CELOBERT

Feminisme masculí

TIRÈSIES, L’ENDEVÍ cec de Tebes que podia preveure el futur i, per tant, saber la veritat, va tenir el privilegi de ser per set anys una dona. Un dia, Júpiter i Satúrnia es discutien per qui tenia els millors orgasmes, si l’home o la dona, i van preguntar-ho a Tirèsies. Tirèsies va donar la raó a Júpiter: les dones s’ho passen millor. Satúrnia es va enfadar tant que va tornar cec Tirèsias. Segons una altra versió, Tirèsies va perdre la vista perquè va veure Atenea nua. En tots dos casos, va ser castigat pel que sabia de l’altre sexe.

Aquesta setmana, un meu conegut, precisament expert en traducció literària, l’Scott, s’ha canviat el nom. Ara es diu Veronica. Ha completat la metamorfosi i ara és una dona trans. “Quan era més jove i estava aterrida per qui era, no em podia imaginar que això s’acabaria convertint en un viatge tan bonic”, ha escrit al seu mur.

Avui és la vaga feminista, i només puc mirar-m’ho com a home. Ja m’agradaria poder saber de primera mà, igual que Tirèsies o la Veronica, com es viu a l’altre sexe. La moral és una bèstia viva i no és gens fàcil saber situar-se al costat correcte. Però això són matisos: és tan evidentment justa, la reivindicació feminista, que espero pel bé de tots que la vaga d’avui sigui un gran èxit.

Suposo que els homes que s’aprofiten de les dones són els que més en desconfien. Aquests mesos hem après que no hi ha víctima sense culpabilitzar. Cap agressor vol assumir els remordiments, que serien la seva derrota, i per això després d’atacar-la encara rebaixa la seva víctima, en un cercle viciós: et maltracto i per tant et culpabilitzo i per tant et maltracto, en un tobogan fins a l’assassinat.

Aquests mesos també hem après fins a quin punt la irracionalitat i el cinisme van de bracet. Com una sonda, el llenguatge delata les realitats amagades. És un indicador molt clar de la profunditat del maltractament a les dones l’insult feminazi. Estem acostumats a sentir tractar de nazis els que ho són menys, i ja corren les paraules judeonazi, negrenazi o indepenazi, però cap d’una manera tan habitual com feminazi. A una dona que amb tota la justícia protesta, bufetada a la boca: “feminazi ”.

Acostumo a sentir-me millor en companyia de dones, potser perquè el meu sexe ja me’l sé, i soc optimista: confio en el terreny que conec menys. És clar que puc idealitzar les dones, però no hi veig el mal. És a la base de l’humanisme, la confiança. Com també és a la base ser conscient de les conductes indignes i mesquines dels homes, perquè des del meu sexe les conec des de dintre.

Més continguts de

El + vist

El + comentat