Llum a les fosques

Maria Mercè Roca presenta a la Llibreria 22 'Rèquiem per a contrabaix', la novel·la amb què Mercè Saurina va guanyar el Premi Ciutat de Mollerussa

"És molt bona. Farà forat. Se'n parlarà". Maria Mercè Roca no té cap dubte sobre la qualitat de la novel·la amb què Mercè Saurina (Girona, 1966) va obtenir el Premi Ciutat de Mollerussa 2013. En la presentació de 'Rèquiem per a contrabaix', l'escriptora gironina va destacar que l'obra de la seva homònima, publicada per Pagès editors, "té un final sorprenent i trencador, un final molt valent que deixa el lector desprevingut. No doneu res per fet, les últimes pàgines cal llegir-les amb calma", va recomanar al públic que divendres al vespre omplia la Llibreria 22.

Molta intensitat

Maria Mercè Roca va iniciar la seva intervenció reivindicant el gènere de la novel·la curta. "A casa nostra té poc predicament; en canvi, a França fins i tot tenen una paraula per designar-la ('nouvelle') i diferenciar-la de la novel·la ('roman'). Sempre hi ha algú que diu 'llàstima que sigui tan curt', però és un gènere amb molta intensitat, com el conte. La creació sempre és una tria, no cal dir-ho tot".

Punt just de poesia i cruesa

En referència a l'obra de Saurina, ambientada en bona part a l'Escala, va dir: "Està molt ben escrita, amb el punt just de poesia i de cruesa. No hi ha cap digressió, esperes amb inquietud saber què passarà. Busqueu-hi simbologia, metàfores, aneu més enllà del significat literal", va afegir. I va posar tres exemples: el nom de la protagonista, Lys (Llum en danès), l'aigua que sempre hi és i els fantasmes taronges.

Retrat d'un maltractador

'Rèquiem per a contrabaix' parla de la violència masclista "amb molta sensibilitat i respecte", va subratllar Roca. "El retrat psicològic del maltractador és molt ajustat, gens exagerat. No treballa, no cuida la filla, beu, es droga, la menysté, és gelós, l'assetja, la insulta... El lector no pot tenir ni una engruna de complicitat, amb ell". El cas de la víctima és diferent, permet l'ambivalència. "Per una banda et fa pena, però mentre llegeixes el que és a punt de fer et poses a cridar 'No ho facis!'. És transparent. Veus els seus errors, i en comet un rere l'altre. Va a les fosques, la Llum".

Fugida endavant

La inutilitat de la justícia i el pes de la família –la de la víctima i la del maltractador– són altres temes tractats en una obra que ofereix "un retrat molt coherent i versemblant de la protagonista. És una noia que fuig endavant i es va enganyant", resumeix Maria Mercè Roca. El món de la música, i en concret el contrabaix que apareix al títol de la novel·la, li ofereixen, això sí, una "vàlvula d'escapament" que contrasta amb la sordidesa del món del maltractador, amb un pis "ple de begudes etíliques, ple de capses de narcòtics, ple d'estupefaents diversos a qualsevol calaix, ple de bossades d'aflicció".

Instint de protecció

Un cop llegida la novel·la, el lector probablement subscriurà una de les frases de la presentadora: "El que fa més mal al cor és l'instint de protecció de la mare cap a la filla". Una filla de pocs anys, la Meritxell, que al primer capítol "es tapa el cap amb els llençols i la vànova i es queda quieta, arraulida prop de la paret, abraçada al coixí, mentre nota com el líquid calent li mulla les cuixes, i el pijama, i torna a cridar el pare i no li surt la veu, i torna a cridar-lo i el pare no hi va, i ella somica, i sanglota, i plora fins que deixa el coixí amarat de llàgrimes abans de perdre l'alè en aquell llit xop de pipí i d'angoixa".

De la primera a la tercera persona

Mercè Saurina va explicar divendres que va començar a escriure la novel·la en primera persona. Fins que una nit, mentre escrivia, va començar a plorar "a llàgrima viva. No podia suportar-ho. Al cap d'un any vaig tornar-hi, però fent-ho en tercera persona, excepte una carta que vaig poder conservar".

Més continguts de