No és cap espot de l’editorial especialitzada en literatura no realista. Ni tan sols és un indici del muntatge que es podrà veure a les escales de la catedral de Girona durant la pròxima i encara llunyana edició del festival Temps de Flors. Simplement és una fotografia -d’aquesta mateixa setmana- d’un dels esglaons en l’espai en què coincideix amb la base de la barana de balustres i amb el final del segon replà de l’escalinata.
No és cap excepció, de fet. Qualsevol persona que s’entretingui a pujar o baixar els noranta esglaons de pedra nummulítica que condueixen al temple o decideixi asseure-s’hi per reposar una estona constatarà sense cap esforç l’abundància de males herbes entre les pedres, la profusió dels contrastos entre el gris i el verd en un dels punts més visitats, filmats i fotografiats de la ciutat.
