn de l’Ajuntament.

En aquest sentit, l’experta en plans d’usos Itziar González proposa engegar un procés cooperatiu entre ciutadans, experts i administració per dur a terme diversos plans sectorials del barri que serien la base de la revisió del pla especial.

Segons ella, el debat hauria de partir d’una premissa: “Garantir que la zona tingui usos mixtos entre usos residencials, una activitat econòmica diversificada i capacitat d’atraure nous residents de llarga durada. Tot això, en el marc d’un model de barri sostenible, que en potenciï la identitat, que promogui espais adequats per a les famílies i que vetlli per la reducció de l’explotació turística, de restauració i d’accessos de vehicles privats”.

Tres exemples

Un dels edificis emblemàtics del Barri Vell que actualment estan desocupats és l’antic convent de les Caputxines, situat a la pujada del Rei Martí. Ocupa tres mil metres quadrats i compta amb dos claustres. Fundat el 1618, té una sola nau, amb el cor de les religioses molt ampli i al mateix nivell del presbiteri. A més, disposa d’un gran atri descobert amb la caseta del capellà a un cantó i torn i locutori a l’altre. “Ara mateix continua sent de propietat privada i pot tenir un ús cultural i religiós; estarem a l’aguait de com evoluciona la situació”, assenyala Lluís Martí.

Un altre edifici interessant en desús des de fa un temps és la Torre Rufina, emplaçada al número 4 del carrer Alemanys i qualificada d’equipament. De propietat privada, va ser la seu de la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona i també va acollir el Centre Cristià Universitari de la UdG. A la part baixa de la finca s’hi han fet inspeccions arqueològiques que han permès deixar al descobert vestigis romans. Tot i que la UdG no ho ha confirmat, és probable que acabi comprant l’edifici. “Pot ser la solució òptima”, diu Martí abans d’advertir que encara no s’ha arribat a cap acord.

Un tercer espai en desús, també de propietat privada, és el Centre Cultural de l’Amistat, situat sobre el centre jueu de la placeta de l’Institut Vell, on durant molts anys hi va haver la botiga d’antiguitats La Canonja Vella. “Està en força mal estat i no és pas equipament. Es podria destinar a habitatge i altres usos”, comenta Martí.

Més continguts de

El + vist

El + comentat