Comarques Gironines 07/02/2019

Més de mil veus joves fan memòria de l’Holocaust

Alumnes de 40 instituts gironins participen a la cantata per la pau UAP!19

Aniol Costa-pau
3 min

GironaDel 30 de gener al 2 de febrer han tingut lloc al Teatre Municipal de Girona les diferents representacions de la UAP!19, la cantata per la pau que cada any reuneix milers d’estudiants de secundària de les comarques gironines. En l’edició d’enguany hi han participat més de 1.000 alumnes de 40 instituts diferents, que han actuat repartits en les diferents sessions, sempre sota la direcció incansable de Mercè Rigau i Mon Bover.

Aquest any l’espectacle ha girat al voltant de l’Holocaust i tota la història transcorre dins d’un camp de concentració. Al principi, els presos arriben en massa als camps en tren i els vigilants els obliguen a vestir-se amb la indumentària de ratlles, a treballar i a menjar en condicions precàries. La posada en escena accentua aquesta idea de “massa”, ja que, a diferència d’altres edicions, els solistes i el cor es mouen com un únic bloc uniforme i no hi ha cap personatge que sobresurti especialment per sobre de la resta. De fet, aquest era un objectiu explícit dels camps, que buscaven anul·lar la identitat de les persones per aconseguir muntanyes de cossos anònims.

Els interns, però, intenten donar la volta a aquesta situació terrorífica i s’ho prenen com un joc, com el nen protagonista de 'La vida és bella' (1997), que viu el camp com una gran gimcana. En efecte, el joc i la imaginació poden ser una via d’escapament i una forma de resistència davant d’un sistema de control total que anul·la qualsevol indici de fantasia i espontaneïtat. Els interns acaben trobant un bagul amb vestits i instruments de joguina i, amb aquests, comencen a interpretar el Brundibár –una òpera infantil de Hans Krása, que va ser creada justament per ser representada pels nens dels camps d’extermini–. Es crea, doncs, una obra dins d’una altra obra, teatre dins del teatre.

Tot i aquest moment d’art i fantasia, el destí implacable i indefugible dels camps s’acaba imposant. Al final, és impossible escapar-se de la mort i només queda cantar: els joves interpreten una adaptació de la cèlebre 'Heal the world', de Michael Jackson, que convida a cuidar el món i a estimar la vida. Així doncs, l’obra parteix d’un plantejament lleugerament optimista i desenfadat i, alhora, tampoc és ingènua ni eludeix el terror i la duresa dels camps. Aquest punt de vista intermedi permet que els joves llancin un missatge optimista i esperançador malgrat les dificultats i fa justícia amb la impossibilitat de representar fidelment l’horror des camps, que, per definició, és irrepresentable.

El tema de l’Holocaust pot semblar poc relacionat amb les noves generacions, ja que el veuen com un període molt llunyà o com un esdeveniment pràcticament impossible que només passa a les pel·lícules. Però precisament per això la UAP! ha apostat per acostar-lo a la joventut. Perquè és essencial fer memòria de l’Holocaust quan en el nostre present l’odi cap a la diferència prolifera amb manifestacions i formes molt diverses, cec respecte a aquest passat tan llunyà i tan pròxim alhora. Per això és fonamental que els joves estudiants coneguin i reflexionin sobre aquest esdeveniment, ja que és un pas necessari per tallar de soca-arrel aquest odi infundat que tristament encara perdura.

La UAP!, que ja s’ha consolidat com un projecte artístic i educatiu d’èxit, s'interpretarà també al Teatre Jardí de Figueres el dijous 14 i el divendres 15 de febrer amb funcions per als instituts i obertes al públic.

stats