L’ENTREVISTA
Comarques Gironines 26/07/2018

JAN MILLASTRE: “Una experiència com la meva et mostra la feblesa dels valors del capitalisme”

Director de Kreamics (Associació d’Afectats per Cremades de Catalunya)

Aniol Costa-pau
4 min
JAN MILLASTRE: “Una experiència com la meva et mostra
  la feblesa dels valors del capitalisme”

Jan Millastre (Lladó, 1976) és el director de Kreamics, l’Associació d’Afectats per Cremades de Catalunya. L’organització, que treballa a la Unitat de Cremats de l’Hospital de la Vall d’Hebron, ajuda i acompanya les persones que han patit cremades. A causa d’una explosió de gas, Millastre, quan tenia 20 anys, va patir cremades que li van afectar el 90% del cos. Després d’un tractament mèdic intensiu i un llarg treball físic i mental ha aconseguit superar tots els impediments i fer una vida completament normal. Fa aproximadament 10 dies va ser guardonat amb el premi de la revista D’Estil, de la ciutat de Girona, per la seva superació personal i la seva tasca solidària.

Com explicaria la tasca de Kreamics?

Kreamics és una organització formada per persones que han patit cremades i que, un cop superat el tractament, intenten ajudar totes aquelles persones que ho estan patint en aquest moment. És una associació que, arran d’una necessitat, va creant un grup d’amics cada vegada més gran i amb un vincle més fort.

Kreamics no participa en els tractaments mèdics, sinó que ajuda el pacient emocionalment i l’acompanya.

Exactament, perquè qui més pot ajudar una persona que pateix cremades és algú que ha experimentat el mateix. A la Unitat de Cremats oferim tot el nostre servei en l’àmbit no sanitari i intentem satisfer totes les necessitats que van sorgint. De fet, és una ajuda mútua i recíproca, és una gran satisfacció personal ajudar qui està patint el mateix que tu i s’aprenen moltes coses.

És un feina de voluntariat?

Sí, l’associació la formen una setantena de voluntaris i socis. També són molt importants els familiars i amics de l’entorn de cada pacient que, tot i que moltes vegades no formen part explícitament de l’associació, són fonamentals per ajudar que el malalt es recuperi.

També treballa amb el Grup Editor de la Revista del Discapacitat (GERD) de Sarrià de Ter.

Sí, ara farà 16 anys que treballo amb aquesta ONG, formada majoritàriament per persones que tenen algun tipus de discapacitat. La màgia d’aquesta organització és que entre tots ens ajudem molt i només veiem les nostres capacitats i no les suposades discapacitats.

Actualment l’ONG actua sobretot a Guatemala.

Exacte, els últims anys hem treballat en diferents projectes a Sud-amèrica i ara estem col·laborant amb altres associacions de discapacitats de Guatemala. Estem ajudant en un taller de cadires de rodes, on treballen nois i noies que en són usuaris, i en una escola d’educació especial que integra tots els nens del municipi que tenen alguna discapacitat.

Després del fatídic accident, quina va ser la principal dificultat que va haver d’afrontar?

Després d’unes cremades tan greus com eren les meves primer s’ha de superar una fase de dolor i de treball físic molt dur, però, per a mi, la gran dificultat va ser tot el treball psicològic i emocional posterior. Un es veu el seu cos i el seu rostre totalment diferents i cal fer un procés per acceptar-se i reconèixer-se a si mateix. Les cicatrius i les ferides s’acaben curant, però el cos que et queda és amb el que et veus cada dia i, per tant, és el que has d’identificar com a propi.

¿Una experiència com aquesta l’ha canviat radicalment?

Evidentment no puc dir que cremar-se és una sort, però aquesta vivència traumàtica m’ha fet veure la realitat des d’una perspectiva totalment diferent. He après moltes coses de tots els companys de Kreamics i gràcies als viatges a Sud-amèrica he conegut maneres d’afrontar i viure la vida totalment diferents. Malgrat tot el que vaig patir, estic molt content perquè puc dir que soc feliç.

Com pot ajudar el seu testimoni?

La meva vocació és transmetre la meva vivència per ajudar tant com es pugui les persones que ho necessitin. L’objectiu de les meves xerrades i ponències és comunicar que les adversitats ens obliguen a reconduir la vida i a lluitar només pel que és realment important, que és la felicitat. Jo soc feliç i això és el que intento transmetre; i, a més, en fer-ho, també aprenc moltes coses.

Aquest discurs es pot estendre molt més enllà de les persones que pateixen cremades.

Efectivament, es pot aplicar a qualsevol problema o adversitat. Les cremades són un dany físic que es veu a simple vista, però molta gent pateix molts problemes que no es veuen tan clarament; i sempre és possible un canvi per superar-los.

¿Existeix un prejudici o una manca de coneixement en la societat respecte a les persones amb cremades o altres tipus de discapacitats?

Completament. La nostra societat profundament capitalista ens transmet uns valors que no ajuden gens a comprendre i acceptar les discapacitats. Aquests valors es basen en uns cànons de bellesa física i a acumular possessions, i els acceptem pràcticament sense adonar-nos-en. Una experiència com la meva t’evidencia la feblesa d’aquest valors i el meu objectiu personal (i el de Kreamics) és allunyar-se d’aquests paràmetres i atendre les necessitats que realment importen, per gaudir de la vida i assolir una felicitat amb més contingut.

¿Està content d’haver rebut el premi de la revista D’Estil?

Estic molt content, agraït i orgullós d’haver rebut aquest premi. I sobretot perquè no el buscava, sinó que l’he rebut com a conseqüència de la bona feina.

¿Creu que pot ajudar a difondre el seu missatge?

No m’agrada amagar-me de la meva aparença i desitjo arribar al màxim de persones possibles, ja que així hi ha més possibilitats d’ajudar a qui ho necessita. Guanyar premis com aquest i aparèixer als mitjans hi ajuda.

stats