Inventariant l’Amazones abans no sigui massa tard
Albert Burgas hi ha fet dues expedicions en dos anys
L’estartitPer a un biòleg que treballa amb fauna, l’Amazones és un lloc que s’ha de visitar almenys una vegada a la vida. “És un ecosistema tan enorme i amb tanta biodiversitat, que amb ulls de biòleg en un dia avançaries només 100 metres”, explica Albert Burgas (Torroella de Montgrí, 1978), que en els últims dos anys ha fet dues expedicions a la selva amazònica. L’última va ser aquest estiu, a un indret no gaire accessible i molt poc estudiat pels biòlegs. “Vam estar un mes inventariant l’avifauna i els mamífers d’uns 300 quilòmetres del tram baix del riu Aripuana”, diu. Hi va anar amb un altre biòleg, el nord-americà Micah Riegner, i dos guies locals. L’última setmana s’hi va afegir Bret Whitney, un dels màxims experts en ornitologia neotropical i de l’Amazones.
“Sabíem que és una zona potencialment molt interessant i tots tres teníem entre cella i cella anar-hi”, explica Burgas. L’expedició que van fer va ser lleugera de pes i molt mòbil, que no és com s’acostumen a fer. “Vam tenir molta llibertat de moviment i vam passar molt de temps a la zona de treball. Les primeres hores són les de més activitat, tant per als ocells com per als mamífers. Després ens entreteníem a posar càmeres trampa i altres coses”, afegeix.
Ecosistema molt amenaçat
Encara hi ha moltes parts de la selva amazònica que no han pogut ser estudiades pels científics i n’hi ha que han sigut destruïdes sense haver pogut ser inventariades. “Contínuament s’estan descrivint noves espècies de vertebrats i invertebrats. Per exemple, es continuen trobant noves espècies de micos que ni se sabia que existien”, explica. Les principals amenaces són la desforestació per fer cultius intensius, la sobrefreqüentació humana com a conseqüència de la millor accessibilitat i diversos projectes d’instal·lacions hidroelèctriques que hi ha sobre la taula i que si es duguessin a terme comportaran la inundació de centenars i milers d’hectàrees. La mineria també és una activitat que degrada el medi, comporta l’abocament de mercuri i posa en perill la vida de les comunitats indígenes. “Ens estem carregant l’Amazones quan amb prou feines la coneixem”, sentencia Burgas.
Riscos com a tot arreu
En les xerrades divulgatives que fa Burgas de la seva experiència a la selva, un tema que sempre surt són els perills. “El més real són les serps però no cal alarmar-se. També hi ha riscos al Pirineu i altres indrets, simplement cal ser-ne conscient i actuar amb seny”, assegura. En el seu cas ell sempre va amb botes que no es treu fins que va a l’hamaca a dormir però els guies i la gran majoria de persones que viuen a la selva amazònica es calcen amb unes simples xancletes. “En aquesta expedició ens hem trobat amb alguna serp verinosa molt a la vora d’un peu, però no ha passat res”, diu.
En contra del que es pot pensar, a les expedicions a la selva normalment no es porten antídots. “Primer, una serp pot picar-te i no ser verinosa. O si és verinosa pot no inocular-te verí o inocular-te’n molt poc. L’antídot l’ha d’administrar un metge i moltes vegades els efectes que provoca poden ser pitjors que l’efecte d’una picada”, argumenta Burgas. En qualsevol cas, el pitjor escenari sempre es preveu i ells van moure’s sempre a un màxim de 24 hores de barca de l’hospital més pròxim. “Les picades acostumen a ser a les extremitats i amb 24 hores normalment hi ha marge per salvar la vida. Una altra cosa és que després s’hagi d’amputar alguna extremitat”, reconeix. Pel que fa als felins i als caimans, els atacs són molt esporàdics. “L’any passat, un del grup es va adonar que ens seguia un jaguar però nosaltres portàvem tot el dia movent-nos per la seva zona i, segurament, l’animal se sentia més segur darrere nostre per tenir-nos controlats. Quan es va adonar que l’havíem vist, es va volatilitzar i no el vam veure més”, explica.
