PLATAFORMA EDUCATIVA

La Fundació Utopia engega aquest setembre la 12a edició del projecte Nahual

Una entitat que porta per nom Utopia ha d’estar feta de persones optimistes i amb una gran capacitat de treball per posar en marxa idees. També necessita persones que no siguin platòniques: la gent d’Utopia pensa que les idees són el punt de partida per transformar la realitat i que es poden tocar, sobretot si es fan baixar del cel a la terra. Ens referim a conceptes com ara cooperació, sensibilització o educació per al desenvolupament. Això és una utopia: el lloc on es fan realitat les bondats d’una societat justa i plena.

La Raquel Sabater és la directora d’aquesta entitat amb seu a Girona però amb incidència transatlàntica, podríem dir. Perquè Fundació Utopia es dedica a treballar per a la cooperació internacional i el desenvolupament a través de projectes socials molt diversos i en diferents països, com ara el Marroc o bé Guatemala. Així mateix, de la connexió entre Guatemala i Girona en va néixer, ja fa 12 anys, el projecte Nahual, una iniciativa d’educació per al desenvolupament i de sensibilització ciutadana. Es tradueix en l’arribada cada any d’una jove (o dues) facilitadora de la creativitat i la innovació a Girona per dur a terme un intercanvi socioeducatiu. Gairebé sempre es tracta de dones que formen part de les formacions dels projectes de cooperació internacional i que han pogut convertir-se en agents de canvi a les seves comunitats. Venen aquí a exportar el que han après i a aprendre noves metodologies dels agents socials catalans que treballen als centres cívics, per exemple, amb grups de població ben diferents.

Amb el Nahual, la vida els fa un tomb. És el cas de l’Álvaro (Nahual 2008), activista cultural contra el narcotràfic al seu país, que actualment dirigeix un centre comunitari a la seva ciutat. La Brendy (Nahual 2011), mestra en àrea rural, fa el possible perquè els infants atesos puguin esmorzar cada dia a l’escola i encara es pregunta què es fa aquí amb tot el menjar que sobra a les nostres taules. També és el cas de la Marleny (Nahual 2012), que va ser ambaixadora indígena del seu país i que ara dirigeix una ONG centrada en les dones víctimes d’un sistema violent i abusiu. Són una mostra de les persones que formen part de l’esperit Nahual i que ens visiten cada any de setembre a desembre.

Tot plegat amb el suport dels professionals dels centres cívics i els equipaments municipals, de la Coordinadora d’ONG de Girona i Alt Maresme, de l’energia i esforç de totes les entitats que formem part d’aquesta xarxa tan gran (i sovint poc valorada) d’ONG que tenim a la nostra comarca. Gràcies a tots ells, la ciutadania en general pot conèixer persones que veuen en la cooperació internacional un punt de suport per canviar la seva situació i la de les seves comunitats.

Més continguts de

El + vist

El + comentat