Comarques Gironines 21/11/2019

Gent que no sabia nedar i el galliner moralista esvalotat

L’afluència de visitants va provocar escenes insòlites

J.p.
2 min
Retrat de grup als Banys de S’Agaró el 1932.

Sant Feliu De GuíxolsEren altres temps. La imatge que acompanya aquesta peça, captada el 1932 a la platja de S’Agaró per Alberto Maroto, llavors cap d’estadística a Girona, n’és una bona mostra. Deixant de banda els canvis en el paisatge, avui en dia és força improbable que, al pic de l’estiu, un grup de persones vagin completament vestides durant una excursió a la platja. El nen de sis anys que apareix al centre de la foto enlluernat pel sol és Julián Maroto, que va acabar convertint-se en metge digestòleg i actualment té 93 anys.

En aquella època hi havia molta gent que no sabia nedar; als Banys de S’Agaró era habitual veure-hi persones que entraven a l’aigua agafades d’una corda. No hi faltaven observadors que gaudien d’allò més contemplant els banyistes i es permetien comentaris que cent anys després ens semblarien inadequats o directament intolerables.

Venus i Afrodites

Vegem-ne un parell d’exemples recollits per Miquel Borrell al llibre S’Agaró i Sant Pol. Les perles de la Costa Brava i publicats al setmanari L’Avi Muné : “Quin estol de banyistes! Quins vestits de bany més inversemblants! Quines Venus i Afrodites! Es distingeix aquest any una senyoreta alta i prima; quin vestit més deliciosament fantàstic, esvalota el galliner moralista. [...] Va superbament escotada i el pantaló li ve tan arran de l’engonal... Quin bé de Déu de cuixes!”; “L’altre dia, al costat d’una banyista despampanant, en sorgí una de curta i grassa que tenia les cames peludes com una cabra. A la nit vàrem somiar que ens empaitava un faune amb vestit de banyista!”

Records de joventut

El metge Pere Muñoz, especialista en angiologia i cirurgia vascular, va freqüentar els Banys de S’Agaró entre els set i els disset anys, quan la seva família tenia una casa llogada a Sant Pol. “Els banys ocupaven ben bé una tercera part de la platja. Hi havia estaques clavades i un filat que impedia que hi entréssim sense pagar. No ens deixaven passar, ens advertien que avisarien la Guàrdia Civil. De vegades hi arribàvem nedant; quan eres a dins els costava més identificar-te. Sobretot hi anàvem a veure nenes maques”, confessa amb un somriure. “El vigilant era un home gran amb el mostatxo blanc recargolat; semblava que anés a caçar lleons a l’Àfrica”, bromeja Muñoz, que ara té 78 anys. També recorda que en aquella època gairebé no es veien dones amb biquini. “Alguna estrangera ensenyava els pits, però era excepcional. Recordo que moltes noies duien volants al banyador i que algun home, com el dermatòleg Vila, duia banyador de cos sencer”. Muñoz encara no ha oblidat una vegada que, des de la barca de rems de la família, va poder escoltar el concert de Victòria dels Àngels a la Gavina.

Josep Lluís Lucero, esportista i professor d’educació física, és de la mateixa generació que Muñoz. De tant en tant, agafava el carrilet per anar a S’Agaró amb un grup d’amics. “Els Banys eren massa cars per a nosaltres i preferíem anar a l’altra banda de la platja, on podíem canviar-nos i menjar per pocs diners”, explica.

stats