JUDIT ABELLÍ: “Quan ets una nena, ningú et planteja si de gran vols ser programadora web”

Aescala internacional, el paper de la dona en el sector tecnològic no ha deixat de disminuir des de principis dels noranta. Als Estats Units, durant la dècada dels seixanta, en àmbits acadèmics molta gent considerava que la programació informàtica era una opció professional per a dones. Durant els anys 80 el percentatge d’ocupació de les dones en el sector no va baixar del 30% i el 1991 va arribar a ser del 36%. Des d’aleshores, ha anat minvant fins a l’actualitat, en què representen aproximadament el 25% a tot el món. A l’estat espanyol, les dones no han arribat mai a ocupar un percentatge del 30% del sector. El 2002 les noies apuntades a enginyeria informàtica eren el 23% i el 2015 el percentatge havia augmentat fins al 28%. Preocupades per aquesta baixa ocupació femenina, quatre dones de Girona han decidit crear l’associació Femme Inline, amb l’objectiu principal d’acostar el món de la informàtica a les dones. Judit Abellí, programadora i dissenyadora tècnica, n’és una de les fundadores.

¿Hi ha una bretxa digital important entre els dos sexes?

Hi ha diversos estudis que així ho afirmen. Sembla que les dones són menys propenses a entrar en carreres tecnològiques. També s’ha demostrat que, amb els anys, les dones abandonen abans aquest tipus de professions. Parlant amb dones del sector, algunes han tingut problemes no d’assetjament -encara que alguna sí- però sí problemes de diferència a partir del gènere. A mi, fa uns anys, en una empresa on vaig treballar, al cap d’un temps em van dir que pel fet de ser una noia i guapa havien dubtat molt abans d’agafar-me perquè tenien tants homes... “Teníem els nostres dubtes perquè posant una noia atractiva enmig de trenta homes pensàvem que potser ens esvalotaria el galliner”, em van dir un temps després.

I com va anar?

Bé, no es va esvalotar el galliner. Evidentment, sí que hi devia haver algun canvi, però jo crec que això passa en general a tot arreu. Si en un lloc hi treballen 50 dones i hi entra un home, doncs sempre es deu notar una diferència, no? A l’associació sempre diem que el que seria bo és que hi hagués una certa paritat. Però s’han trobat molts casos d’aquest tipus. Parles amb gent d’associacions com la que hem creat nosaltres i comproves que moltes dones han tingut problemes d’aquesta mena, no molt greus però amb els quals ja es fa una diferència de gènere dins d’aquestes companyies. Ara bé, també s’ha de dir que n’hi ha hagut moltes que no, que diuen que tot els ha resultat molt fàcil i que ha sigut genial.

Treballes amb moltes dones ara?

Actualment, a l’empresa on treballo hi ha 50 programadors en total, dels quals cinc som dones. I val a dir que és la vegada que he treballat amb més dones. Una anècdota que és prou significativa: l’altre dia vaig anar a fer un cafè amb un noi que treballa a l’oficina i em va dir que parlar amb una noia de qüestions tan tècniques com les que estàvem parlant se li feia superestrany.

Per què creus que hi ha aquesta desproporció?

Evidentment, la qüestió vocacional marca molt i en els estudis d’enginyeria informàtica hi ha molt poques dones. De fet, fas una passejada per qualsevol universitat pública i en una aula d’enginyeria informàtica et pots trobar perfectament cent nois i només tres noies. Però no és tracta només d’això, jo no vaig estudiar programació i la majoria de dones que treballen a la meva oficina tampoc. Per tant, aquest és un factor, però no és l’únic. També cal tenir en compte la influència de l’entorn. Ningú et motiva a estudiar informàtica, ni els pares ni els amics. Ningú et planteja quan ets una nena si un dia vols ser programadora web, o si et vols dedicar a arreglar ordinadors. I al final això és un peix que es mossega la cua.

Com us proposeu treballar per disminuir la bretxa digital entre sexes?

El nostre primer objectiu és donar visibilitat a les dones i amb les ponències que organitzarem es veurà que apostem per això. El 27 d’abril hem organitzat la primera i portarem Gema Payá al Parc Científic de la UdG. És una periodista que s’ha fet un nom al món digital publicant fotos de running a les xarxes socials. Vam pensar que un tema així, més genèric, podria interessar més gent que no una conferència sobre JavaScript, per exemple, que correspon a un àmbit més tècnic i, per tant, limita més el públic potencial. Nosaltres volem promoure les dones, i la nostra dinàmica volem que sigui la de portar dones que estan en aquest sector i donar-les més a conèixer. Potser d’aquesta manera farem que a les dones els piqui una mica el cuquet respecte al sector digital, perquè crec que hi ha molta desconeixença. A més, és un sector superobert que contínuament està avançant i en el qual es creen noves professions, com ara els UX [ user experience ], un sector que costa molt de trobar, no només a Girona, sinó en tot l’estat espanyol. Volem obrir aquestes portes per donar a conèixer tot el que hi ha i oferir cursos de formació gratuïts, perquè tampoc podem oblidar que no tothom es pot permetre un màster o un postgrau, que de seguida se’t poden enfilar a mil o dos mil euros, o haver d’anar a Barcelona a fer-lo.

¿Aquestes activitats estaran obertes a tothom?

Sí, això és una cosa que volia dir. Encara que l’objectiu de l’associació és acostar el món tecnològic a les dones, les ponències, xerrades i formacions també estaran obertes als homes. A Barcelona hi ha algunes associacions similars a la nostra que només organitzen activitats per a dones, i si hi va un home hi ha d’anar acompanyat per alguna dona. És un aspecte que les fundadores de l’associació vam parlar i considerem que Girona és massa petita per crear una cosa massa especialitzada i a sobre excloure’n els homes. No volem generar polèmica sinó promoure la tecnologia i acostar-hi les dones, i també al mateix temps fer networking. Per això també creiem que serà interessant que els homes vinguin a les nostres activitats.