Gemma Genoher: “Els professionals que donem suport a l’autonomia som facilitadors d’experiències”

GironaEntre les persones que tenen més dificultat per relacionar-se, per accedir i mantenir una feina, per fer front als ets i uts de la quotidianitat, hi ha les que tenen un problema de salut mental i que sumen a aquesta realitat les barreres que genera l’estigma social. Amb motiu del Dia Internacional per la Salut Mental, parlem amb Gemma Genoher (Caldes de Malavella, 1975), que fa 12 anys que està al capdavant del servei de suport a l’autonomia a la pròpia llar, gestionat per la Fundació Astres de Girona. L'objectiu d'aquest programa és contribuir al desenvolupament de les persones amb discapacitat i/o malaltia mental en les activitats de la vida diària, tant a la seva llar com a la comunitat, i possibilitar la seva autonomia. Té 10 anys d’experiència com a educadora social i psicòloga en una comunitat terapèutica per al tractament de la drogodependència.

Moltes persones a qui ateneu des del programa que dirigeixes estan en situació de dependència i necessiten suports que promoguin la seva autonomia. Vosaltres en sou un. Quin paper juguen els professionals que atenen aquest col·lectiu?

Els professionals del servei som facilitadors d’experiències. Acompanyem les persones en els diferents àmbits de la seva vida per empoderar-les i facilitar la seva adaptació a noves situacions. Hem de tenir en compte que moltes d’aquestes persones s’han anat aïllant socialment i s’han deteriorat algunes de les seves habilitats, i la nostra feina és ajudar-los a recuperar-les i fins i tot a fer-los adonar que en tenen moltes més de les que es pensaven.

El nostre suport és dins la llar, on ajudem la persona a mantenir uns hàbits de cura personal, ordre, neteja i alimentació saludables i també donem suport en la comunitat, acompanyant-les a activitats formatives i d’oci. També podem fer un acompanyament en inserció laboral i en qualsevol necessitat o desig que sorgeixi. L’objectiu és reduir progressivament el suport a mesura que la persona adquireix seguretat i autonomia.

Sovint, a la discapacitat s'hi suma la problemàtica social derivada de malaltia mental... Persones que volen viure soles o en parella però que no ho poden fer autònomament. Amb quin perfil d’usuari tracteu al vostre servei?

Les persones que atenem tenen una discapacitat derivada de malaltia mental. Els diagnòstics serien trastorn psicòtic, de la personalitat i de l’estat d’ànim, i són persones que amb un seguiment acurat de la medicació i un acompanyament en la quotidianitat, poden adquirir una estabilitat important. Realment hem pogut comprovar que a partir de tenir el suport moltes d’aquestes persones han deixat de fer ingressos hospitalaris, ja que l’acompanyament en el dia a dia és una gran prevenció per a les crisis. La majoria d’aquestes persones viuen soles i sovint tenen una xarxa social pobra, i la família no pot assumir la responsabilitat d’ocupar-se'n o els pares són molt grans i no poden donar aquest suport. És molt important que la família també se senti acompanyada pels professionals.

I tant! Després hi ha un altre tema: la visió dels altres. Quin percentatge penses que hi ha d’estigma social com a aturador del ple desenvolupament de la vida autònoma?

L’estigma social és important, tot i que està havent-hi una certa millora gràcies a molts projectes que estant intervenint directament en aquest aspecte. Les persones que pateixen una malaltia mental cada vegada son més conscients que és important que uneixin esforços per ajudar la societat a trencar amb l’estigma, per tant, el que és més interessant de l’actualitat és que hi ha un treball social conjunt dels professionals i de les mateixes persones afectades per donar a conèixer què és una malaltia mental i ajudar a perdre la por al que és desconegut i a trencar falsos mites que s’han creat al voltant de la malaltia. Evidentment com més millorem en aquest aspecte i l’estigma disminueixi, més facilitarem la vida de les persones amb malaltia mental.