Publicitat
Publicitat

L’ENTREVISTA

Marta Madrenas: “Faré tot el que pugui perquè retin comptes els responsables de l’horror de l’1-O”

Alcaldessa de Girona

Un gran crespó negre penja a la façana de l’Ajuntament de Girona perquè ningú s’oblidi que els Jordis i vuit membres del govern de la Generalitat destituïts pel govern de l’Estat són a la presó, i que cinc més són fora del país, entre ells el president Carles Puigdemont, alcalde de la ciutat entre el 2011 i el 2016. Al damunt de l’edifici, la bandera espanyola no hi oneja des del dia que al Parlament es va proclamar la República. Des de llavors, i en protesta per les consegüents mesures d’implacable repressió aplicades per l’Estat, Girona ha viscut nombroses manifestacions de protesta, algunes de les quals encapçalades, megàfon en mà, per l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas.

Molts gironins s’han mostrat sorpresos, i l’hi fan saber, de la fortalesa i empenta que ha mostrat en els moments més difícils del Procés. ¿Se n’ha sorprès vostè mateixa?

No m’esperava haver d’actuar amb la contundència amb què ho he fet perquè no m’hauria pensat mai que s’arribarien a fer coses tan extremes com les que lamentablement hem hagut de viure. El que em sorprèn no és que jo actuï així, perquè sempre he intentat actuar de manera honesta. El que em sorprèn és l’escalf que em trasllada la gent, que consideren inusual el meu coratge. Que se m’acostin per donar-me les gràcies m’emociona i em reconforta, tot i que a mi no em sembla gens extraordinari el que faig.

¿Té por de ser empresonada, veient tot el que està passant, i tenint en compte que vostè està entre els alcaldes imputats per haver col·laborat en l’organització del referèndum de l’1-O?

Ho he pensat, sí, esclar, però això no disminueix ni un centímetre la meva determinació. Com a jurista que soc, considero que ni jo com a alcaldessa, ni cap de les persones que estan en presó preventiva no han fet res d’il·legal, res que sigui penalment reprovable. No té cap sentit, des del punt de vista jurídic, que s’apliqui presó provisional a cap de les deu persones que estan empresonades.

Dimarts va anar amb la comitiva d’alcaldes a Brussel·les per internacionalitzar el que està passant a Catalunya ¿Com va veure el president Carles Puigdemont?

El veig preocupat per la transcendència del que està passant però amb la mateixa determinació de sempre. El meu missatge per a ell és encortajar-lo que continuï liderant aquest procés, de dir-li que reconec la seva valentia i que està fent una gran feina d’internacionalització, perquè tinc molta confiança que això pot ser un desllorigador.

La seva primera mostra d’implicació amb la ciutadania contra la repressió de l’Estat va ser l’1-O, defensant un col·legi electoral. Com ho va viure?

Des de primera hora de la matinada vaig ser al Col·legi Eiximenis. Era a primera fila perquè, com a autoritat de la ciutat, estava disposada a parlar amb els agents quan vinguessin i comminar-los a anar-se’n. Finalment no van venir. Però des que ens van arribar les imatges de la brutalitat amb què van actuar els agents en llocs com el Col·legi Verd, tots vam estar morts de por. Ningú va marxar-ne, però tothom, jo inclosa, vam estar atemorits tot el dia. Aquell dia no només es van produir danys físics, sinó també danys morals, i per això la meva obsessió és que se’ns reconegui que ens van atemorir amb una acció totalment desproporcionada i que es van generar uns danys morals que s’han de rescabalar. Molts vam canviar radicalment des d’aquell dia perquè vam veure amb els nostres ulls aquell horror. Vam ser testimonis o vam patir directament una repressió brutal, física i moral. No ho oblidarem mai, això. No perdonarem mai aquesta voluntat d’humiliar i d’intentar que ens rendim. Faré tot el que sigui a les meves mans perquè els responsables de tot això acabin retent comptes. Per la via judicial, i de manera pacífica i civilitzada, que és com s’han de fer les coses, però que acabin retent comptes.

¿S’ha inclòs aquesta petició de rescabalament per danys morals a la querella presentada fa poc pels fets de l’1-O?

Sí. És una querella per danys contra les persones, també per agressió sexual, perquè a una noia la van agafar pels pits, i per danys morals. L’hem presentat juntament amb els ajuntaments de Sant Julià de Ramis i d’Aiguaviva. Per danys físics, de moment hi ha unes 150 denúncies, però aniran augmentant a mesura que se sàpiguen més fets. Demanem diligències d’investigació, que van des d’identificar els agents que van actuar perquè es determini el grau de brutalitat de cadascun d’ells, fins a esbrinar qui va donar les ordres d’actuar d’aquella manera o si és veritat que a partir d’una hora de la tarda el senyor Millo va dir que es frenés...

Ha decidit trencar amb el PSC a l’equip de govern. Li ha resultat traumàtic?

No, però sí que m’ha causat decepció perquè havíem aconseguit un altíssim grau d’estabilitat i estàvem fent, i ho continuarem fent, unes polítiques molt interessants per a la ciutat i donant compliment al nostre pla de govern. Però sobretot després d’haver-se anunciat que hi havia eleccions, em vaig veure incapaç de seguir formant govern amb el PSC. Tot i que el PSC de Girona ha condemnat la violència de l’1-O i els empresonaments, la línia oficial del PSC no va per aquí i no veia gens factible mantenir l’excel·lent relació que teníem havent de sentir segons què durant la campanya.

La bandera espanyola ja no oneja a l’Ajuntament. Hi té res a veure?

Va ser retirada per algú que desconec. Era el dia que es votava la declaració d’independència i davant de l’Ajuntament molts ciutadans seguien el que passava al Parlament a través d’una pantalla gegant. Jo era al Parlament i vaig ordenar que es tanquessin les portes de la terrassa perquè ningú hi accedís per despenjar la bandera espanyola. No em va agradar que algú la retirés d’aquella manera i en aquell moment. El que volia era, en el moment adequat, retirar la bandera i dipositar-la al Museu d’Història de la ciutat, amb un acte de dignitat i de reconeixement dels símbols.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT