ACTIVISME CULTURAL

“L’Espanya una, petita i submisa No perdona”

Suso de Toro obre un Festival Ítaca amb més vocació crítica que mai

Xesús Miguel de Toro Santos, més conegut com a Suso de Toro (Santiago de Compostel·la, 1956), obre el Festival Ítaca, Cultura i Acció dijous vinent al Centre Cultural La Mercè de Girona. Tota una declaració de principis per a un esdeveniment cultural amb vocació crítica. Suso de Toro hi parlarà de Literatura i llibertat. El festival, entre els mesos de maig i juliol, barreja propostes musicals i reivindicació política. L’escriptor gallec es mostra convençut, en declaracions a l’ARA -diari en què col·labora-, que ha hagut de pagar un preu per la seva defensa del procés català: “Realment a mi em van passar factura ja abans per haver defensat bàsicament la democràcia i la justícia social. Fer això en un estat postfranquista com aquest és letal. L’Espanya una, petita i submisa no perdona”. Suso de Toro no té pèls a la llengua a l’hora de definir l’estat espanyol i assegura que “reprimeix la ciutadania, exhaureix la riquesa de la societat per passar-la a un grup de persones a la cort que es lucren de l’Estat, que està governat per corruptes i lladres provats, com Rajoy, Feijóo, Cifuentes, Esperanza Aguirre…”

L’editorial gironina Gregal va començar fa uns anys a publicar en català alguns llibres de Suso de Toro, que està molt content de la seva recepció. Té uns deu llibres traduïts, entre els quals hi ha dos reculls d’articles sobre la qüestió catalana i espanyola. Quan se li pregunta pel silenci de l’esquerra espanyola sobre el conflicte català, explica: “L’esquerra espanyola va ser còmplice necessària perquè la ciutadania catalana es veiés tan sola i indefensa davant l’aplicació d’un estat d’excepció i l’ocupació de les seves institucions. Espanya, en general, i l’esquerra espanyola, en concret, no es mereixen aquesta ciutadania”. L’escriptor creu que l’esquerra espanyola defensa interessos “coincidents amb el franquisme espanyolista que governa, els interessos de la cort d’un estat centralitzat i una economia parasitària”. Sobre els intel·lectuals espanyols, diu que “van callar o van defensar la repressió; els uns per ideologia -són espanyolistes, és a dir, castissos-, i els altres per protegir els seus interessos”. Segons l’escriptor, el sistema polític mediàtic pot tolerar que els intel·lectuals facin referències abstractes a la llibertat, al federalisme i a la justícia, “però té la capacitat d’amenaçar, atemorir i castigar qui toqui el nervi dels interessos de la cort”.

Respecte als mitjans, manté que “la població espanyola viu tancada en una bombolla mediàtica que la manté en una inòpia narcotitzant” i sota la por “que torni l’exèrcit, que torni la guerra, que torni el terrible passat”. La seva conclusió és demolidora: “Espanya no estima ni vol la llibertat, estima les cadenes i castigar qui dissenteixi i vulgui viure en llibertat”.

L’escriptor creu que “Catalunya ja s’ha guanyat la seva sobirania”, i afegeix: “Veurem si l’estat espanyol i Europa van permetent que la disfruti més o menys”.

Reivindicació dalt del Montgrí

Ítaca té per escenari una desena de municipis del Baix Empordà, com la platja de Port Bo, a Calella, el castell del Montgrí, el Museu Castell Gala Dalí de Púbol i el nucli medieval de Pals, entre altres. Aquest any s’hi ha incorporat l’escenari de la ciutat ibèrica d’Ullastret i s’ha recuperat la plaça del Castell de la Bisbal. Entre els primers concerts del festival hi ha el de La Banda Trapera del Río i PD Ivanote a la Bisbal, Carmen 113 a la Pera i Mazoni i Enric Montefusco, que protagonitzaran una “batalla de galls”, a Gualta. El diumenge 27 de maig s’ha programat la sisena pujada al castell del Montgrí, que vol ser “un crit a favor de la llibertat d’expressió i en solidaritat amb els presos polítics”. Hi participen, a més de familiars dels empresonats, representants d’entitats com l’ANC i Òmnium Cultural. Hi actuaran Roger Mas, Àlex Torío, la Black Music Big Band, l’Escola Municipal de Música de Torroella i Empar Moliner, entre d’altres.

Més continguts de