Més de 300 persones juren bandera a Figueres

Figueres"Espanyols, ¿jureu o prometeu per la vostra consciència i honor guardar la Constitució com a norma fonamental de l'Estat, amb lleialtat al rei i, si cal, entregar la vostra vida en defensa d'Espanya?", ha estat la pregunta que han contestat les més de 300 persones que avui han jurat bandera al castell de Sant Ferran de Figueres, en una cerimònia que ha organitzat el ministeri de Defensa.

"Sí, ho jurem" o "Sí, ho prometem", han respost tots alhora i amb un to ferm i alt. "Tots, visca Espanya!", ha continuat el coronel i comandant militar de la base de Sant Climent Sescebes, Javier Mur Lalaguna, que ha estat l'encarregat de pronunciar el jurament. "Visca!", han cridat amb entusiasme els centenars de persones que s'han aplegat al pati d'armes de la fortificació figuerenca.

Només fa uns tres anys que el ministeri de Defensa organitza jures de bandera per a civils i és la primera que es fa a les comarques de Girona. I malgrat la proximitat amb la celebració del referèndum de l'1-O –queda just una setmana–, fonts de l'exèrcit ho han desvinculat de l'activitat política. "És l'acte principal per celebrar la creació dels 375 anys del regiment Arapiles 62 i volem acostar el món de les forces armades a tota la ciutadania", han assegurat fonts de l'exèrcit, que han recordat que per celebrar l'efemèride també han organitzat conferències i han inaugurat una exposició al mateix castell que repassa la història del regiment i les campanyes en què ha participat, amb fotos, armes i uniformes de les diferents èpoques. "L'Arapiles 62 té molta relació amb Catalunya", han destacat.

A més de civils, en la cerimònia hi han participat uns 350 militars, la majoria de les bases de Sant Climent Sescebes i del Bruc, però també de la Brigada d'Aragó, d'on provenien els integrants de la banda de música que han interpretat els diferents himnes que han sonat al llarg de la cerimònia.

Juraments a totes les edats

L'acte ha començat amb una desfilada i amb el jurament de bandera. Després d'acceptar la promesa, cada participant ha fet un petó a una de les dues banderes que aguantaven dos tinents coronels. "Al principi estava una mica nerviosa, perquè era la primera i no sabia per on havia de passar, però ha anat tot molt bé!", confessava emocionada Estela Sánchez, de 19 anys i de Figueres, que avui ha jurat bandera amb el seu germà Alejandro, de 23 anys, perquè "estimo el meu país, Espanya, i m'agradaria que tant Catalunya com Espanya estiguéssim sempre junts".

Entre els participants hi havia gent jove però també militars veterans que volien renovar el seu compromís amb Espanya. És el cas de Raül Pereira, de 83 anys i de Santiago de Compostel·la, que va ser militar entre els 15 i els 72 anys. "He jurat tres vegades la bandera perquè significa estimar Espanya", ha indicat orgullós.

Qualsevol persona, militar o civil, pot demanar al ministeri de Defensa jurar bandera, però s'han de complir tres requisits: ser major de 18 anys, no tenir antecedents penals i que hagin passat, com a mínim, 25 anys de l'últim jurament. I després d'escenificar el seu compromís, s'han endut de record una bandera d'Espanya "de butxaca" –com l'han anomenat per megafonia– i un certificat que ho acredita.

La majoria de les 300 persones que avui han jurat bandera provenien de les comarques gironines, però n'hi ha que han vingut de més lluny, com el capità de la Guàrdia Civil Pablo Cobo, que viu a Castella i Lleó, i que avui ha acompanyat la seva dona a jurar fidelitat a Espanya. "Ella encara no l'havia jurat i, com que dos dels nostres fills són militars a Sant Climent, hem aprofitat el viatge", ha explicat Cobos, que abans de ser Guàrdia Civil, també va ser militar.

La cerimònia, que s'ha allargat prop d'una hora i mitja, s'ha acabat amb un homenatge als soldats caiguts i una desfilada pel pati d'armes de la fortalesa figuerenca, després de tornar a escoltar l'himne espanyol i de clamar a l'uníson "Visca Espanya!".

Una jura que la majoria d'assistents ha viscut amb emoció i alegria, en una cerimònia festiva, malgrat la disciplina i rigidesa que caracteritza l'exèrcit. Molts ho han aprofitat per fer-se fotos amb els militars i les banderes, i d'altres per retrobar-se amb antics companys, amb qui han compartit una estona al final. I malgrat no voler-ho vincular amb el moment polític que viu Catalunya, l'ombra del referèndum i les seves possibles conseqüències es palpaven a l'ambient. "A veure si podem tornar a Catalunya", es preguntava un. "Encara hi haurem d'intervenir nosaltres!", exclamava l'altre.